IMMOBILIARI
Economia24/05/2015

El fons de Faus aporta la cinquena part de la nova inversió immobiliària a Barcelona

Meridia Capital inicia un tercer fons de 300 M€, que vol tancar a la tardor, per seguir invertint

Xavier Grau
i Xavier Grau

BarcelonaGairebé un de cada cinc euros que s’han invertit en el mercat immobiliari de Barcelona el 2015 els ha canalitzat Meridia Capital, el fons que dirigeix el vicepresident del Futbol Club Barcelona Javier Faus. Un fons que canalitza diners de molts inversors estrangers, que és precisament una de les explicacions de la revitalització del mercat immobiliari després de la llarga crisi: Barcelona torna a ser en el punt de mira dels inversors internacionals. De fet, dels 489 milions d’inversió que s’han fet aquest 2015 fins ara, només 66 milions són de procedència espanyola. I s’ha de tenir en compte que una operació, la compra que va fer Baraka de la fàbrica Alstom, ja suposa 60 milions.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Meridia Capital està aconseguint canalitzar la gana inversora internacional cap a actius de Barcelona i Madrid. Les inversions del 2015 les ha fet el segon fons de Meridia, que ja ha consumit un 75% dels seus recursos. Però l’aposta continua i Faus i el seu equip ja es preparen per començar a captar fons en els pròxims dies amb la intenció de tancar el seu tercer fons, el Meridia Capital III. L’objectiu és reunir abans de la tardor entre 250 i 300 milions, que, comptant amb l’endeutament, suposarien una capacitat d’inversió de 1.000 milions, segons explica el mateix Faus a l’ARA.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha uns quants factors que han fet ressorgir la inversió immobiliària a Barcelona. En primer lloc, l’alta liquiditat dels inversors internacionals, que tornen a confiar en el mercat de l’Estat i hi veuen bons preus. En segon lloc, comencen a donar-se operacions en sectors que fins ara estaven completament aturats, com el residencial o el sòl. Però hi ha un problema important: la pressió compradora és molt alta però falta producte on invertir, i això provocarà que tot i la fam inversora difícilment es puguin superar els nivells d’inversió de l’any passat.

De fet, fins ara aquest any hi ha hagut 489 milions d’inversió immobiliària, mentre que en el primer semestre de l’any passat es va arribar a 700 milions. El primer semestre d’aquest any es tancarà gairebé segur per sota d’aquesta xifra per la falta de producte i perquè fa un any van coincidir algunes operacions singulars, com la venda d’un paquet d’edificis de la Generalitat, l’adjudicació de la Torre Telefónica - Diagonal 00 i la venda de l’edifici del Deutsche Bank a la Diagonal. Només aquestes tres operacions van suposar més de 400 milions.

Cargando
No hay anuncios

Falta de producte

“Barcelona es troba a l’agenda d’un seguit de grups d’inversió diferents que estan buscant inversions amb insistència al nostre mercat”, explica Anna Gener, directora de la consultora Aguirre Newman a Barcelona, que assenyala que aquesta situació porta a un desequilibri perquè “hi ha més demanda d’inversió que producte en venda”. Segons Gener, el volum d’inversió registrat els primers mesos d’aquest any no acaba de reflectir el “gran interès” que mostren els inversors pel mercat de Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

Nous sectors

Si el 2014 va estar marcat per la inversió en oficines, el 2015 comença a haver-hi un altre tipus d’operacions. Així, dels 489 milions totals invertits, només el 45% corresponen a oficines. Aquí destaquen els set edificis que Meridia Capital va comprar a GE Capital Real Estate per més de 88 milions. També hi ha els dos últims edificis que ha venut la Generalitat per 63 milions: la Torre Muñoz i la seu d’Ocupació al carrer Sepúlveda. I encara hi ha dos edificis del World Trade Center de Cornellà: un que Morgan Stanley va vendre a Standard Life per 29 milions i un altre que UBS va col·locar per 37 milions a Merlin Properties. Aquesta última companyia és una socimi, un tipus de societat d’inversió immobiliària que ha tingut èxit recentment perquè ofereix avantatges fiscals.

Cargando
No hay anuncios

D’altra banda, el sector hoteler continua interessant als inversors, que han fet operacions per 93,5 milions, entre les quals destaca la compra per 46 milions de l’Hotel Dolce de Sitges per part d’Oaktree, propietari de Panrico. Però al sector hoteler s’hi incorpora un nou model, que és el de les residències d’estudiants. L’holandesa The Student Hotel ha comprat fa poc per 40 milions dues residències a Melon District.

A més, destaquen especialment els 56 milions invertits en actius residencials, cosa que demostra que alguna cosa es mou al sector. Aquesta partida es deu especialment a la compra per 45 milions d’un edifici al començament de la Diagonal -davant de la seu de Telefónica- per part de Shaftesbury. I si ja és un canvi que hi hagi operacions en el sector residencial, encara ho és més que després de la llarga sequera de la crisi hi hagi operacions de sòl -mínimes, només són el 4% del total- per valor de 21 milions. Una, de 6 milions, és per fer habitatges a Can Batlló, en una operació que encapçala la promotora Corp. L’altra és la compra que ha fet AXA Real Estate per 15 milions d’una parcel·la a la plaça Europa de l’Hospitalet que era de Fira 2000.

Cargando
No hay anuncios

Canvis als mercat

L’atracció que ofereix Barcelona als inversors internacionals ve, segons Anna Gener, pel canvi de percepció de la situació econòmica, per la correcció de preus dels últims sis anys, amb una rebaixa de fins al 50%, i per la comparativa amb altres mercats com París, Londres o les grans ciutats alemanyes, on els preus són molt més alts, la rendibilitat per lloguers molt més baixa i les expectatives de revalorització a curt termini quasi nul·les. Per fer-se’n una idea, el metre quadrat d’oficines a Frankfurt està en 8.000 euros i a París en 18.000 euros, quan a Barcelona és d’entre 2.000 i 3.500 euros.

Cargando
No hay anuncios

També s’ha de tenir en compte el capital que ha arribat amb les socimis, que canalitzen diners de molts inversors que no volen fer la compra directament, i certa millora del finançament bancari.