Final d’any calent per als sindicats
Les organitzacions de treballadors pressionen per enllestir la reforma laboral, incrementar sous i aprovar els pressupostos
BarcelonaL’anunci aquesta setmana d’una gran manifestació organitzada pels sindicats CCOO i UGT i entitats socials, a mitjans de desembre, per defensar els serveis públics i reclamar sous dignes, i d’una altra mobilització de la Intersindical el 30 de novembre per denunciar la precarietat del sector públic, escenifiquen que la recta final de l’any i el començament del 2022 seran calents. Damunt la taula hi ha reformes i problemes endèmics que s’han de resoldre en poques setmanes per encarar amb les màximes garanties la recuperació econòmica, amb l’ajuda dels fons europeus, després del daltabaix causat per la crisi del covid.
Reforma laboral
La temporalitat i els ERTO, dos dels serrells pendents
La nova reforma ha d’aparèixer publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans que s'acabi l’any, cosa que vol dir que les negociacions entre govern i agents socials s’han d’accelerar a marxes forçades perquè primer s’ha d’aprovar al consell de ministres. Dos dels principals aspectes que s’han d’acabar d’enllestir són la manera de posar fre a la temporalitat i com seran els futurs expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que passaran a denominar-se mecanisme de xarxa. En el primer cas, el govern espanyol proposa limitar els contractes temporals a un màxim de tres mesos i sempre que hi hagi un augment de treball ocasional. "Gairebé tot ja és damunt la taula, ara falta veure si la CEOE actuarà com a patronal i facilitarà arribar a un acord”, apunta el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros.
Reforma de les pensions
S’ha de revisar el còmput d’anys de cotització
Precisament, la patronal ha optat aquesta setmana per no donar suport a un dels punts clau de la reforma de pensions, que sí que ha rebut el vistiplau dels sindicats. Es tracta de l’increment en 0,6 punts percentuals de les cotitzacions a la Seguretat Social, des del 2023 fins al 2032, per garantir les pensions dels baby boomers. Però per a l'any vinent queden per resoldre dos dels punts més espinosos. El primer, el futur sistema de cotització per als autònoms; i el segon, la revisió del còmput d’anys de cotització per fixar la pensió. “Per primer cop, però, hem aconseguit que el debat de les pensions sigui a partir dels ingressos i no de com es retallen”, rebla Ros.
Augment dels sous
Incrementar l'SMI i renovar els acords de la negociació col·lectiva
La precarietat salarial ha sigut un dels mals endèmics que s’arrosseguen sobretot des de la crisi bancària. Per capgirar de mica en mica la situació, els sindicats coincideixen a dir que la primera cosa que cal és augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.000 euros l’any que ve i a 1.050 el 2023. Els dos sindicats majoritaris recorden que així ho van acordar amb l’executiu espanyol quan van fixar el creixement de l'SMI a 965 a partir de l'1 de setembre passat, un pacte que tampoc va rebre el vistiplau de la patronal CEOE. L’altre punt clau és que les negociacions col·lectives dels diferents sectors també negociïn sous a l’alça. “Per això cal que patronal i sindicats desenvolupin una renovació dels acords de negociació col·lectiva”, explica el secretari general de CCOO, Javier Pacheco.
Aprovació de pressupostos
Suspenen en despesa social, però cal tirar-los endavant
Els dos sindicats majoritaris veuen mancances en els pressupostos tant catalans com espanyols, sobretot en la despesa social. “Aborden de manera tèbia aquestes polítiques perquè renuncien a tenir més ingressos per no modificar el sistema fiscal”, lamenta Pacheco. Ara bé, els dos sindicats deixen clar que és “clau” aprovar-los per garantir la recuperació econòmica. “El que està passant a Catalunya és esperpèntic. Tots els partits polítics han d’actuar amb més responsabilitat i no situar altres debats en el dels pressupostos”, lamenta Ros.
Pacte industrial
No té cap partida pressupostària destinada
Les negociacions fa mesos que van començar i, segons Pacheco, s’ha avançat amb els eixos estratègics. Ara bé, en els pressupostos de l’any que ve no hi ha cap partida pressupostària per tirar endavant el pacte industrial. “Estem emprenyats, si volem abordar la velocitat dels canvis de la transformació del model productiu no podem esperar, hem de començar a fer-ho ja aprofitant els fons de reconstrucció”, alerta el portaveu de CCOO. I Ros avisa: "Un pacte sense pressupost, no el signarem”.