La Fed torna a apujar els tipus malgrat el sisme bancari

WashingtonLa reunió mensual de la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, ha estat envoltada aquest dimecres d'una gran expectació pel context de crisi bancària, però ha acabat amb el mateix resultat que l'última reunió. Així, malgrat l'alerta generada per la caiguda del Sillicon Valley Bank i el Signature Bank, en gran part causada pels agressius augments de tipus d'interès de l'últim any, la Fed ha decidit seguir amb els seus increments i ha anunciat la novena pujada consecutiva, de 0,25 punts, que deixa el preu del diner en el rang del 4,75%-5%.

És una decisió molt similar a la presa la setmana passada pel Banc Central Europeu, que va augmentar els tipus de la zona euro en 0,5 punts percentuals, situant-los en el 3,5%, el nivell més alt des de la tardor del 2008, enmig de la crisi financera internacional.

El president del banc central, Jerome Powell, ha apuntat durant la roda de premsa posterior a l'anunci que aquest podria ser l'últim increment de tipus: "Els esdeveniments del sistema bancari durant les últimes dues setmanes probablement resultaran en unes condicions de crèdit més ajustades per a les famílies i els negocis". Com a conseqüència, ha assegurat que en aquesta ocasió, a diferència de les anteriors reunions, no anticipen que "calguin més augments de tipus per aturar la inflació". Tanmateix, ha insistit que això "dependrà de com es comporta l'economia".

Powell ja va avisar que, malgrat que s'havia aconseguit alleugerir una mica la inflació, que al juny havia arribat al punt més alt en quatre dècades (9,1%), encara serien necessaris nous increments de tipus. Al febrer –última dada disponible– la inflació es va situar en el 6%, molt per sobre de l'estabilitat de preus buscada per la Fed, del 2%, i això ha motivat que s'hagi mantingut la decisió, malgrat el sisme bancari.

D'aquesta manera, amb l'augment de 25 punts bàsics del preu del diner, la Fed repeteix l'augment suavitzat que ja va anunciar en la seva última reunió, a principis de febrer. Abans, l'havia precedit un increment de 50 punts bàsics i fins a quatre pujades consecutives de 75 punts bàsics. En total, en menys d'un any han augmentat els tipus d'interès des de prop del 0% fins al rang del 4,5%-5%, l'increment més pronunciat des dels anys 80, quan el país també va patir una forta inflació del 14,8%, bastant superior a l'actual.

Silicon Valley Bank, l'elefant sobre la taula

A diferència de les últimes reunions, en aquesta no estava tan clar quina seria la decisió, per dos motius: en primer lloc, Powell va comparèixer a principis de mes davant del Congrés per avisar de la possibilitat que es tornés a les pujades agressives, ja que al febrer s'havia tornat a registrar una forta ocupació (amb l'atur en mínims, al 3,6%) i un nou augment de la demanda (que porta disparada des de la recuperació postpandèmia); en segon lloc, perquè la fallida dels dos bancs tecnològics aquest mes de març, que ha impactat en el sistema bancari d'arreu del món, és una conseqüència directa de l'augment vertical de tipus, a més de la mala gestió dels seus directors.

L'encariment del preu del diner ha fet que els bons del tresor que moltes entitats financeres tenen a la seva cartera hagin perdut molt de valor. Precisament, Silicon Valley Bank havia invertit una part important del valor dels seus clients –principalment start-ups tecnològiques i empreses relacionades amb el món de les criptomonedes– en aquests actius financers a llarg termini, que ara tindran encara menys valor després de l'augment de tipus anunciat aquest dimecres.

El president del banc central ha defensat el paper de l'organisme en la resposta a la tempesta bancària: "La història ha demostrat que si es deixen desatesos els problemes aïllats d'un banc, poden danyar la confiança en la salut del conjunt". Per evitar-ho, Powell ha recordat que la Reserva Federal i el departament del Tresor han emprès "accions decisives per protegir l'economia" per crear un programa de finançament bancari per assegurar que els bancs tinguessin la liquiditat necessària.

“El sistema bancari nord-americà és resilient i disposa d'una gran liquiditat", ha insistit Powell, que ha reiterat el missatge que va llançar ahir la secretària del Tresor, Janet Yellen, que va destacar la "solidesa" de la banca, una afirmació que busca calmar la tempesta financera, però que els mercats no s'han acabat de creure. A més, Powell ha assegurat que seria positiu dur a terme una investigació independent sobre els motius que van portar a la fallida de SVB.

Impacte directe sobre les famílies i la borsa

"Sense estabilitat de peus, l'economia no funciona per a ningú", ha respost Powell als congressistes d'esquerres que han criticat els augments de tipus durant l'últim any pels efectes que tenen sobre la classe treballadora. La decisió de la Fed, que persegueix acabar amb la inflació, no només impacta negativament sobre el sistema bancari, sinó també sobre la població en general. Concretament, sobre les seves hipoteques i préstecs bancaris variables, que continuaran encarint-se, malgrat que el probable descens de la inflació alleugereixi el cost de la vida.

El president de la Fed ha reconegut en diverses ocasions que reduir la inflació causarà "dolor a famílies i empreses", però sobre la decisió presa avui ha insistit que és un mal necessari si no es vol allargar encara més la inflació. L'augment de tipus té un impacte especial en les famílies treballadores, atès que en períodes d'alentiment es destrueixen llocs de treball. Diversos economistes alerten del risc que podria suposar el manteniment dels tipus elevats, que amenacen amb portar el país a una recessió i fer el remei pitjor que la malaltia. Així, el resultat a mitjà termini podria ser la combinació entre inflació i estancament econòmic, un fenomen anomenat estagflació.

D'altra banda, les decisions de la Fed també acostumen a impactar directament sobre el mercat de valors. Davant la incertesa que ha precedit la reunió d'aquest dimecres, els inversors s'han mantingut cautelosos durant el matí, amb un lleuger descens de l'S&P 500, l'índex que agrupa les principals empreses del país, i un lleuger augment del Nasdaq, que inclou més de 5.000 empreses. S'espera que la decisió anunciada per Powell sacsegi els mercats durant la jornada.