macroeconomia

La Fed augmenta de nou els tipus, però ja albira el final de les pujades

Augmenten els temors d'una nova recessió als Estats Units davant el sisè increment del preu del diner des del març

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, en una imatge d'arxiu.
3 min

WashingtonEl president de la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país), Jerome Powell, ha anunciat aquest dijous a la tarda un nou increment dels tipus d'interès, el sisè consecutiu en els darrers vuit mesos, amb l'objectiu de frenar l'elevada inflació que es viu al país, que se situa en el nivell màxim dels darrers 40 anys.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Després de l'augment acordat, de 0,75 punts, el preu del diner quedarà a tocar del llindar del 4%, que no se supera des de l'any 2007. En un comunicat, l'òrgan regulador ha assenyalat que, si n'hi ha, els futurs augments podrien ser més tímids, tenint en compte "l'enduriment acumulat de la política monetària" que s'ha dut a terme en el darrer any.

Davant l'augment del cost de la vida, "ha calgut moure's ràpid per incrementar els tipus, que tenim previst que tornin a pujar", ha avançat Powell en roda de premsa, "però en algun moment serà apropiat reduir-los", ha afegit. Aquest moment "podria arribar en la nostra pròxima reunió (desembre) o la següent (gener)". Tanmateix, posteriorment ha matisat que és "molt prematur" pensar ara mateix en aquesta rebaixa, que no arribarà fins que l'economia doni senyals clars que s'està frenant la inflació i "tendeix cap al nivell desitjat del 2%".

Powell afirma que ja s'estan començant a notar els efectes de la seva política monetària, especialment en el sector de l'habitatge, però "caldrà temps perquè actuïn tots els efectes de la restricció monetària, especialment sobre la inflació". La Fed assumeix que els EUA podrien tornar a entrar en recessió a conseqüència de la disminució de la demanda que provoca l'encariment del diner, però considera que és un mal necessari per aconseguir el seu principal objectiu: "mantenir l'estabilitat monetària".

L'òrgan regulador ha rebut fortes crítiques en les últimes setmanes pel "ritme alarmant" que ha agafat l'increment de tipus des del mes de març. Aquest dilluns, onze congressistes demòcrates van signar una carta dirigida a Powell –nomenat al càrrec per Donald Trump l'any 2018– en què l'acusen de "menysprear els mitjans de vida de milions de treballadors nord-americans", que podrien veure la seva feina amenaçada a conseqüència d'una hipotètica recessió.

Els EUA no vivien una consecució d'augments de tipus tan agressiva des de la dècada de 1980, quan la inflació va arribar al 14% i el preu del diner va ser incrementat fins a prop del 20%. Enguany el cost de la vida ha arribat al seu punt màxim al juny, quan es va registrar un 9,1% d'inflació, però s'està resistint a baixar malgrat els successius augments dels tipus. El setembre passat, última dada disponible, encara estava al 8,1%, el quàdruple dels nivells perseguits pel regulador nord-americà (2%).

Impacte en la borsa

Al llarg de l'últim any, els mercats financers han notat directament els efectes de les mesures impulsades pel banc central nord-americà, amb una caiguda superior al 17% interanual en el principal índex borsari del país, l'S&P 500. Però els augments de tipus acostumen a necessitar més temps per ser apreciats en l'economia real. Tot i que el mercat de l'habitatge ja s'ha començat a alentir a causa de l'augment del preu de les hipoteques, les empreses segueixen amb alts nivells de contractació i la demanda tampoc no ha disminuït. Això ha mantingut la inflació elevada, però s'espera que en els mesos vinents les empreses comencin a notar l'impacte de l'encariment dels préstecs i decaiguin la demanda i els preus.

La mesura arriba una setmana després que el Banc Central Europeu anunciés un nou increment del 0,75% dels tipus bàsics, que ja se situen al 2%. La inflació a la zona euro continua en augment, i ha registrat un nou màxim històric aquest mes d'octubre, amb els preus el 10,7% per sobre de l'any passat. A més, també es preveu que demà el Banc d'Anglaterra faci un anunci similar que equipari la pujada dels tipus d'interès amb els 0,75 punts anunciats avui. La tendència inflacionària global, iniciada durant la pandèmia i agreujada per les crisis de subministraments i l'impacte de la guerra d'Ucraïna, ha deixat l'economia en una situació inestable, lluny de l'objectiu europeu de mantenir una inflació sostinguda en el 2% anual.

stats