La falta d’ajuts per l’impacte del covid-19 enfonsa la renda familiar
Les llars espanyoles són les que perden més diners d’Europa a l’inici de la pandèmia
BarcelonaConcern (preocupació) és una de les paraules preferides per les institucions europees per referir-se a qualsevol situació de crisi, des de la política migratòria fins a la diplomàcia. I, segons un informe del Joint Research Centre, el centre d’estudis de la Comissió Europea, en el cas de l’actual recessió la preocupació està més que justificada. El document de treball conclou que la pandèmia està tenint un impacte directe en l’economia de les famílies, sobretot en països del sud. I entre els estats més afectats, Espanya és on pateixen més.
Només el primer trimestre de l’any -encara no hi ha dades disponibles per al segon-, quan la pandèmia va esclatar, la renda de les famílies va disminuir un 3,3%. Cal tenir en compte que aquest impacte fa referència a poc més de dues setmanes de confinament dur -l’estat d’alarma va entrar en vigor el 14 de març-, i no inclou els efectes dels mesos de primavera fins a la reobertura quasi total a finals de juny.
Si es compara amb la resta de països, Espanya és on les famílies van perdre més diners. A Itàlia, que va patir la pandèmia abans i va iniciar el confinament a inicis de març, la caiguda de la renda disponible de les famílies va ser de l’1,1%. A França no van perdre res, mentre que a Alemanya va caure un 0,7%. Als Països Baixos fins i tot va créixer, igual que la mitjana de la zona euro.
Però, ¿com pot ser que en ple confinament les famílies tinguin més renda? L’informe és concloent: per les mesures públiques de suport a les famílies. Més enllà de les dades reals ja disponibles, el document de la Comissió pronostica que, en conjunt, la renda familiar de la Unió Europea cauria un 5,9% de mitjana en el conjunt del 2020 sense cap intervenció pública, però que amb les mesures actuals la reducció seria del 3,6%, gràcies a un “significatiu efecte suavitzador de les mesures per protegir les famílies davant les pèrdues de renda”.
Així doncs, hi ha països on els estímuls fiscals en forma de subsidis a ciutadans i empreses, les suspensions d’impostos i altres polítiques en l’àmbit social han fet que, de mitjana, les famílies tinguessin una renda més elevada que abans de la pandèmia.
Malgrat això, les mitjanes no acaben de donar tota la informació, sinó que cal veure com es distribueix el cost de la crisi. En aquest sentit, l’estudi també mostra dades per a la preocupació. “Els resultats confirmen que probablement l’impacte de la crisi del covid-19 serà altament regressiu”.
La regressivitat és el concepte que fan servir els economistes quan es refereixen a una situació en què els estrats més pobres de la població perden renda en favor dels més rics. “Les famílies més pobres seran les més greument colpejades”, indica el text, tot i que compta que les administracions prendran mesures per “contenir els efectes regressius de la recessió”. En la mateixa línia, augura un fort increment en els índexs de pobresa a tot el continent. “L’impacte social del confinament serà probablement molt més fort” que el de la passada crisi financera, entre el 2008 i el 2013, afegeix l’estudi.
Espanya, a la cua dels estímuls
En el cas espanyol, la forta caiguda de la renda familiar té una correlació directa amb la poca iniciativa del govern espanyol a l’hora de prendre mesures pal·liatives contra l’impacte del coronavirus en l’economia. Mentre que el govern ha dedicat un 3,5% a mesures directes per estimular l’activitat econòmica i reduir l’atur, a Alemanya se supera el 8,3%. De fet, l’impacte de les ajudes serà menor a l’Estat que a la resta del continent, segons l’informe. Espanya -amb Estònia-és una de les dues “excepcions” on les polítiques públiques “només alleujaran parcialment” l’augment de la desigualtat per culpa de la crisi.
