ENERGIA

Fainé entra a Gas Natural i Gabarró prepara la seva sortida

El president de la gasista defensa el fitxatge d’expolítics

El president de Gas Natural, Salvador Gabarró, diu que no està enganxat a la cadira i que la deixarà quan La Caixa ho vulgui.
Xavier Grau
15/05/2015
3 min

BarcelonaRenovació àmplia al consell d’administració de Gas Natural. Ahir es va fer oficial la sortida de Felipe González del màxim òrgan de govern de la gasista, i també l’entrada de nous consellers, com l’exministra Cristina Garmendia o l’excomissària europea Benita Ferrero-Waldner, que suposen un retorn de la presència femenina al consell de la companyia. Però entre els nous membres del consell d’administració destaca Isidre Fainé, president de CaixaBank i La Caixa. Fainé substitueix l’exconseller delegat de l’entitat bancària, Joan Maria Nin.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’entrada de Fainé al consell d’administració de Gas Natural s’interpreta com un acte de suport de La Caixa a l’energètica, de la qual és el primer accionista, amb un 34%. Fins i tot Salvador Gabarró, president de Gas Natural, ho va reconèixer: “L’entrada de Fainé és molt rellevant perquè és una demostració de l’interès del grup La Caixa en la nostra companyia i una demostració clara que vol seguir sent el soci de referència”.

El president de Gas Natural, que té 79 anys -en fa 80 a l’octubre-, té molt assumit que La Caixa, com a primer accionista, té el dret de nomenar el president en funció dels pactes d’accionistes. En aquest sentit, ell mateix reconeix que ocupa el càrrec en representació de La Caixa. Sobre el seu relleu al capdavant de la companyia no va contestar obertament ni va posar terminis, però va dir que no hi serà “ni un segon més” quan La Caixa li demani que deixi el càrrec. “No estic enganxat a aquesta cadira”, va dir, i va deixar clar que mentre hi sigui continuarà treballant “ a tope ”.

Gabarró no va defugir tampoc les crítiques a les denominades “portes giratòries” entre les empreses, sobretot les energètiques, i la política. De fet, va aprofitar el fet que Felipe González deixés el càrrec de conseller de Gas Natural per defensar la presència d’expolítics a les empreses.

Lloança a Felipe González

I tot i que el mateix expresident del govern del PSOE va dir que deixava el consell de Gas Natural perquè l’avorria, Gabarró no va dubtar a lloar la feina que ha fet al consell de Gas Natural pels seus coneixements internacionals, pel seu coneixement de persones i pel seu sentit comú.

Però Gabarró va anar més enllà de la lloança de Felipe González per defensar la presència d’expolítics als consells d’administració de les empreses. “Això de les portes giratòries a mi em sembla una estupidesa absoluta”, va sentenciar el president de Gas Natural. I no es va quedar aquí. “Volem que els polítics no guanyin diners, però després que no treballin mai en res que no sigui la política”, va indicar, i va concloure que d’aquesta manera “no poden fer res”, cosa que al seu parer és “una incongruència”.

Gas Natural no és l’única gran companyia estatal amb expolítics al consell. Hi ha molts altres casos, com el d’OHL, que té Josep Piqué com a conseller delegat, o Iberdrola que compta amb Ángel Acebes al consell. També hi ha els casos de José Folgado, que és president de Red Eléctrica, o Isabel Tocino, que és consellera d’Enagas. De fet les empreses de l’Íbex-35 tenen 43 expolítics als consells d’administració -18 del PP, 11 del PSOE, sis de la desapareguda UCD, dos del PNB i un de CiU-. En el cas de les energètiques que són al selectiu espanyol, hi ha 17 expolítics als consells.

La companyia detecta indicis de recuperació econòmica el 2015

El conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, es va mostrar satisfet per com ha superat la crisi la companyia, sense deixar de millorar el benefici i la retribució a l’accionista, que va augmentar un 16% l’any passat i un 66% els últims cinc anys. Villaseca també va reconèixer que la internacionalització ha sigut clau per mantenir el negoci i va dir que la companyia espera obtenir aquest any més de la meitat del seu benefici brut fora de l’Estat. Villaseca va dir que a Espanya l’any 2014 tant la demanda de gas com la d’electricitat van continuar caient (-9,6% i -1,2%, respectivament), i no s’ha notat una millora fins al primer trimestre d’aquest any, que ha pujat un 6,6% la demanda de gas i un 2,5% l’elèctrica.

stats