EstrasburgBona notícia per a Grifols. El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres definitivament la regulació sobre les compensacions econòmiques que es podran oferir als voluntaris de donacions de plasma, un component sanguini que s'utilitza per fabricar medicaments. D'aquesta manera, per primera vegada a la història, la Unió Europea tindrà un reglament que legalitzarà arreu del bloc una pràctica que alguns estats membres –els que tenen liberalitzades les donacions– ja permeten, aprofitant l'escletxa legal que imperava fins ara: reemborsar les despeses que han d'afrontar els voluntaris a l'hora de donar, com els desplaçaments o les dietes.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Ara bé, les compensacions sempre hauran de respectar l'anomenada neutralitat financera. És a dir, les retribucions que rebin els voluntaris no poden superar els costos que han hagut d'assumir per donar i, per tant, no podran obtenir-ne cap benefici econòmic, cosa que vulneraria els tractats de bioètica europeus.
De fet, en el seu moment l'apartat de la neutralitat financera va ser un dels més complicats d'acordar en les negociacions entre els estats membres i el Parlament Europeu. Alguns estats membres i altres actors afectats, com Grifols, han pressionat les diferents parts legisladores perquè es doni com més màniga ampla millor a les empreses per poder pagar compensacions econòmiques més elevades.
En aquest sentit, Grifols ha seguit de prop les discussions entre les institucions europees sobre el reglament i s'ha reunit amb negociadors de la iniciativa, segons informen fonts de la UE a l'ARA. També els va fer arribar un document, al qual ha tingut accés aquest diari, en què esmenava paraula a paraula la proposta de reglament que va fer la Comissió Europea.
La multinacional catalana ha intentat influir sobretot en el concepte de neutralitat financera perquè la legalització de les compensacions, tot i que siguin limitades, pot fer incrementar l'obtenció de plasma arreu de la UE i, per tant, Grifols podria fabricar i distribuir més medicaments creats amb aquest component sanguini, en què es basa el seu model de negoci.
L'aprovació d'aquesta llei europea arriba durant una època convulsa per a Grifols. Des que a principis d'any el fons Gotham City Research va acusar en un informe la multinacional catalana de maquillar els seus comptes per amagar part del deute, el preu de les accions de la farmacèutica s'ha vist afectat i ha baixat substancialment.
Una 'llei rider' descafeïnada
El Parlament Europeu també ha ratificat aquest dimecres la coneguda com la llei rider, que marca quins són els criteris que s'han de tenir en compte a l'hora de decidir si un repartidor pot estar en règim d'autònom o assalariat. Ara bé, tot i les indicacions de la normativa, al final seran els estats membres que decidiran quins són els factors determinants, tal com exigien un grup important de països europeus.
En tot cas, els set aspectes que la mesura europea considera que fan d'un repartidor un fals autònom són, per exemple, que s'exigeixi al treballador portar uniforme o un distintiu de l'empresa per a la qual treballa, i que tingui un sou fix o un topall de remuneració.
L'Eurocambra dona via a una reforma exprés de la PAC
El Parlament Europeu també ha donat via definitivament a una reforma exprés de la política agrària comuna (PAC): aquesta reforma reduirà la burocràcia que ha d'afrontar la pagesia i donarà més flexibilitat a les administracions estatals per afrontar situacions climàtiques extremes, com la sequera que pateix actualment Catalunya.
Una de les mesures principals és l'exempció a petits agricultors –els que treballen menys de deu hectàrees de terra– d'alguns controls i condicionants que fins ara se'ls requerien per beneficiar-se de les subvencions de la política agrària comuna (PAC). A més, els pagesos ja no estaran obligats a mantenir els paisatges rurals i, a partir d'ara, només se'ls encoratjarà a preservar-los voluntàriament.
També es flexibilitzaran els condicionants relatius al guaret. Continuarà sent obligatori, però els estats membres podran decidir si donen la terra per descansada si, per exemple, es van canviant els tipus de cultius que s'hi planten i, d'aquesta manera, s'alternen els nutrients que s'extreuen de la terra.