La factura de la crisi impulsa el debat dels impostos europeus

Brussel·lesEls líders de la Unió Europea van poder marxar de vacances a l’agost perquè després d’unes quantes nits sense dormir van pactar un pla de recuperació econòmica inèdit per combatre el coronavirus. Inèdit no només per la quantitat, sinó també perquè implica que la Comissió Europea s’endeuti per aconseguir 750.000 milions que després es repartiran com a préstecs i també com a subvencions als països més malparats. Com es tornaran aquests diners? Si els estats no augmenten les seves contribucions al pressupost de la Unió, només hi ha una altra manera: que la UE tingui més ingressos, cosa que només es pot fer amb impostos. La factura de la crisi impulsa les veus partidàries d’apuntalar una fiscalitat europea i pressiona els que l’han bloquejada fins ara.

La taxa Google

El dels impostos europeus va ser un dels temes que aquest divendres van tenir damunt la taula els ministres de Finances de l’eurozona, que es van reunir per primera vegada en persona des que va començar la pandèmia, sota la batuta de Paschal Donohoe, el nou president irlandès de l’Eurogrup. I, concretament, un dels tributs que genera més polèmica és el que vol gravar les grans empreses tecnològiques, afavorides sobretot per la fiscalitat d’Irlanda. Els ministres de Finances d’Alemanya i França hi van insistir tan bon punt van entrar a la reunió.

Per a l’alemany, Olaf Scholz, és “urgent” i cal que la UE en presenti una proposta a l’OCDE. Però el govern nord-americà fa temps que bloqueja la iniciativa en aquesta organització i, per això, el ministre francès, Bruno Le Maire, va anar encara més lluny i va avisar que calia superar el bloqueig i trobar una “solució europea” a principis del 2021. La Comissió n’és també partidària i el comitè econòmic de l’Eurocambra ha sol·licitat la compareixença dels consellers delegats de gegants com Google i Facebook. Però no és només Washington qui s’hi posa d’esquena. Dins la Unió, països com Luxemburg i Irlanda (considerats paradisos fiscals per la matiexa Eurocambra) s’hi mostren contraris. Per això Donohoe va haver de donar explicacions ahir.

La fiscalitat verda

L’altra gran via d’ingressos que intenta impulsar la Comissió Europea per ampliar els recursos propis, però també per complir els objectius climàtics, és la fiscalitat verda. Primer s’aplicarà un impost al plàstic a partir del 2021, però també s’està intentant presentar el projecte de l’impost que gravaria les importacions depenent de les emissions de CO 2 que impliquin la seva producció. I no només per promoure una indústria i un comerç més sostenibles, sinó també per protegir el mercat interior europeu de la competència, perquè les empreses estrangeres (sobretot les xineses) no han de tributar tant per la contaminació que generen a l’hora de produir i, per tant, es considera que tenen un avantatge competitiu que la UE busca corregir en un moment de replegament geoestratègic davant de Pequín.

L’impost de societats

Tot això són propostes que veuen ara un momentum després d’anys de bloqueig, però n’hi ha d’altres que també fa temps que s’arrosseguen. En un moment en què socis com els Països Baixos es van convertir en la principal oposició a les subvencions europees contra el virus, estats com Espanya i Itàlia els van recordar que les seves arques públiques perden diners per la seva fiscalitat laxa.

Una base harmonitzada de l’impost de societats a la UE ho evitaria, com també s’advoca (fins i tot des de la mateixa OCDE) per gravar les transaccions financeres. Però el debat és complex i el mateix ministre de Finances alemany admetia a l’Eurocambra que ara mateix era la principal pedra a la sabata. Però la factura per salvar l’economia europea de l’euro és “deute que s’haurà de tornar”, admetia. I la paraula endeutar-se en alemany té el mateix significat que culpa.