Nou cicle polític a Europa, Espanya i Catalunya

Felipe González: "Obama té raó i cal ampliar el fons de rescat europeu"

L'expresident del govern espanyol dóna la raó als Estats Units en el pols que lliuren amb Europa sobre la via que cal seguir per sortir de la crisi, durant la sessió de clausura de les jornades d'Esade a Sant Fruitós del Bages. González aposta pels eurobons i per un Tresor europeu

Ariadna Trillas
27/09/2011
3 min

Sant Fruitós del Bages"El nostre destí està lligat a Europa", ha declarat l'exdirigent socialista, que ha eludit baixar a l'arena de la política espanyola més enllà d'aconsellar el govern en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero que vagi al pròxim Consell Europeu de l'octubre per dir que Espanya està fent la seva part dels deures i per reclamar també a la resta de membres de l'eurozona que facin el mateix. "Per fer-ho calen els eurobons, seriosament, i, primer, un únic Tresor europeu". El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, ha tret pit per tots els elogis de les institucions internacionals que ha rebut la vicepresidenta Elena Salgado per les reformes que ha fet Espanya, inclosa la de la Constitució. "Més enllà de tots els ajustos, de totes les reformes, de totes les polítiques socials dinamitzadores, cal reformar la política fiscal", ha emfatitzat el ministre. El debat que s'acosta, ha afegit, és "molt seriós". El govern espanyol acaba de restablir l'impost del patrimoni, amb un llindar mínim de 700.000 euros.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per González, la crisi actual és "d'autoritat", i la Comissió Europea, amb capacitat exclusiva d'iniciativa legislativa en l'entrellat institucional de la Unió, "l'ha perduda". Es referia al fet que l'executiu comunitari hagi apostat per ampliar el fons de rescat europeu aprovat el passat 21 de juliol i a la negativa rotunda d'Alemanya a fer el pas. Alemanya i bona part dels països de la UE encara estan en fase d'aprovar el paquet de mesures que en aquella data es van aprovar per intentar contenir la crisi grega a la totalitat de la zona euro. El risc de contagi espanta els Estats Units. "Em preocupa molt que Europa hagi aconseguit passar a ser rellevant per a Obama, però perquè li està creant un problema als EUA i a l'economia mundial".

L'excap de govern s'ha mostrat frustrat perquè el creixement "ha caigut de l'agenda del G-20", i només es parla d'austeritat, tot i que n'és partidari. González s'ha declarat escèptic sobre la possibilitat que les principals economies del planeta acabin pactant una variant de la taxa Tobin, una proposta que França i Alemanya han posat damunt la taula per gravar les transaccions financeres.

La crisi del deute, esdevinguda una crisi política, ha sobrevolat els dos dies de debats Sant Benet del Bages. Les jornades les ha tancades l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que ha confessat que marxa "molt preocupat". Ahir, el comissari europeu de Competència, l'espanyol Joaquín Almunia, va assegurar que Europa no té cap pla B si Grècia no fa els deures que li exigeixen els seus socis per continuar transferint-li recursos, que semblen caure en un pou sense fons.

Catalunya i les relacions amb Espanya han sigut l'altre gran tema de debat. Al matí, l'expresident del grup parlamentari de Convergència i Unió (CiU) al Congrés dels Diputats Miquel Roca ha protagonitzat una intervenció molt comentada aquest matí, en què ha alertat que el nou cicle polític que s'acosta estarà marcat per la radicalitat i que "la radicalitat no convé a Catalunya".

Roca, advocat i un dels pares de la Constitució espanyola, ha fet aquesta reflexió en el segon dia de les jornades de reflexió organitzades per Esade a Sant Fruitós del Bages. "L'única força de Catalunya és el seu consens intern, social i polític", ha afirmat. Miquel Roca s'ha confessat "un gran defensor de l'ambigüitat", perquè considera que en la crispació els catalans "ens sentim incòmodes".

Després de criticar el pacte entre el PSOE i el PP per blindar l'austeritat pressupostària a la Constitució, "on no han volgut que hi fóssim els partits nacionalistes", Roca ha augurat una nova reforma que, al seu parer, serà perjudicial també per a Catalunya: la llei electoral, "per enviar-nos a galeres".

Aquestes reflexions han arribat després que el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, fes un repàs a les sortides possibles de Catalunya, i considerés "ingenu" seguir pensant en una solució federalista. "Els models alemany o americà no són aplicables a Espanya", havia dit. Per Requejo, si el pacte fiscal fracassa, i ho veu "probable", vindrà "una nova onada independentista".

En la jornada hi ha participat també com a ponent Agustí Colomines, professor de la UB i membre de Catdem, que ha reclamat una societat civil "de lideratges forts si es vol una política de lideratges forts".

El diputat del PP al Congrés José María Lassalle ha posat tot l'èmfasi en la necessitat d'una major "cooperació", tant dins d'Europa com dins d'Espanya, "per competir". Espanya és al lloc 49 en competitivitat i en el 108 en malbaratament públic, d'un total de 182 països, ha subratllat. L'escenari que ha dibuixat Lassalle en cas contrari ha sigut apocalíptic.

L'exdirector del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el politòleg Fernando Vallespín, ha lamentat que "des de Felipe González" Espanya no ha aportat lideratge a la Unió Europea. També ha alertat de "la temptació" que sectors d'un PSOE a l'oposició facin dels conflictes socials el centre de la seva acció política. I, guanyi qui guanyi el 20-N, el nou govern espanyol caldrà que "refaci les relacions amb Catalunya i el País Basc".

stats