Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB

BarcelonaSi els comptes nacionals espanyols incloguessin el valor en euros de totes les feines de la llar no remunerades, la xifra equivaldria al 41% del total del PIB, segons els càlculs que inclou Oxfam Intermón en el seu últim informe, V eus contra la precarietat: dones i pobresa laboral a Europa, que es basa en dades del 2010 extretes de l’Institut Nacional d’Estadística. És a dir que si s’hi posés un preu en diners, activitats com cuinar els àpats familiars, la neteja de la llar o la cura de persones dins l’àmbit familiar haurien generat més de 443.000 milions d’euros aquell any a Espanya.

“Aquesta xifra és molt impactant perquè posa en evidència el volum de feina remunerada i no remunerada de les dones”, explica Cristina Rovira, coautora de l’informe. “La dada és important perquè ajuda a comprendre la magnitud del problema”, afegeix el responsable de desigualtats d’Oxfam, Àlex Prats, que assegura que aquest gran volum de tasques no pagades “també és la causa que explica les dificultats que tenen les dones per accedir a feines amb les mateixes condicions que els homes, que no tenen aquest pes”. A nivell mundial, les feines domèstiques no pagades haurien generat 10 bilions de dòlars l’any (8,5 bilions d’euros), el 13% del PIB mundial.

El repartiment de les feines de la llar és, segons els autors d’aquest estudi, un problema que encara no s’ha solucionat i que afecta tant l’accés de les dones al mercat laboral com les condicions en les que s’hi mouen. Segons l’informe, un cop descomptades les reduccions de jornada, les feines parcials i fins i tot els complements salarials als quals elles no tenen accés, a Espanya encara queda un 14% de diferència salarial entre homes i dones que no té cap explicació i “només pot atribuir-se a la discriminació”.

Treballar i ser pobre

L’estudi d’Oxfam també destaca que, durant la crisi, Espanya ha sigut un dels països europeus on més ha crescut el risc de pobresa laboral. Entre el 2006 i el 2017 s’ha disparat més d’un 28%. “Durant la crisi, a Espanya és un dels llocs on més van baixar els salaris del 10% de la població que menys cobra, que ara en molts casos no poden cobrir ni tan sols les necessitats bàsiques”, apunta Prats, que afegeix: “Això té una relació directa amb les polítiques de competitivitat, que es van prendre a costa dels salaris”. Una retallada que, segons Prats, amb la recuperació “encara no s’ha corregit”.

Els autors de l’estudi també destaquen que les dones treballadores ostenten actualment set de cada deu salaris mínims i tenen el doble de possibilitats de tenir salaris baixos i la majoria (tres de cada quatre) jornades parcials no desitjades.

Per revertir aquestes discriminacions, aquests experts consideren que una de les mesures més urgents passa per igualar els permisos de maternitat i paternitat i fer-los “obligatoris i intransferibles” i facilitar l’accés a l’educació dels infants menors de tres anys. “És l’única manera de redistribuir les tasques i fer-ne corresponsables tant homes com dones”, apunta Rovira. “Sabem que ara podem pressionar”, afegeix Prats, que assegura que amb el govern de Pedro Sánchez hi ha altres demandes, com el salari mínim de 1.000 euros o la lluita contra la temporalitat, que “estan més encarrilades”.