Ferrovial s'enlaira de Heathrow per aterrar al JFK de Nova York
La constructora espanyola es desprèn de gairebé totes les accions de l'aeroport londinenc després de 18 anys
LondresFerrovial se'n va de Londres per instal·lar-se a Nova York. L'aeroport de Heathrow, a l'oest de Londres, està a punt de partir una enorme sacsejada en el seu accionariat, fins ara liderat per la constructora i gestora d'infraestructures espanyola, que espera destinar el líquid que obtingui amb l'operació a reforçar la seva posició en altres concessions, entre les quals destaca la Nova Terminal 1 (NTO) de l'aeroport John Fitzgerald Kennedy.
Quan el 2006 Ferrovial va aterrar a Londres ho va fer comprant una participació del 55,87% a la llavors propietària, British Aeroport Authority (BAA). Aleshores, a través del consorci FGP Topco Limited, el grup espanyol va començar una aventura que en 18 anys l'ha dut a controlar, inicialment, sis aeroports més del Regne Unit: Stansted, Gatwick, Aberdeen, Southampton, Glasgow i Edimburg. Problemes amb la regulació de la competència la van obligar a desprendre's en diferents etapes de Gatwick, Stansted i Edimburg.
En paral·lel, el 2012, l'empresa que lidera Rafael del Pino Calvo-Sotelo, fill del fundador de Ferrovial, va vendre el 10,6% de les accions de Heathrow a Qatar Holding Authority, el fons sobirà de l'emirat. Finalment, va reduir la seva participació fins al 25% el 2013. Ara, i pendents els darrers serrells “de les aprovacions reguladores aplicables", d'acord amb un comunicat de Ferrovial de la setmana passada, si finalment es confirma l'operació el grup espanyol d'infraestructures es quedarà, només, amb el 5,25% de les accions. Pel 19,75% dels títols que ven, Ferrovial s'embutxacarà uns 2.025 milions d'euros. Ferrovial té també intenció, juntament amb el seu soci australià Macquarie, de despendre's del 100% de la filial AGS, en què s'agrupen els aeroports d'Aberdeen, Glasgow i Southampton.
El primer avís que Ferrovial abandonaria Heathrow va arribar el 2020, de la mà d'Ignacio Madridejos. El conseller delegat va advertir aleshores que se'n podrien desfer si no podien "obtenir una rendibilitat adequada per als inversors". Es discutia en aquell moment la pujada de les tarifes aèries per passatger i, una vegada més, l'eternament postergada ampliació, amb la construcció d'una tercera pista que segueix subjecta a desafiaments legals. Heathrow és l'aeroport de dues pistes més saturat del món, amb un límit de 1.315 moviments al dia. La demanda és tan gran que el 2019 es va utilitzar el 99,15% d'aquesta capacitat. I aquest any es preveu que se superin els nivells d'operacions prepandèmics.
Problemes amb les taxes
En relació amb les taxes, l'aeroport volia recaptar-ne més per cada passatger. Però la Civil Aviation Authority (CAA) s'hi ha oposat. I, de fet, ha acabat fixant el límit per viatger per al 2026 en 31,27 euros des dels actuals 35,87. Inútilment, Heathrow va pressionar per carregar més de 47 euros.
El debat sobre les taxes va coincidir amb l'esclat de la pandèmia i la quasi paralització total de les operacions l'any 2020 i una reducció molt important el 2021. La covid va generar unes pèrdues de 812 milions d'euros el 2022. Unes xifres que, malgrat tot, van suposar una millora en relació amb les del 2021, quan els números vermells es van enfilar a 1.544 milions.
El 2023 Heathrow ja va aconseguir un benefici abans d'impostos de 45 milions d'euros, si bé el balanç continuava llastat pel pagament de 1.780 milions d'euros en interessos d'un deute que arriba ara 19.960 milions d'euros. Tanmateix, el repartiment de beneficis continua suspès, si bé la previsió de la Civil Aviation Authority (CAA) del Regne Unit és que entre el 2024 i el 2027 podria repartir no menys de 2.000 milions d'euros.
El novembre del 2023, Ferrovial va informar de l'acord a què havia arribat amb els francesos d'Ardian, antics copropietaris de Luton, i The Public Investment Fund (PIF), el fons sobirà de l'Aràbia Saudita, per vendre's les seves accions. PIF, sigui dit de passada, té altres interessos al Regne Unit, que inclouen la propietat del Newcastle United FC i també una participació a Aston Martin, el fabricant d'automòbils. El fons sobirà saudita està controlat, en última instància, per l'instigador intel·lectual de la mort del periodista del Washington PostJamal Khashoggi, el príncep hereu Mohamed bin Salman.
Però el pla de Ferrovial va ensopegar amb les primeres dificultats quan tres accionistes més de l'aeroport –propietaris del 35%– van voler exercir els anomenats drets d'adjudicació, que els possibilitava vendre les seves accions a conseqüència del canvi de propietat i al mateix preu. Són el fons de pensions canadenc Caisse de Dépôt et Placement du Québec (CDPQ), el fons sobirà de Singapur GIC i el Sistema de Pensions de les Universitats del Regne Unit (USS). L'acord original valorava Heathrow en 11.287 milions d'euros. La liquidació revisada a la baixa ha tingut un preu de 9.860 milions d'euros, un descompte del 13%.
En virtut del nou acord, Ardian ha adquirit el 22,6% de Heathrow per poc més de 2.500 milions d'euros i el fons saudita el 15%. Qatar Holding Authority, amb una participació del 20%, segueix sent el segon accionista de l'aeroport, cosa que podria plantejar una tensió futura entre saudites i qatarians. Altres accionistes continuen sent el fons China Investment Corporation i el fons sobirà de Singapur GIC, que finalment manté la seva presència a Londres.
La inauguració de la Terminal 5 (2008) i la remodelació de la 2 (2014) han sigut les fites més destacades de Ferrovial en els seus anys de control de Heathrow. Paradoxalment, en la cerimònia d'obertura d'aquell 2008, amb la presència d'Elisabet II, l'home fort de Ferrovial, Rafael del Pino Calvo-Sotelo, va ser marginat a un molt discret segon pla. Ara fa les maletes cap a Nova York.