Una caiguda de la renda familiar té efectes negatius més enllà de l’impacte social. La renda més baixa impedeix a les famílies gastar més i alhora consumir més. La caiguda de la despesa té un impacte directe en el consum, com es pot veure en el gràfic adjunt, en què a Espanya només la va superar França en la caiguda del consum per persona durant el primer trimestre.
No obstant, les famílies espanyoles van augmentar l’estalvi, però de nou a un ritme inferior que les de la resta del continent -amb l’excepció d’Alemanya, on normalment la taxa d’estalvi ja és molt alta, i Portugal-, amb el confinament, un fenomen que es va repetir arreu davant la impossibilitat de gastar pel fet d’haver de quedar-se a casa i per la incertesa econòmica, que porta les famílies a ajornar compres importants, com ara cotxes o electrodomèstics.
Itàlia: 5.400 M€ per als sectors més afectats per fer front a la segona onada
Itàlia ha aprovat noves mesures econòmiques per ajudar els sectors més afectats per la segona onada del coronavirus i frenar així les protestes contra el toc de queda nacional i el tancament de totes les activitats no essencials en les regions amb major índex de contagi, com la Llombardia, motor econòmic del país transalpí.
La setmana passada el govern de Giuseppe Conte va donar llum verda a un paquet d’ajudes per valor de 5.400 milions d’euros adreçades als treballadors de la restauració, l’esport, l’oci i la cultura, els sectors més afectats per les noves restriccions. D’aquests 5.400 milions, 1.000 aniran destinats als treballadors del món de la cultura i del turisme, mentre que 100 milions més es dedicaran a les empreses de el sector agrícola. La partida més generosa -2.400 milions- comprendrà ajuts a fons perdut per a les activitats que han hagut de tancar o reduir el seu horari, que seran transferides directament al compte corrent del beneficiari.
D’altra banda, les empreses afectades podran beneficiar-se de crèdits per als lloguers comercials i de la suspensió temporal del pagament de les obligacions fiscals, com el segon tram de l’IMU, l’impost sobre béns immobles transalpí.
També s’ha aprovat l’extensió de la cassa integrazione, l’equivalent italià als expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO), i s’ha prohibit acomiadar fins al 31 de març. En els pròxims dies el govern de Conte també donarà llum verda a nous subsidis per un valor de fins a 1.500 milions d’euros que es destinaran a ajudar empreses i autònoms de les zones més castigades per la pandèmia. Soraya Melguizo
Regne Unit: el 80% de cobertura per a 9,6 milions d’assalariats, en dues etapes
L’ajuda bàsica del govern britànic per mantenir els ingressos dels treballadors durant el primer període de confinament va ser l’aprovació d’un pla anomenat Furlough Scheme (equivalent als ERTO), que garantia fins al 31 d’octubre el 80% del sou a càrrec del Tresor Públic, però que no evitava a les empreses haver de seguir contribuint amb les quotes de la seguretat social. Abans que es decidís el nou confinament per a Anglaterra, que va entrar en vigor dijous passat, el govern havia previst un programa molt menys generós, que només cobria el 66% del sou.
Però dijous el ministre d’Economia, Rishi Sunak, va anunciar al Parlament que mantenia el programa original d’ajudes, en principi fins a finals de març del 2021. En molts casos, però, el mal ja està fet. Perquè una part substancial -al voltant del 15%- dels 9,6 milions de treballadors que s’han beneficiat de l’esmentat Furlough Scheme van rebre 45 dies abans -el període legalment preceptiu- del 31 d’octubre la notícia de l’acomiadament, atès que els seus empresaris consideraven que no recuperarien l’activitat econòmica necessària per recuperar els llocs de feina. La renovació de les ajudes ha provocat moltes crítiques, bàsicament perquè no s’han anunciat abans i perquè només s’han posat en marxa quan les ha necessitat Anglaterra, no quan li calien a Escòcia o al País de Gal·les.
