La Fed escolta els temors del mercat i ajorna la pujada dels tipus

WashingtonAquest cop, tampoc. La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va decidir ahir tornar a ajornar un augment dels tipus d’interès i, per tant, els mantindrà prop del zero. La institució va explicar que aquesta decisió, molt esperada pels mercats, s’ha pres davant la incertesa de l’economia global, especialment en les economies emergents com la Xina, i la baixa inflació nord-americana.

“Els recents esdeveniments econòmics i financers globals poden frenar l’activitat econòmica i és probable que posin més pressió a la baixa sobre la inflació a curt termini”, va dir el comitè del banc central més gran del món en un comunicat. Tot i així, una majoria dels seus membres creuen que els tipus podrien pujar a finals d’any.

Durant els últims mesos, la presidenta de la Fed, Janet Yellen, havia afirmat que hi havia les condicions necessàries per a un augment del preu del diner, després de mantenir-lo gairebé set anys en un rang entre el 0% i el 0,25%. En una roda de premsa, Yellen va assegurar que, tot i la fortalesa de la recuperació de l’economia nord-americana, la incertesa dels mercats globals i la baixa inflació nord-americana van fer que el comitè es decantés per la prudència.

L’economia i els mercats mundials van estar molt expectants a les paraules de Yellen, ja que la institució havia donat molt poques pistes, a diferència d’altres ocasions, per predir quina seria la seva decisió. A més, no és només important per a l’economia dels Estats Units sinó també per a la resta del món. Els països emergents temen una important sortida de capital si els tipus d’interès del dòlar comencen a pujar.

Inestabilitat a l’exterior

Yellen va subratllar que la situació a l’exterior aconsella “una vigilància estreta”, en referència a la volatilitat financera mundial i els dubtes d’economies emergents com la Xina. Malgrat tot, la presidenta de la Fed va assegurar que no volia “exagerar” l’impacte de les fortes baixades a les borses mundials de finals d’agost pels dubtes de l’economia xinesa sobre la decisió d’ajornar altre cop l’augment del tipus. “Però està clar que van alterar prou la perspectiva de la Fed per no fer cap moviment avui”, va afegir.

Yellen va insistir que les decisions del comitè del banc central depenen de molts indicadors i va demanar “no exagerar” la importància del primer increment dels tipus d’interès. Aquest augment “assenyalarà el progrés que ha fet l’economia per curar-se del trauma de l’economia financera”.

La Fed també va destacar que el mercat laboral dels Estats Units continua millorant gràcies a “sòlids guanys d’ocupació i un descens de l’atur”. La desocupació està en el 5,1%, a prop del que es considera plena ocupació. De fet, aquesta dada i el creixement del 3,7% del segon trimestre del 2015 van fer que molts analistes especulessin sobre un increment dels tipus.

D’altra banda, el banc central nord-americà va revisar a l’alça dues dècimes la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) per al 2015, fins al 2,1%, però va rebaixar les estimacions per al 2016 i al 2017 dues dècimes i una dècima fins a situar-se, respectivament, al 2,3% i al 2,2%.

Reaccions a Wall Street

La petita eufòria que va provocar la decisió de la Fed als mercats de Wall Street es va esfumar de seguida. Els dos grans selectius, el Dow Jones i l’Standard & Poor’s 500, van tancar en negatiu després de retrocedir un 0,39% i un 0,27%, respectivament, mentre que el Nasdaq va poder conservar un avenç del 0,1%.

El dòlar, per la seva banda, va retrocedir terreny davant l’euro, fins als 1,14 dòlars per euro. La fortalesa del dòlar és també una de les raons per les quals la Fed va decidir ajornar la pujada de tipus, ja que aquesta fortalesa ha perjudicat les exportacions nord-americanes.

La Fed, doncs, considera “apropiat” mantenir els nivells dels tipus d’interès i podria augmentar-los a l’octubre o al desembre, quan el seu comitè es torna a reunir. Yellen va explicar que abans de decidir un augment la institució mirarà si s’han aconseguit els objectius de plena ocupació i una inflació pròxima al 2% -ara la interanual es troba al 0,2%.

LES CLAUS

1. Per què són tan importants els tipus d’interès?

Els bancs centrals són els que regulen la quantitat de diners que hi ha al mercat. Ells tenen l’aixeta i usen els tipus per regular-ho. Amb els tipus baixos, els bancs ordinaris tendeixen a agafar més diners del banc central i a prestar-los als clients a un nivell també baix, cosa que impulsa el consum i la inflació. Amb els tipus més alts, en canvi, el consum i la inflació tendeixen a moderar-se.

2. Què han fet els tipus d’interès dels Estats Units i Europa durant la crisi?

El 2008, amb Lehman Brothers, la Fed va abaixar els tipus en picat fins al nivell més baix de la història, fregant el 0%. I allà els ha deixat durant tot aquest temps, fet que suposa un altre rècord. Europa, en canvi, va ser menys dràstica i, de fet, el 2011 el Banc Central Europeu fins i tot va elevar els tipus en creure que la crisi s’estava acabant. Va ser un greu error. Poc després, l’eurozona requeia en la recessió. Ara fa un any i mig el BCE va decidir imitar la Fed i posar els tipus en un mínim històric, també fregant el 0%, en un intent una mica desesperat per fer reviure la dèbil economia europea.

3. Per què ens importa el que faci la Fed?

Una pujada als EUA pot comportar una fuga de capitals dels països emergents, ja que els interessos que paguin les entitats americanes seran més alts del que ho han sigut fins ara i molts inversors enviaran els diners allà. A més, si els tipus dels EUA van pujant Europa difícilment podrà ignorar-ho gaire temps i potser també els haurà d’incrementar, encara que l’economia europea està en una situació molt pitjor i li aniria bé mantenir els tipus baixos.

4. Per què no ha apujat els tipus la Fed?

Tot i tenir un taxa d’atur molt baixa (5,1%) i un creixement del PIB del 3,7% al segon trimestre, la inflació dels EUA és baixa i hi ha dubtes sobre la solidesa real de l’economia. A més, hi ha por a la reacció del mercat. Els inversors s’han acostumat al diner extraordinàriament barat i ara serà difícil que se’n desenganxin sense fer trontollar els mercats.