Cavaller blanc, desinversions o canvis a la cúpula: la gran decisió de Grifols
La multinacional catalana afronta diferents escenaris per superar la crisi borsària causada per l'informe de Gotham
BarcelonaDesprés de dues setmanes de muntanyes russes que han enfonsat el valor de la companyia un 46%, la multinacional catalana Grifols treballa per recuperar la confiança dels mercats i minimitzar els estralls de l’atac portat a terme per Gotham City Research la setmana passada. L’ARA ha contactat amb experts per explorar quines opcions té l’empresa dels Grífols per afrontar el futur més immediat.
Mantenir el rumb
L’estiu del 2021 Grifols ja admetia que el seu deute era excessiu i es comprometia a aplicar diferents mesures per abordar-lo: no pagar dividends, aturar la compra d’altres companyies i anar reduint el deute amb un negoci que no ha deixat mai de ser lucratiu, a més de fer vendes puntuals. “La venda de Shanghai RAAS ja està feta i ara cal veure que no els collin en el preu”, explica Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF). Segons aquest expert, la clau del futur de Grifols passa per poder atendre el venciment de deute del 2025 (que ja té encarat precisament amb la venda de la filial xinesa) i el del 2027, que ha de començar a preparar.
Desinversions
Fonts financeres que han demanat l’anonimat apunten que la solució més clara que té Grifols per capejar la situació de sobreendeutament implica vendre’s alguna unitat de negoci més: “És l’opció més orgànica que tenen, és un sector molt complex i amb molt pocs jugadors mundials”. A més, expliquen que Grifols ha tingut històricament dues pulsions difícils de casar: molt de creixement –cosa que portava a l’ara qüestionat nivell d’endeutament– i “la voluntat de la família de no diluir-ne la participació”. I això va portar a la intricada relació entre Scranton i Grifols. Aquesta voluntat de no perdre quota de participació fa que una venda tingui més números que l’entrada d’un altre accionista.
Un cavaller blanc
Les necessitats de fer front als compromisos bancaris obliguen Grifols a buscar vies extraordinàries de diners. Al sector hi ha el convenciment que el millor que li podria passar a la companyia catalana és l’arribada d’un cavaller blanc, com s’anomenen les empreses o fons que entren en el capital d’una empresa amb necessitats. “Seria bo per a les dues parts, perquè qui compra ho fa un 40% més barat i l’acció de l’empresa es podria recuperar de cop”, apunta Brun. El problema, de nou, és la voluntat de la família de no cedir la seva posició de control sobre la companyia: “Si la cotització està avall, això et fa mal, perquè cada euro que aixeques et dilueix molt més que si l’acció està a 20 euros”. En tot cas, el cert és que Grifols està avui a l'abast d'una opa: té un valor en borsa de 5.100 milions, quan havia arribat a superar els 20.000 milions.
Canvis interns
Totes les veus consultades afirmen que veuen inevitable que Grifols abordi el problema de governance que Gotham ha denunciat i que els mercats sempre han lamentat. Al marge de la presència del cognom familiar en la direcció de la companyia, en un fet que s’ha anat mitigant, part dels accionistes de Scranton són també directius a Grifols, i això haurà de canviar. “Crec que té lògica que això s'acabi; són companyies relacionades, es fixen preus i una és dependent de l’altra; hi pot haver conflicte d’interès”, diu una veu financera. “La situació hauria de canviar a millor la relació de Scranton amb la companyia i posar fi a algunes duplicitats de càrrecs”, afegeix Brun. Se suma a la tesi dels canvis interns Lluís Soldevila, professor de l'EAE Business School i expert en reputació digital. Segons diu, la gestió comunicativa ha estat millorable perquè “calia ser ràpids, al mercat no li agrada la incertesa” i creu que Grifols ha estat poc activa a l’hora de combatre els missatges de Gotham.
Possibles daltabaixos
¿Quins són els grans riscos que afronta Grifols? Hi ha diversitat d’opinions, però el principal, apunten les veus consultades, té a veure amb la incapacitat de tornar deutes. A hores d'ara, Grifols té encarrilat el venciment del 2025 i ha d’enfocar el del 2027. Però una sèrie d’accidents podrien empitjorar el context actual. Un d’ells seria que les demandes col·lectives que ja hi ha als Estats Units prosperessin i s’interpretés que hi ha hagut engany als accionistes. Un altre, que l’operació de Shanghai RAAS (confirmada per Haier aquesta setmana) se n'anés en orris. En paral·lel a aquests escenaris, la caiguda del preu de l’acció també preocupa als observadors, perquè pot augmentar les garanties que exigeixin els bancs (amb un paper destacat del Santander) a la multinacional catalana o a Scranton. “Fins ara, cada vegada que els han demanat més garanties, Scranton ha respost, han acudit altres figures de la família”, expliquen fonts financeres a l’ARA.
Un altre escenari molt improbable, però que des del punt de vista teòric es planteja, és que l’Estat entrés al capital de la companyia. Veus del sector expliquen que això tindria un cert sentit –“l’Estat ha entrat a Telefónica, quan al món hi ha 50 Telefónicas, i és molt més estratègica Grifols, perquè al món només n’hi ha tres”–. Això sí, no sembla probable que la família Grífols s’hi avingués.