Fase decisiva a Celsa: la banca ja estudia el pla de refinançament

BarcelonaLes negociacions que mantenen des de fa mesos Celsa i els seus bancs creditors han arribat a la fase decisiva. L’empresa metal·lúrgica ja ha presentat el seu nou pla de negoci per al període 2016-2021 i la banca l’estudia. En el rerefons de la planificació de Celsa -setena empresa catalana per volum de vendes (3.600 milions de facturació el 2015) i segona empresa familiar de Catalunya- hi ha els 740 milions de deute a què ha de fer front l’any que ve. I a l’horitzó apareix una fita encara més inassolible: els 1.800 milions que hauria de tornar el 2018. “No cal cap negociació per saber que necessita un refinançament”, van explicar a l’ARA fonts coneixedores de la situació.

El cert és que fins ara Celsa ha anat complint tots els seus compromisos amb la banca creditora des que va signar l’anterior refinançament del deute, acordat el 2013. En total, la metal·lúrgica dels Rubiralta té un passiu pròxim als 2.700 milions i, a més, el context no hi ajuda: la desacceleració econòmica global i la caiguda dels preus en el sector de l’acer han portat Celsa a tenir números vermells el 2014, i possiblement també el 2015, tot i que encara no ha dipositat els resultats al registre mercantil.

Els bancs més exposats al deute de Celsa (BBVA i Sabadell, amb 360 milions cada un; Santander, amb 350, i CaixaBank, amb 300) han rebut el pla de negoci i el posaran a disposició d’un expert independent perquè faci el que es coneix com una IBR (revisió independent del negoci, per les sigles en anglès) i valori els plantejaments de la metal·lúrgica.

Malgrat que el sector viu un moment difícil, Celsa té dos punts a favor, que ha recalcat en els seus plans: d’una banda, l’empresa defensa que cap dels seus quatre grups de productes estan afectats per l’agressiva competència xinesa, que ha incorregut fins i tot en el dúmping (vendre productes per sota del seu valor real). De l’altra, la metal·lúrgica afirma que si bé és cert que l’any passat van caure els preus, també ho van fer els de la ferralla, que és el producte a partir del qual fa el seu acer, i Celsa assegura que això ha permès que els seus marges milloressin.

Però no tot són bones notícies: fonts coneixedores dels plans de l’empresa expliquen que preveu la possibilitat d’aplicar expedients de regulació temporals en alguna de les seves fàbriques (en té a Espanya, Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, Polònia, el Regne Unit i Suècia). Fonts pròximes a l’empresa, però, van negar aquesta possibilitat.

El projecte francès

El pla de negoci de Celsa que tenen els bancs inclou un projecte concret a Baiona, on ja té una planta. La idea de la companyia és crear un nou centre on es pugui acabar el producte que fins ara s’iniciava a la fàbrica ja existent i s’enviava a Galícia en vaixell. Fonts pròximes a Celsa expliquen que aquest projecte (que obligaria a demanar 60 milions més als bancs) “augmentaria la competitivitat i la rendibilitat” de la planta. L’empresa no especifica com afectaria això la planta gallega.

Malgrat el seu gran deute i els seus discrets resultats, la banca no veu Celsa com una empresa a la qual no convingui seguir donant temps. Al contrari, al sector es valora que la metal·lúrgica segueixi generant un ebitda (benefici abans d’impostos, interessos i amortitzacions) positiu.

Des de Celsa assenyalen que no hi ha pressa per a la negociació perquè hi ha marge fins al 2017. Altres veus, però, afirmen que seria convenient que els acords s’assolissin molt abans.

LES CLAUS

1. Per què és important Celsa?

La metal·lúrgica amb seu a Castellbisbal (Vallès Occidental) és la setena empresa més gran de Catalunya en facturació, amb 3.600 milions de vendes el 2015, i té 7.000 empleats en total. Aquest any ha cedit la seva condició d’empresa familiar més gran de Catalunya en benefici de Grifols.

2. Quin problema té l’empresa?

Celsa, presidida per Francesc Rubiralta (a la foto), va incórrer en un fort endeutament per la seva agressiva política d’adquisicions tant a Espanya com a Europa, on és un dels actors més forts del mercat. Va haver de refinançar un deute de 2.700 milions el 2013. Tot i així, dos anys després el deute continua sent un problema. A més, el sector de la metal·lúrgia no viu el seu millor moment per la situació econòmica global i el context de caiguda de preus.

3. La banca continua confiant en Celsa?

Sí. La banca no veu l’empresa com un altre Abengoa. Des del 2013 ha complert els compromisos de retorn de deute i, malgrat que els resultats nets no han acompanyat, continua generant benefici abans d’impostos i interessos. Això permet que la banca vagi recuperant els diners, tot i que a poc a poc.

4. L’empresa preveu tancaments?

Fonts pròximes a l’empresa ho neguen rotundament i afirmen que Celsa millora marges i que es veu capaç de tornar el deute. No obstant, fonts coneixedores de la seva situació veuen molt possible que tanquin o venguin filials i afirmen que en els plans que han rebut els bancs es preveu que s’executin expedients d’ocupació temporals.