Les farmacèutiques catalanes surten de cacera

BarcelonaEl sector farmacèutic català va esquivar el cop de la pandèmia i gaudeix d'un bon estat de salut, després d'anys de canvis per reposicionar-se i guanyar terreny. Així, després d'uns exercicis marcats per les ampliacions de capital, els canvis a les cúpules i les vendes d'actius, les grans farmacèutiques catalanes tenen ara un denominador comú: tornen a sortir de compres.

"El sector està en un procés de reconversió, les farmacèutiques catalanes necessiten reposicionar-se per poder sobreviure", valora un veterà del sector amb dècades d'experiència en una de les grans farmacèutiques catalanes. Aquesta és l'última hora d'aquestes empreses.

Almirall, créixer amb urgència

Després de deixar enrere les pèrdues el 2022, l'entrada del nou any per a aquesta farmacèutica especialitzada en dermatologia l'ha portat, en menys de sis mesos, a prémer l'accelerador per sortir de compres. A principis d'aquesta setmana, anunciava una ampliació de capital de 200 milions d'euros que tancava al cap de poques hores.

Amb aquesta operació, la biofarmacèutica busca preservar la flexibilitat financera i agilitat necessàries per "buscar activament" oportunitats de creixement inorgànic, i això passa per noves adquisicions i també per acords de llicències, que ja s'estan estudiant. L'ampliació també ha permès a la família Gallardo, propietària del negoci, passar a controlar el 60,14% de la companyia, després de subscriure 15,55 milions d'accions noves.

Una font pròxima a la companyia consultada per aquest diari interpreta aquesta operació també com un moviment per acabar de desenvolupar i comercialitzar el seu anticòs monoclonal lebrikizumab –per a la dermatitis atòpica– a Europa, on està pendent d'aprovació. L'americana Lilly té els drets al mercat nord-americà i la resta del món, excepte el Vell Continent.

Tot plegat apunta a l'entrada a aigües calmades d'una multinacional que ha canviat quatre vegades de conseller delegat en els últims cinc anys. Carlos Gallardo ostenta ara el càrrec de forma interina, juntament amb el de president, després que l'italià Gianfranco Nazzi l'abandonés al novembre. Abans el van ocupar Mike McClellan de forma interina, Peter Guenter i Eduardo Sanchiz, que va dimitir l'agost de 2017.

Esteve, obrir les portes per anar a comprar

Esteve Healthcare, dedicada especialment al sector dels analgèsics, ha estat una de les últimes farmacèutiques a fer un gran anunci en aquest sentit: la seva matriu, Grupo Esteve Lifesciences, ha venut el 26% del capital de la companyia al fons alemany d'inversió privada Lubea.

L'objectiu, ja sabut, és adquirir la solidesa financera necessària per prendre riscos en el desenvolupament de productes. I alhora és el preludi d'una estratègia més agressiva: en paraules del seu conseller delegat, Staffan Schüberg, és una cosa "molt probable, però no en un futur immediat".

Fonts pròximes a aquesta farmacèutica consultades per l'ARA expliquen que això servirà per comprar empreses i productes. Els dos camps estratègics per a aquesta empresa són el sistema nerviós central i l'oftalmologia. "Una interpretació és que els diners que venen de l’empresa alemanya serviran per comprar alguna companyia o producte en l’àmbit de sistema nerviós central o oftalmologia, possiblement als Estats Units", assegura a l'ARA un directiu proper a un negoci de la farmacèutica.

De moment, Corporación-Farmacéutica Esteve manté el 50% d'Esteve Teijin, el 50% d'Isdin i el 15% de Hangzou Jiuyuan Gene Engineering. Fa tres mesos Esteve Healthcare es va escindir de Corporación-Farmacéutica Esteve, que tenia el 100% del capital, per poder donar entrada a nous inversors.

Uriach, amb els ulls a França

La farmacèutica de la família Uriach fa temps que va prendre la decisió d'abandonar el mercat pròpiament farmacèutic per agafar les regnes del mercat OTC (els medicaments que no requereixen recepta).

"Van comprar Aquilea i els està funcionant, van prendre aquesta decisió estratègica. De fet, en el camp del son, els seus productes són els que es venen més", explica un exdirectiu del sector al diari ARA. Segons assegura, Uriach segueix amb la voluntat de comprar per convertir-se en la farmacèutica de productes OTC més gran d'Europa. "Sonen les campanes que anirà a comprar una empresa a França. A Itàlia ja tenen una presència important. Estratègicament, és un pas que té molt de sentit".

A finals de l'any passat, Uriach va obrir un procés competitiu per donar entrada al seu capital a fons de capital risc perquè comprin una participació minoritària en el grup, segons va avançar Expansión.

Ferrer i el Gelocatil

La farmacèutica catalana fundada per Carles Ferrer Salat l'any 1959 és de les que millor va resistir la pandèmia, i va fer bona l'adquisició anys abans d'un dels medicaments més cobejats per alleujar la simptomatologia del coronavirus: el Gelocatil.

Des de l'entrada de Mario Rovirosa com a conseller delegat, Ferrer va posar en marxa una reestructuració que va portar-la a vendre diferents negocis que havia adquirit anteriorment per dedicar-se a productes propis adreçats al sector biohospitalari. Ara bé, "Ferrer té productes coneguts com a cash cows, però no productes estrella", expliquen al sector.

Grifols, el nom de l'antítesi

Si aquesta tendència del sector esdevé norma, de moment l'excepció recau sobre el gegant dels hemoderivats. Aquesta setmana, Grifols ha anunciat la venda d'una part de la seva filial xinesa, Shanghai RAAS, per la qual rebrà prop de 1.390 milions d'euros; i la intenció de seguir reduint deute a partir de desinversions.

Després d'una convulsa etapa, en què els títols de la companyia han passat dels 34 euros del febrer del 2020 als 11,3 actuals, aquest moviment s'interpreta com un clar baló d'oxigen per al gran problema d'aquesta companyia des de fa una dècada, l'endeutament, que s'ha enfilat fins als 9.000 milions d'euros.