La falta de crèdit enfonsa els ànims de les pimes

Madrid.La distància entre la percepció de la sortida de la crisi que té el govern espanyol i la que tenen els empresaris és immensa. De moment els efectes de les mesures i promeses de l'executiu de Mariano Rajoy per treure Espanya del pou no convencen gens ni mica les pimes i els autònoms, que configuren l'anomenada economia real, sense la qual la recuperació és inviable.

Una enquesta de l'empresa Sage, que es va presentar ahir a la seu de la patronal CEOE, posa al descobert el pessimisme absolut del sector: el 93% dels autònoms i el 92% de les petites i mitjanes empreses consideren que l'economia espanyola està empitjorant. I el 55% de les pimes i el 46% dels autònoms situen l'inici de la recuperació econòmica entre el 2014 i el 2015. En canvi, la Moncloa la situa a finals d'enguany.

Un dels principals motius que expliquen aquesta visió negativa és la decepció amb la tasca del primer any i mig de govern del PP. Així, el 66% de les pimes i el 60% dels autònoms consideren que les reformes impulsades per sortir de la crisi no han estat les encertades. Es tracta d'una bufetada en tota regla per a Rajoy i el PP, que consideren que els empresaris estan entre els seus principals votants. No obstant, els incompliments electorals, com apujar impostos, els estan passant factura.

Per exemple, el 52% dels autònoms i el 60% de les pimes creuen que la reforma laboral -aprovada el febrer del 2012- no ha ajudat a la recuperació, i fins i tot el 41,5% pensen que està provocant que l'atur hagi augmentat en l'últim any. En aquest sentit, la majoria (el 64%) dels dos col·lectius consideren que les iniciatives de l'executiu haurien d'anar dirigides a afavorir l'activitat de les empreses, com ara millorar el seu finançament. De fet, en les últimes setmanes el president i els seus ministres han advocat -per ara sense cap gran pla- per acabar amb la sequera del crèdit, que en l'últim any ha caigut un 4,8% per a les famílies i un 10,9% per a les empreses.

La unió bancària europea Gairebé no passa un dia en què Rajoy o el seu ministre d'Economia, Luis de Guindos, no critiquin les àmplies diferències en el cost d'un crèdit per a una empresa segons en quin país europeu tingui la seu, cosa que perjudica les espanyoles. Madrid considera que la principal via per acabar amb aquesta "fragmentació" és l'entrada en vigor de la unió bancària europea, previsiblement el 2014. Això suposarà la creació d'un únic supervisor, de fons d'ajuda i d'un mecanisme de resolució d'entitats que, segons De Guindos, desvincularà la percepció dels bancs de la del seu país d'origen i farà que els "estímuls" del Banc Central Europeu (BCE) arribin a les pimes i a les famílies espanyoles.

El paper del BCE i del BEI

Però el govern espanyol creu que Europa pot fer més per resoldre la sequera que ofega les empreses i impedeix que s'expandeixin i contractin personal. De fet, per al 65% dels enquestats per Sage sobreviure torna a ser el gran objectiu aquest any. En les últimes setmanes, Rajoy ha reclamat al BCE mesures per millorar el finançament de les pimes, com es va comprometre a estudiar fa un mes. L'esperança de la Moncloa és que en la reunió que celebrarà demà l'eurobanc adopti mesures en aquesta direcció. A més, el cap de l'executiu també creu que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) hauria d'incrementar els seus programes.

Més ajuda d'Europa?

I a banda del que puguin fer les autoritats comunitàries sempre queda l'opció de tornar a demanar auxili directament als socis europeus. Per exemple, el PSOE ha apostat per utilitzar 30.000 dels 60.000 milions que queden del rescat europeu a la banca per concedir crèdit a les empreses, però el govern espanyol s'hi oposa frontalment perquè argumenta que implicaria canvis en les condicions del rescat. Descartada aquesta via, es parla d'ajudes indirectes. Alemanya, per exemple, estaria disposada a atorgar 1.000 milions a les pimes espanyoles.

La banca pública i privada

I, com sempre, queda l'actor més important: els bancs, que són al final els que decideixen si presten o no i a quin interès. Segons els experts, la caiguda del finançament es deu al fet que les entitats destinen bona part dels diners per a crèdits a complir els requisits de millora de la seva solvència. Davant d'aquest escenari, des d'alguns sectors polítics i econòmics s'aposta per utilitzar la banca nacionalitzada (Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia) per impulsar la concessió de préstecs. Per ara només hi ha una declaració de voluntats de De Guindos d'utilitzar les tres entitats com a "palanca" de finançament. També es reclama més protagonisme de l'ICO. Sobre aquesta qüestió, Rajoy es va comprometre fa uns dies a estudiar la proposta de CiU perquè l'ens públic atorgui uns 10.000 milions en microcrèdits.

Pel que fa a la banca privada, en els últims dies hi hagut alguns moviments. El més destacat és l'acord que van firmar ahir Economia i les patronals AEB i CECA perquè augmentin en 10.000 milions els crèdits a les pimes. De moment, però, les empreses són pessimistes.