El setembre més car dels últims 30 anys

BarcelonaUn any i mig després de la invasió russa d'Ucraïna, l'encariment del cost de la vida que se'n va derivar continua sent un element crucial per a les famílies a l'hora de planificar les finances familiars. Amb l'inici del curs i un cop passat l'estiu –un temps marcat per un increment del consum durant les vacances–, la majoria de llars encaren els mesos de tardor amb més compte en les seves despeses per arribar a Nadal amb el compte corrent el més sanejat possible.

Però cap on aniran els preus durant els mesos vinents? La incertesa de l'economia –marcada per un alentiment de l'activitat a escala global–, les tensions geopolítiques i la lenta evolució de la guerra fa difícil fer prediccions. En qualsevol cas, tot i que no es preveu que la inflació es torni a disparar, el 2022 els preus van créixer a un ritme rècord i aquest 2023 han continuat pujant, per la qual cosa les famílies catalanes ja poden assumir que han de fer front a la tardor més cara de les últimes tres dècades.

Amb el setembre arriba l'inici del nou curs escolar, que acostuma a anar acompanyat de despeses addicionals per a material i llibres. Segons un estudi de l'OCU, a Catalunya un alumne comporta, de mitjana, un cost de 2.728 euros per curs entre matrícula, llibres i altres materials necessaris, mentre que la mitjana espanyola se situa en 2.189 euros per curs. Catalunya és la segona comunitat autònoma on els costos d'educar un fill són més alts, només superada per Madrid.

Malgrat tot, les xifres varien molt segons el curs i, sobretot, el tipus d'escola, ja que la matrícula és una part substancial del cost tant en els centres privats com concertats, mentre que a l'escola pública no n'hi ha. Això fa que, de mitjana, el cost per estudiant en un centre 100% privat ascendeixi fins als 7.030 euros i en un de concertat fins als 3.045 euros per curs a Espanya, segons l'OCU.

A més, l'entitat assegura que, amb l'arrencada del curs, "cal comptar amb més de 500 euros per nen només per equipar-los amb tot el necessari, des de roba i calçat fins a llibres de text i material". Els llibres són gratuïts en alguns centres o per a famílies amb rendes baixes, però de mitjana cada família espanyola hi ha de destinar 218 euros per nen, una quantitat que augmenta amb l'edat: en el cas d'educació infantil és de 145 euros per curs, mentre que al batxillerat ascendeix fins a 257 euros, d'acord amb els càlculs de l'entitat de defensa dels consumidors.

El cost del menjar ha sigut el motor de la inflació els últims mesos. El preu dels aliments va pujar inicialment a partir del març del 2022, però sobretot es va disparar a partir de la tardor del 2022 per culpa dels productes elaborats (els que no són frescos), que triguen més temps a absorbir els costos empresarials derivats de la pujada de matèries primeres, fertilitzants o combustibles que es va produir a partir de l'esclat de la guerra. És a dir, les empreses van trigar uns mesos a apujar preus per compensar l'encariment de preus que els hi aplicaven els seus proveïdors.

La Cambra de Comerç de Barcelona va apuntar que l'estiu podria ser el punt culminant de l'encariment dels aliments. De moment, la inflació subjacent –la que no inclou aliments frescos ni energia– mostra símptomes de frenar-se, cosa que apunta a un relaxament de l'encariment del menjar elaborat, però la tendència es podria veure truncada per un augment del preu dels carburants o d'altres costos.

El cost de l'habitatge pot venir per dues vies: el lloguer i el preu de compra, en el cas de les famílies que viuen en pisos de propietat. En el segon cas, el gruix de les adquisicions per primer habitatge es fan amb una hipoteca, i la pujada dels tipus d'interès ha impactat severament en l'economia de totes les famílies amb préstecs a tipus variable, ja que les quotes mensuals s'han disparat en poc temps.

L'increment dels tipus d'interès és una de les eines tradicionals dels bancs centrals per frenar la inflació, però representa un cost important per a les famílies i empreses més endeutades, ja que suposa un encariment del crèdit. L'Euríbor –l'índex de referència per a la majoria de crèdits bancaris a la zona euro– va entrar al 2022 fregant el -0,5% (és a dir, en terreny negatiu), cosa que deixava la majoria d'hipoteques a uns preus molt assequibles. No obstant això, amb l'encariment del cost de la vida, a partir de la primavera de l'any passat el Banc Central Europeu va començar a apujar els tipus i l'Euríbor en va seguir el rastre, fins a tancar el mes d'agost prop del 4,1%. Això ha encarit en 450 euros al mes una hipoteca tipus, segons els experts.

