FemCat, a la recerca d’un relat per a Catalunya

La fundació d’empresaris FemCat té la tradició de viatjar, cada dos anys, a un país o regió que consideren exemplar: han visitat Israel, Baviera, Silicon Valley o Estònia, per exemple. L’objectiu és aprendre’n lliçons que es puguin importar a Catalunya. El covid ha trencat aquesta tradició, però, per compensar-ho, FemCat va decidir fer un viatge interior i recórrer diverses zones de Catalunya. Aquesta setmana han visitat el Vallès Occidental.

Si Israel destacava per ser una nació de start-ups; Silicon Valley, pels seus gegants tecnològics; Baviera, per la seva envejable FP dual, o Estònia, pel seu govern digital, per què destaca Catalunya? Quin és el relat? Impossible extreure’n una conclusió. I això que compta amb una multitud d’empreses desconegudes, com Circutor, amb seu a Viladecavalls: la primera companyia espanyola en fer carregadors per al cotxe elèctric. O Eurofragance, una “petita multinacional” (en paraules del seu conseller delegat, Laurent Mercier) de fragàncies. I Fluidra, líder mundial en piscines. Això per citar tres de les empreses que es van visitar. 

Nació exportadora

Un possible relat, el de ser una nació exportadora, ha agafat força en els darrers anys. Especialment des que amb l’anterior crisi les exportacions van ser (junt amb el turisme) la gran taula de salvació. Catalunya representa, sempre es diu i així és, el 25% de les exportacions espanyoles, i tota sola exporta més que la unió de la segona comunitat i la tercera (Madrid i Andalusia). Però l’exportació és menys transversal del que sembla a priori: 500 empreses representen el 66% de les exportacions catalanes. És a dir, menys del 0,1% de les empreses que existeixen a Catalunya són responsables de dos terços de l’exportació.

Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell, ho diu d’una altra manera: “Entre la Seat i el sector químic suposen el 60% de l'exportació a Catalunya. Això demostra que tenim molta feina per fer”. La dimensió empresarial –tenir empreses més grans– podria contribuir a aquest objectiu, però aquest és un dèficit històric de l’economia catalana. Una economia que, de moment, segueix a la recerca del seu relat.