Falsos contractes de voluntaris en una ONG per ajudar els més vulnerables
Quatre treballadors han denunciat l'associació Llibre Solidari
BarcelonaEl llibre Picasso i els 4 Gats, per 20 euros. Un de Dalí, per 10. I centenars de novel·les de segona mà per un, dos, tres o quatre euros. A l’associació Llibre Solidari reben donacions de llibres –també de roba i música– i destinen part dels ingressos a la solidaritat. Però aquesta ONG dedicada des del 2011 a ajudar els més desafavorits ha rebut quatre denúncies per temes laborals, sobretot per haver signat falsos contractes de voluntariat. A l’octubre, a més, van rebre una inspecció a dos dels seus locals de Barcelona on es van trobar casos de treballadors irregulars.
Llibre Solidari va arribar a tenir pràcticament 60 treballadors, comptant voluntaris, la majoria de fora d’Espanya. Tenien punts de venda en diverses parades del metro de Barcelona, nou locals i dos estands en mercats. Abans de la pandèmia, ingressaven més de 400.000 euros, dels quals, asseguren, entre un 25% i un 30% anaven a causes solidàries en què col·laboren amb l'Ajuntament de Barcelona. A les parades del metro obtenen la major part dels ingressos: més de 313.000 euros, per exemple, el 2018. Fins al febrer, quan s’acaba el conveni amb TMB, paguen 652 euros mensuals per cada estand i hi tenen joves que s’encarreguen de muntar i desmuntar la paradeta i vendre els llibres. Els venedors hi entraven com a voluntaris, signant un contracte que deixava clar que no podien estar subjectes a horaris i que podien percebre fins a 14 euros diaris per transport i dietes. Segons les denúncies a les quals ha tingut accés l'ARA, els empleats tenien horaris i cobraven en mà una quantitat fixa en funció de les hores: un d’ells va percebre 460 euros per treballar entre 6 i 7 hores de dilluns a dissabte. A més, i sempre segons les denúncies, els pagaments es feien tard, poques vegades quan tocava, i a alguns encara se'ls deuen diners.
Un negoci efímer
A principis d’any Berta Bagur, directora del projecte, va voler anar un pas més enllà. Va llogar un local al carrer Balmes de Barcelona per obrir una Gastrollibreria. Les obres van allargar-se i no va poder estrenar-la fins al 13 de setembre, quan, en realitat, tenia previst fer-ho el 23 d’abril. Els problemes relacionats amb aquesta nova inversió, on anaven gran part dels diners obtinguts a les parades, es van sumar a les denúncies laborals i qüestions personals de Bagur, que va agafar una depressió i va haver d’apartar-se del negoci. Al cap de pocs dies, a més, va arribar la inspecció i la Gastrollibreria va tancar. També un dels locals i les parades als mercats. Unes decisions que va prendre un dels germans de Bagur, que ha agafat les regnes de l’associació temporalment, fins que, a principis d’any, la junta decideixi què faran.
Al preguntar-li sobre les denúncies, un portaveu de Llibre Solidari no s’amaga: hi ha hagut una "mala gestió". No defugen la responsabilitat: saben que hauran de pagar als treballadors, que tenen un deute amb la Seguretat Social i que estan exposats a una multa derivada de la inspecció. Asseguren que arran de les denúncies han regularitzat "els quatre o cinc voluntaris" que estaven sense contracte de treball i són taxatius sobre Berta Bagur: no hi va haver "ànim de lucre", no es va enriquir i "molts cops ni cobrava".
Un dels denunciants ha explicat a l’ARA que va estar treballant com a conductor, trastejant els llibres amunt i avall de Barcelona, primer fent factures a través d’un tercer i després sense estar assegurat. "Qualsevol treballador no assegurat és un perill", admeten sense excuses a l’entitat. El 2023 hi haurà els judicis amb els denunciants, que també reclamen que les indemnitzacions es van calcular a la baixa. "Vaig dir que parlaria amb un advocat i la Berta [Bagur, directora del projecte] em va respondre que no tenia opcions perquè no tenia papers", lamenta una noia. "S'aprofiten de la nostra vulnerabilitat", afegeix un altre. Per a Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda, es tracta d'incompliments "molt greus" en matèria laboral, però perquè sigui un delicte que entri en l'àmbit penal hi hauria d'haver "10 o més persones" treballant sense contracte.