Les pujades de tipus han sigut controvertides tant a la zona euro com als Estats Units, ja que han comportat un refredament de l'economia –a Europa s'ha notat sobretot a Alemanya i als països de l'Est– sense fer caure espectacularment la inflació. No obstant això, els preus han moderat els increments en els últims mesos i el BCE apunta a una consegüent moderació de les pujades. Segurament les hipoteques es continuaran encarint durant la tardor, però a un ritme més sostingut i amb la perspectiva, segons alguns analistes, que a partir del 2024 es puguin produir reduccions dels tipus que tornarien a abaratir les quotes.

Si en lloc de tenir una hipoteca es viu en una casa de lloguer, les notícies tampoc són gaire millors a curt termini. El cost per metre quadrat del lloguer a Catalunya el mes passat va ser de 15,6 euros de mitjana, la xifra més alta registrada en cinc anys marcats per les pujades, segons dades del portal immobiliari Idealista, i no hi ha cap indicador que apunti que els lloguers hagin de caure pròximament.

Després de tocar sostre el maig del 2022, el preu del petroli ha recuperat la tendència a l'alça des del juny passat, cosa que s'ha notat en el preu de la gasolina i el gasoil. De fet, la benzina ja ha superat els 1,73 euros per litre de mitjana a Espanya i porta vuit setmanes seguides pujant. El gasoil es troba una mica més barat, però ha superat els 1,62 euros per litre.

Aquestes xifres situen el cost dels carburants a uns nivells similars als de l'estiu de l'any passat, quan el preu per litre era superior però hi havia en vigor la bonificació de 50 cèntims per litre aprovada pel govern espanyol. Amb la desaparició d'aquesta mesura, el gruix de les famílies han de suportar tot el cost d'omplir els dipòsits dels seus cotxes, i les ajudes es limiten a casos professionals, com ara transportistes o agricultors, que continuaran rebent descomptes fins, com a mínim, al 31 de desembre.

L'Agència Internacional de l'Energia, que depèn de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organització que agrupa les principals economies desenvolupades del món), preveu que el preu del petroli continuarà creixent el que queda del 2023, però de cara a l'any vinent espera una reducció de preus provocada per una caiguda de la demanda. Si aquestes prediccions es compleixen, cal esperar una tardor amb els carburants cars abans d'un abaratiment als mesos d'hivern i primavera.

Pel que fa al preu del transport públic, les ajudes vigents s'allargaran de moment fins a finals d'aquest any.

El preu del megawatt hora d'electricitat porta des del març situat habitualment per sota dels 100 euros, tot i alguns pics puntuals i alguns dies (sobretot en cap de setmana, quan la demanda cau) que pot baixar fins als 50 euros o fins i tot més, segons dades de l'Operador de Mercat Ibèric d'Energia. Les xifres contrasten amb els preus dels mesos immediatament anteriors a l'esclat de la guerra a Ucraïna, quan el cost de l'energia es va disparar.

Així, a diferència d'altres països de la Unió Europea, Espanya segueix sent un dels països amb l'electricitat més barata, tot i que la factura de la llum està molt per sobre dels nivells del 2020 i el 2021, quan els confinaments per la pandèmia van fer caure el preu. Des de l'any passat, l'excepció ibèrica aprovada per la UE a instàncies del govern espanyol i les reduccions de l'IVA a l'energia han facilitat que el preu no es torni a enfilar.

Pel que fa al gas natural, la tarifa regulada pel govern (TUR) va situar de mitjana el preu per kilowatt hora (KWh) al voltant dels quatre cèntims al juliol, per sota dels set cèntims que havia assolit el passat mes de gener, quan va tocar sostre, segons dades de l'operador Selectra.

Com passa amb els carburants, l'evolució de l'economia, dels mercats energètics globals i de la guerra a Ucraïna marcaran cap on aniran els preus, però a curt termini ningú espera cap escalada dramàtica que apugi encara més el cost del gas i la llum.