Novo Nordisk, la fórmula màgica contra l'obesitat que enlaira l'economia de Dinamarca

Barcelona"Noruega té la seva indústria petroliera; nosaltres tenim aquest gegant". Amb aquest símil, el 12 d'agost el diari danès Politiken intentava resumir la magnitud de la fita que havia assolit Novo Nordisk, la farmacèutica que sembla que ha trobat la gallina dels ous d'or amb els seus medicaments per a diabètics reconvertits en una mena de fórmula màgica contra l'obesitat. Després de mesos de creixement disparat a la borsa, l'empresa havia arribat a una capitalització de 2,9 bilions de corones daneses (uns 390.000 milions d'euros), un valor superior al PIB de Dinamarca de l'any passat (380.000 milions d'euros).

Més recentment, Novo Nordisk s'ha apuntat un nou èxit: s'ha situat com la companyia europea més ben valorada a borsa, superant la francesa LVMH, propietària de marques de luxe com Luis Vuitton, Moët Chandon i Christian Dior. El preu de les seves accions ha crescut un 37% l'últim mig any i s'ha més que quadruplicat els últims cinc. Novo Nordisk, que aquest any celebra el centenari, té un valor de mercat superior al de grans gegants mundials com Coca-Cola, McDonald's i Nike. I el gran gegant de l'Íbex-35, Inditex, té una capitalització en borsa de 112.000 milions d'euros: no arriba a la tercera part de l'empesa danesa.

L'origen del seu gran èxit és l'Ozempic, un fàrmac que utilitza la semaglutida –un principi actiu que imita una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang– per controlar la diabetis. A la seva fitxa tècnica només s'indica per a aquesta malaltia, però alguns professionals el van començar a receptar per a l'obesitat fa un parell d'anys, després que es demostrés la seva eficàcia en la pèrdua de pes. El boca-orella, amb l'ajuda de les xarxes socials i de les lloances d'alguns famosos, va impulsar una febre per l'Ozempic que ha comportat el trencament d'estocs unes quantes vegades i en diversos països. Veient les possibilitats del fàrmac, Novo Nordisk en va desenvolupar una segona generació, el Wegovy, que amb una dosi més elevada sí que està indicat per combatre l'obesitat.

Esperances per a les malalties del cor

A més, els resultats d’un assaig clínic publicats aquest estiu indiquen que el Wegovy també redueix el risc de complicacions cardiovasculars, com atacs de cor i ictus. Això ha propulsat encara més les esperances en el medicament, que de moment està disponible a Dinamarca, Noruega, els Estats Units i Alemanya. A principis de setembre, l'empresa va anunciar-ne el llançament "controlat i limitat" al Regne Unit.

El conseller delegat de Novo Nordisk, Lars Fruergaard Jørgensen, ha admès que l'expansió a diversos mercats anirà més lenta del previst perquè la capacitat de producció actual no dona a l'abast per respondre a l'altíssima demanda. La companyia ha anunciat una inversió de més de 2.000 milions d'euros per ampliar les plantes de producció que té a Dinamarca i també incrementa la capacitat a la resta de països on produeix, sobretot als Estats Units. Un altre obstacle que la companyia vol intentar superar és la reticència dels sistemes de salut públics i les assegurances de subvencionar el Wegovy, que els pacients han d'injectar-se un cop a la setmana.

El segon trimestre d'aquest any, Novo Nordisk va facturar 1.000 milions d'euros només amb aquest fàrmac, sis vegades més que el mateix trimestre de l'any passat. L'excel·lent marxa de l'empresa està impulsant l'economia danesa, que el primer semestre ha crescut un 1,7% en comparació amb el mateix període del 2022: sense la indústria farmacèutica hauria caigut un 0,3%. "La situació no seria tan bona si traguéssim Novo Nordisk de l'equació. Però, afortunadament, hi és", va dir el ministre d'Economia, Jakob Ellemann-Jensen, en una roda de premsa a finals d'agost. El govern, de fet, ha revisat a l'alça les previsions de creixement del PIB per aquest any fins a l'1,2%, mentre que al maig augurava que seria del 0,6%. "Sense el sector farmacèutic, l'economia danesa estaria a tocar d'una recessió, com Suècia i Alemanya", resumeix Jens Nærvig Pedersen, analista en cap del Danske Bank.

"La cirereta del pastís"

El ministre va negar que l'economia del país estigui massa exposada a l'evolució d'una sola empresa, com va passar amb Nokia a Finlàndia. Hi coincideix l'economista Niels Storm Knigge, del think tank Kraka: "És més aviat la cirereta del pastís que no pas el fonament sobre el qual s'assenta l'economia del país", explica a l'ARA. I ho justifica pel fet que la indústria farmacèutica només suposa un 1% dels llocs de treball de Dinamarca –Novo Nordisk hi té uns 20.000 treballadors, aproximadament un 40% de la plantilla global–. "És un sector important, però petit en comparació amb el conjunt de la indústria; el que el fa únic és que és molt rendible, genera un enorme benefici".

També admet que sempre hi ha el risc que una altra empresa faci un producte millor, però insisteix que no seria una catàstrofe: "Tenim una economia forta i competitiva i a dalt de tot aquest supersector, que bàsicament té efecte en les variables macroeconòmiques. Si, de cop, Novo Nordisk desaparegués, el PIB cauria, però no veuríem un important augment de l'atur o grans fallides", resumeix.

Storm Knigge també destaca el fet que Novo Nordisk està controlada per una fundació que, malgrat no tenir-ne la major part del capital (28%), és propietària del 77% de les accions amb dret de vot. "Hi ha una regulació molt estricta pel que fa a les fundacions, que fa que el trasllat de la seu a l'estranger sigui molt poc probable", explica l'analista. Això fa que la seu de Novo Nordisk, que és l'empresa que més impostos paga al país, estigui ancorada a Dinamarca. A més, l'enorme creixement que experimenta té un efecte beneficiós no només per als comptes de l'empresa i les arques de l'estat: una part dels beneficis es destinen a projectes de recerca desvinculats de la companyia o s'inverteixen en empreses petites d'altres camps de la medicina, cosa que també "l'ajuda a diversificar els guanys i a limitar la seva vulnerabilitat".