La parcialitat explica el 70% de la bretxa salarial de gènere

MADRIDSi una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

El cert és que la jornada a temps parcial és conjuntural en el cas dels homes i s'ha convertit en una qüestió "estructural" en el cas de les dones, denuncia CCOO. A tall d'exemple, mentre que un 23,5% de les dones assalariades treballen a jornada parcial, en el cas dels homes assalariats la xifra cau al 6,4%, segons les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A Espanya, l'any 2022 el salari mitjà anual del lloc de treball principal es va situar en 27.642 euros en el cas dels homes i en 23.301 euros en el cas de les dones, segons les últimes dades de salaris de l'EPA. Això es tradueix en una diferència de fins a 4.341 euros entre el que de mitjana guanya un dona i el que guanya un home. Per tant, en el cas d'elles el sou mitjà s'hauria d'incrementar un 18,6% per igualar el sou mitjà anual d'ells.

"Si les dones assalariades treballessin a jornada completa amb la mateixa intensitat que ho fan els homes (un 93,6% del total), s'eliminaria el 70% de la bretxa de gènere", conclou l'informe presentat aquest dimarts. Així, la bretxa salarial de gènere passaria del 18,6% en què es va situar l'any 2022 (últim any amb dades disponibles), al 5,7%, segons els càlculs de CCOO.

L'impacte del salari mínim

En canvi, el que ha ajudat a reduir la bretxa salarial de gènere els últims anys han estat les darreres pujades del sou mínim, destaquen des del sindicat. Cal tenir en compte que dels més de 2,5 milions de treballadors a l'Estat que cobren l'SMI, un terç són dones i joves.

Precisament, el consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a l'increment d'un 5% del salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2024, tal com govern espanyol i sindicats van acordar el passat mes de gener. La pujada afectarà uns 2,5 milions de treballadors a tot l'Estat, segons estimacions del ministeri de Treball, i poc més de 300.000 en el cas de Catalunya. Es tracta d'una pujada del 5% que s'aplicarà de forma retroactiva des de l'1 de gener d'aquest 2024. Això situa l'SMI en 1.134 euros al mes bruts en 14 pagues.

"La bretxa salarial [de gènere] s'ha anat reduint amb intensitat a partir del 2018 fruit del creixement del salari mitjà de les dones, afavorit per la pujada del salari mínim interprofessional i per l'Acord Estatal de la Negociació Col·lectiva (2018-2020), que recollia un increment progressiu del salari mínim de conveni fins als 1.000 euros mensuals abans que acabés la seva vigència", recull l'informe del sindicat. L'any 2018, amb un salari mínim interprofessional de 735 euros al mes, la bretxa de gènere se situava en el 26,5%, mentre que el 2022, amb un salari mínim de 1.000 euros mensuals, havia caigut al 18,6%. De fet, tot i que aquesta bretxa continua sent una de les més altes de la Unió Europea, és també la més baixa d'Espanya dels últims 15 anys, destaquen des de CCOO.

Adaptació de l'IRPF

Amb tot, l'increment de l'SMI ha obligat el govern espanyol a adaptar l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per tal de minimitzar l'impacte del tribut damunt els contribuents amb menys ingressos. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una modificació en el mínim exempt de l'IRPF. A partir d'ara, aquest s'eleva fins als 15.876 euros bruts l'any per tal d'equiparar-se al salari mínim anual, una mesura que el govern espanyol ja va entomar en l'última pujada de l'SMI.

Alhora, el govern espanyol també ha aprovat una rebaixa impositiva d'aquest impost fins als 20.000 euros l'any per evitar que aquells treballadors que estan lleugerament per sobre del nou salari mínim pateixin un "salt de tram", és a dir, tributin en un tram de l'IRPF superior. Hisenda ha aprovat un increment de les reduccions de les retencions per a les rendes de fins a 21.000 euros bruts l'any (19.747,5 euros nets). Això significa que aquelles rendes entre els 15.876 euros i els 19.747,5 euros patiran menys retencions. Tot plegat afectarà 5,2 milions de contribuents, segons ha detallat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa, i suposarà un estalvi de més de 1.300 milions d'euros per als contribuents.

Increment dels sous públics

Finalment, el paquet de mesures laborals i fiscals d'aquest dimarts ha incorporat l'augment addicional d'un 0,5% del salari dels treballadors públics, una mesura amb efectes retroactius des de l'1 de gener del 2023, tal com ha detallat Montero. L'increment beneficiarà més de 3 milions de persones i suposarà un cost de 8.181 milions d'euros per a les arques públiques. Aquesta pujada és fruit de l'acord al qual van arribar el govern espanyol i els sindicats de funcionaris fa més d'un any, quan es va deixar la porta oberta a increments addicionals del sou en funció de l'evolució del PIB.