Fernando Herrero: “El consumidor ha d’entrar al banc desconfiat”

MadridA Espanya la crisi econòmica ha sigut sinònim d’escàndols continus, en els quals ha estat involucrat el sector bancari. Associacions d’usuaris de banca com Adicae han agafat un paper més rellevant que mai, i també han tingut més feina que mai. Fernando Herrero, el secretari general de l’entitat, explica en quin punt som sis anys després del terratrèmol.

La crisi ha canviat l’usuari?

La crisi és una oportunitat per a un nou consumidor, que ha sigut el pagador d’uns criteris que no eren culpa seva. Molt consumidors han assumit un model de consum responsable obligats per la necessitat. També hi ha hagut una fallida de la confiança, i això és bo, perquè veníem d’una confiança desmesurada i que només perjudicava el mateix usuari, que va ser condició necessària per al frau de les preferents. Encara no s’ha produït un canvi estructural en l’actitud del consumidor, però s’ha posat un bon punt de partida cap a un nou model de consum.

La pèrdua de confiança és bona?

Sí, perquè ara el consumidor ja no es guia tant per la publicitat massiva.

¿Això vol dir que ja no hi ha possibilitat d’un nou escàndol de les preferents?

Sí que n’hi ha. Per això és un punt de partida. Es donen les condicions perquè hi hagi un canvi cap a un nou consumidor, però encara no s’ha fet. De fet, estem veient un intent des de molts sectors de tornar a reprendre el camí que ens va dur a la crisi, amb el consumisme, tornant a dir que l’habitatge no baixa de preu, tornant a potenciar l’endeutament...

Tenim el consumidor amb la mosca rere l’orella i els bancs buscant més benefici. Què tramen?

Les reformes que s’han fet han sigut maquillatge. Per això esperem que els bancs tornin a vendre productes que no beneficien el consumidor sinó l’entitat: com per exemple el transvasament massiu de diners de dipòsits a termini, segurs, senzills i simples, cap a instruments més complicats, com els fons d’inversió, i des de fa poc productes d’assegurança com rendes vitalícies. És molt difícil que no t’ho ofereixin si tens estalvis.

Què ha de fer el consumidor?

Hauria de tenir clar que quan entra en un banc no va a un lloc on li presten servei sinó a un punt de venda. Ha d’entrar-hi amb desconfiança justificada. I també ha de prendre consciència d’assumir una posició activa en la gestió del seu estalvi i ser crític amb les ofertes que rep del banc, igual que ho és amb altres.

Ara hi ha noves obligacions d’informació, com els semàfors de les inversions.

La qüestió de la informació és una arma de doble tall. S’han fet servir els tests perquè els bancs es curin en salut i diguin que han informat, quan en realitat en molts casos fan signar coses sense informar.

¿Hem de quedar-nos només amb dipòsits i productes senzills?

No parlem de tornar a les cavernes de l’estalvi, però no s’ha de signar res que no s’entengui. Els productes estructurats, derivats o lligats a la borsa de manera molt elevada sí que creiem que haurien d’evitar-se, fins i tot en cas que s’entenguin. Perquè un pot entendre quin és el mecanisme d’una hipoteca multidivisa, però això no vol dir que pugui preveure què passarà amb la cotització del ien d’aquí 10 anys!

I buscar assessors fiscals?

L’assessorament independent està poc desenvolupat i és car per al consumidor base. Però hi ha altres fonts independents d’informació, com nosaltres, les associacions de consumidors, però també internet. Hi ha alguns productes que són complexos, però tenen bona liquiditat i estan assegurats, i poden ser bons per als consumidors.

D’això precisament informen els semàfors de les inversions, oi?

És una tendència europea, en què el govern espanyol està avançant. Es pretén que davant dels contractes complexos això es resumeixi en uns quants folis. En aquest sentit seria bo, però el problema és com es planteja, perquè pot ser una nova justificació per a l’abús o una protecció per a les entitats, com ha passat abans. Caldrà veure en què es tradueix. Dependrà de com s’entregui: es poden donar en el moment de la comercialització, sense temps per estudiar-los, o amagats entre altres papers...

Què ha de fer el consumidor?

L’altre dia un jutge va dictaminar que no era vàlid que a uns estalviadors se’ls entregués un tríptic d’informació el mateix dia de la venda, perquè no tenien la informació abans per poder decidir si els convenia. A això em refereixo.

¿Ha millorat el comportament dels supervisors i legisladors?

Hi ha hagut dues actuacions: la legitimació d’abusos ja comesos, com en el cas de les preferents, i un maquillatge per establir suposades garanties que no ho són. Han manifestat que la prioritat absoluta ha sigut la defensa d’un sistema financer corrupte costés el que costés. Com quan el Banc d’Espanya va dir que no es podien eliminar les clàusules terra perquè suposaria fallides d’empreses. Es va posicionar com a patronal bancària.

Els jutges ho han fet millor?

En protecció del consumidor sí, però per exemple en la fallida de les caixes hi han entrat poc.