La feina domèstica en negre sortirà més cara

BARCELONALa llei que preveu multes per a qui tingui un treballador de la llar sense contracte ja és plenament efectiva, després de sis mesos de marge perquè tot el col·lectiu regularitzés la seva situació a les oficines de la Seguretat Social.

Les previsions del govern espanyol, però, no s'han complert i milers de treballadors queden a partir d'avui en l'economia submergida per no haver fet els tràmits requerits. L'executiu presidit per Mariano Rajoy persegueix, amb aquest canvi, posar en ordre un sector d'activitat en què es concentra treball en negre.

A qui afecta el canvi de la llei?

El nombre concret de treballadors es fa difícil de saber. La bossa de treballadors que fan tasques domèstiques remunerades voreja el milió de persones, segons els càlculs del Consell de Gestors Administratius, però les dades oficials en difereixen. Mentre l'enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre parlava de 500.000 persones a tot l'Estat que treballen a la llar -el 97% dones-, a la Seguretat Social hi constaven al maig poc més de 321.000 afiliats.

A més, el ritme de regularització dels treballadors els últims mesos no ha estat l'esperat pel govern i, a partir d'avui, més de 53.000 persones quedaran oficialment en l'economia submergida per no haver fer els tràmits a què obliga el reial decret del govern.

Què canvia i amb quin objectiu?

Els treballadors de la llar havien tingut fins ahir dues opcions a l'hora de treballar regularment: ser contractats per un o diversos pagadors o cotitzar com a autònoms. Aquesta última opció ja no és possible des de l'1 de gener i tots han de passar a cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social com el gruix dels treballadors per compte aliè.

A més, el contracte verbal entre les parts queda limitat a feines molt puntuals i exclòs en el cas de les relacions de més d'un mes.

L'objectiu de l'administració és fiscalitzar millor aquesta activitat i evitar les feines en negre amb un marc que força els que donen feina a regularitzar-los sota l'amenaça de la sanció.

Què guanyen i què perden els treballadors?

Des del punt de vista de la protecció, el treballador guanya drets com el de cobrar en cas d'incapacitat temporal. Si es posa malalt o té un accident, cobrarà a partir del novè dia. També s'amplia el capítol dels descansos a què té dret en funció de la durada de la jornada. El fet de tenir un contracte obliga a preveure vacances remunerades i a ser avisat i indemnitzat en cas d'acomiadament.

Malgrat aquestes condicions, el govern espanyol ha detectat que la regularització del col·lectiu no s'ha fet al ritme esperat. Hi ha resistències tant entre els empleadors com entre els empleats, que temen perdre ingressos.

A qui es castiga en cas d'irregularitat?

El perseguit serà el que doni feina sense que consti a les fitxes de la Seguretat Social. Segons explica l'advocada de la consultora DAS Marian García, la sanció en ser descobert amb un treballador en negre a casa oscil·larà entre els 3.000 i els 10.000 euros depenent de factors com les hores que faci i si ell és l'únic pagador d'aquella persona.

Quines altres mesures anti frau fiscal hi ha en marxa?

El govern del PP va aprovar fa unes setmanes altres mesures destinades a perseguir el frau fiscal i a incrementar els ingressos d'Hisenda. Entre elles hi ha la limitació dels pagaments en efectiu a 2.500 euros a les empreses per evitar factures falses i altres irregularitats.

Amnistia fiscal

Una altra de les mesures, que és oficial des de l'entrada en vigor avui de la llei dels pressupostos generals de l'Estat, és l'amnistia fiscal perquè defraudadors declarin amb penalitzacions mínimes els béns i capitals irregulars tant aquí com a l'estranger.