La Fed torna a apujar els tipus i admet que encara està lluny d'acabar amb la inflació

WashingtonLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres un nou augment dels tipus d'interès, que posa fi a la treva que va donar el mes passat després de 15 mesos d'agressives pujades. Després d'aquest augment, de 25 punts bàsics, el preu dels diners quedarà en el rang del 5,25%-5,5%, la xifra més alta dels últims 22 anys. La decisió, àmpliament esperada i presa de forma unànime, és un reconeixement que després d'un any i mig lluitant no s'ha pogut acabar del tot amb la històrica inflació, que fa un any va arribar al 9,1% interanual, el seu punt màxim en quatre dècades.

"Sense estabilitat de preus, l'economia no funciona per a ningú", ha dit el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que, malgrat que assegura que la inflació "s'ha moderat", afirma que encara queda "un llarg camí per recórrer". Després de deu augments consecutius dels tipus d'interès, s'ha aconseguit relaxar progressivament els preus del consum, que va registrar el mes passat una dada positiva, amb la inflació interanual més baixa en dos anys, del 3%. Tanmateix, aquesta xifra encara queda lluny de l'objectiu de la Fed, del 2%, i no és tan bona si es mira la inflació subjacent –que exclou els preus dels aliments i l'energia–, atès que al juny es va situar en el 4,8%.

Per aquest motiu, el banc central nord-americà considera que és necessari seguir apujant els tipus. D'aquesta manera, es tornen a encarir els préstecs i la inversió amb l'objectiu de reduir la demanda general de béns, serveis i mà d'obra. En definitiva, es busca relaxar l'economia, disparada des del 2021, quan es va reactivar a un ritme frenètic després dels confinaments. En aquests moments, la taxa d'atur és històricament baixa, del 3,6%, una plena ocupació que preocupa a la Fed perquè és símptoma que no s'està posant punt final a la inflació.

La decisió arriba un dia després de l'últim informe de previsions econòmiques de l'FMI, que pronostica un creixement de l'1,8% de l'economia nord-americana aquest 2023 i demana als bancs centrals que segueixin augmentant els tipus d'interès per alleugerir la "inflació persistent". "No és el moment de relaxar la política monetària", alertava l'organisme.

La política monetària estricta del banc central és una de les causes que van propiciar la caiguda del Silicon Valley Bank, que va propagar una crisi bancària als EUA i Europa. Aquests bancs van veure augmentat el cost del seu deute per l'augment de tipus, fet que els va tornar insolvents. Les decisions de la Fed també han encarit les hipoteques per a la compra de cases i cotxes, i ha afectat aquests mercats en el seu conjunt. Powell reconeix aquests efectes negatius en l'economia, però assegura que seguirà amb la mateixa política monetària fins a assolir l'objectiu del 2% d'inflació: "Entenem que les nostres accions afecten comunitats, famílies i empreses de tot el país. Tot el que fem està al servei de la nostra missió pública. La Fed farà tot el que estigui a la seva mà per aconseguir els nostres objectius d'estabilitat de preus".

Els mercats financers han respost positivament als comentaris de Powell, que, després de l'esperada decisió de pujar tipus, ha deixat la porta oberta a una relaxació per a la pròxima reunió al setembre: "És possible que augmentem els tipus, però dependrà de com evolucionin les dades econòmiques", ha reconegut. L'índex borsari S&P500, que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans del país, portava tot el matí caient en les hores prèvies a la decisió de la Fed, però s'ha recuperat després de les paraules del president, i ja es troba en números verds, prop del 0,20%. Augments similars s'han donat al Nasdaq, el segon índex compost del país, amb un augment del 0,15%.