A banda del programa per als assalariats, el Tresor britànic també n’ha posat en marxa un altre de 15.000 milions d’euros per pal·liar la caiguda dels ingressos dels autònoms. En qualsevol cas, molts sectors continuen desatesos, com ara tots els professionals de les arts escèniques. I els autònoms amb negocis propis també es queixen que han hagut de seguir pagant lloguers i factures energètiques tot i que els seus ingressos s’han reduït a zero. El cas paradigmàtic, el de la restauració. Quim Aranda
França: ajudes de fins a 10.000 euros per a pimes i ERTOs fins al pròxim setembre
L’atur parcial, l’equivalent als expedients de regulació temporal d’ocupació a Espanya, és la mesura amb la qual el govern francès pensa esmorteir el xoc econòmic de la crisi sanitària a les llars. Amb el segon confinament, l’ajuda, que es va posar en marxa al març i que cobreix el 84% del salari net, s’ha prolongat fins al pròxim 31 de desembre. Uns vuit milions de treballadors es van haver d’emparar en aquest dispositiu durant els mesos més crítics de la primera onada, entre març i maig.
Per ajudar les empreses, l’executiu destinarà 15.000 milions d’euros per mes de confinament. Gairebé la meitat d’aquesta xifra -en concret, 7.000 milions- anirà destinada al dispositiu de l’atur parcial, ja que les empreses han d’assumir el 15% del salari dels treballadors en regulació temporal. Només els negocis dels sectors més afectats per la crisi sanitària, com ara la cultura o el turisme, i els que hagin hagut de tancar obligatòriament -com restaurants o gimnasos- en queden exempts.
La resta de les ajudes estan repartides de la següent manera: més de 1.000 milions a exoneracions de cotitzacions socials, 1.000 milions destinats a assumir una part dels costos dels lloguers de les empreses i 6.000 milions més per al fons de solidaritat per a microempreses i autònoms. De fet, aquest fons -al qual fins ara es podien acollir les empreses de fins a 10 treballadors- s’ha ampliat als comerços de menys de 50 assalariats. Així doncs, els que hagin hagut de tancar per decisió administrativa podran rebre una indemnització de fins a 10.000 euros, sigui quin sigui el seu sector. A més, els negocis amb dificultats poden demanar un ajornament dels préstecs d’un any. Alícia Sans
Alemanya: 1,4 bilions d’euros per garantir els sous dels treballadors
Els ministres d’Economia i Finances alemanys van decidir a finals d’octubre destinar 1,4 bilions d’euros per parar el cop de la pandèmia, evitar l’increment de l’atur i mantenir la capacitat de consum al país. Peter Altmaier i Olaf Scholz no han acabat de posar-se d’acord sobre qui ha de rebre quines quantitats, però alguns detalls ja estan sobre la taula. Els ERTO, que fins ara han cobert a partir del 60% el sou net dels assalariats (percentatge que augmenta en funció dels fills), passaran a fer-ho en el 70% passats els quatre mesos i en el 80% quan superin els set mesos, comptant a partir del gener de l’any que ve. Alhora, no s’acabaran el gener del 2021, sinó que la mesura es mantindrà fins al desembre del 2021, sempre que l’ERTO s’hagi sol·licitat abans del 31 de març del 2021.
Per a autònoms i empreses de fins a 50 treballadors, s’amplia el programa d’ajudes fins a finals de desembre i s’incrementen els percentatges de despeses que cobreixen: així doncs, si entre abril i agost hi ha hagut unes pèrdues mitjanes del 30% o si en dos mesos seguits s’han reduït els guanys a la meitat, es pot optar a sol·licitar aquest programa d’ajudes, que pot arribar a cobrir entre el 40% i el 90% dels costos fixos i el 20% de les despeses de personal amb un màxim de 50.000 euros al mes d’ajuda.
Sindicats com Verdi critiquen que són pocs els autònoms que es poden beneficiar d’aquests programes perquè l’accent es posa en cobrir les despeses de funcionament, però no els honoraris. Com a resultat, per a molts autònoms, especialment per als del sector cultural, el programa d’ajudes socials per a aturats de llarga durada ha sigut l’única sortida a la crisi del coronavirus. Gemma Terés