Facebook reforça Barcelona com a centre de serveis tecnològics

BarcelonaBarcelona s’està convertint en una capital per a empreses que ofereixen serveis a les grans multinacionals tecnològiques. El còctel de bon clima, ambient internacional i costos laborals baixos ha provocat que en els últims anys la ciutat sigui cada cop més atractiva per a companyies que es dediquen a l’atenció al client o la comercialització de productes d’aquestes companyies.

Ara és Facebook qui confirma aquesta tendència. Segons ha avançat aquest dilluns Cinco Días i ha pogut confirmar l’ARA a través de fonts immobiliàries, la xarxa social utilitzarà els serveis de la companyia austríaca Competence Call Center (CCC) per subcontractar un equip que vetlli per lluitar contra les 'fake news' i els continguts ofensius a la plataforma.

El centre s’ubicarà a la torre Glòries –l’antiga torre Agbar– que des del 2015 no té inquilins i que va perdre l’ocasió de tenir-ne quan Barcelona va perdre la candidatura per ser la seu de l’Agència Europea del Medicament. CCC ja busca candidats per cobrir les 500 vacants que obrirà, la majoria perfils de 'community manager' en diferents llengües i nacionalitats. Segons les mateixes ofertes, aquests professionals es dedicaran a "monitoritzar i revisar continguts de les xarxes socials d’acord amb les guies" de la companyia. També avisa que les publicacions que hauran de validar poden incloure "imatges gràfiques o contingut ofensiu".

L’empresa pagarà salaris diferents en funció de l’idioma que usin els futurs treballadors que tindrà a Barcelona. Els empleats nadius en català, portuguès o castellà arrenquen amb un salari base de 24.000 euros nets anuals, mentre que els danesos, holandesos i noruecs començaran a cobrar a partir de 30.000 euros.

Preguntada per aquest diari, CCC només va confirmar que donarà feina a mig miler de persones a Barcelona, però va rebutjar revelar amb quins clients treballarà i si ho farà només per a Facebook o més companyies. El propietari de la torre Glòries, la immobiliària Merlin, ja va anunciar la setmana passada que CCC ha llogat 9.000 metres quadrats en nou plantes d’oficines. Facebook també va descartar fer comentaris. La companyia amb seu a Viena ja gestiona un altre d’aquests centres a la ciutat alemanya d’Essen, des d’on esborra continguts violents o que inciten a l’odi.

Encara que no ho facin sota el seu nom, moltes de les grans multinacionals tecnològiques contesten el telèfon des de Barcelona. La companyia catalana Sellbytel n’és una de les culpables. L’empresa que lidera Helena Guardans centralitza els serveis d’atenció al client de gegants com Google, Apple o HP des d’un imperi de més de 3.000 empleats d’una trentena de nacionalitats.

Precisament, sindicats i patronal van acordar l’any passat millores en el conveni col·lectiu dels 'contact centers', com un increment dels salaris i protecció davant els acomiadaments per a les embarassades. El 22@ també es va estrenar el mes passat com a seu del centre multilingüe d’atenció a les pimes d’Amazon per al sud d’Europa. El gegant del comerç electrònic ha obert a Barcelona aquestes instal·lacions on hi treballaran prop de 500 persones en els propers anys. Com l’empresa de Seattle, el fabricant xinès d’electrònica Lenovo també va triar la capital catalana per instal·lar-hi un centre de vendes per a pimes.

Més filtres al contingut

Després d’un any d’escàndols i pèrdua de confiança per part dels usuaris, la croada contra les 'fake news' ha passat a ser una prioritat per a l’empresa de Mark Zukerberg. No obstant, com recorda Ismael Peña-López, professor de dret de la UOC i expert en societat de la informació, per a Facebook aquesta és una missió “més comercial que ètica”. "No faran de policia de les xarxes i ni tan sols han de comunicar externament quins continguts descarten", explica l’acadèmic.

Peña-López apunta que centres com el d’Essen –i, per tant, de l’estil del que hi haurà a Barcelona– funcionen a través d’un equip humà que en un primer lloc analitza les denúncies dels propis usuaris. Els treballadors apliquen un codi ètic intern d’acord a les lleis i la moral de cada país, però també seguint la carta de compromís que signen els usuaris amb Facebook.

Per últim, el professor de la UOC recorda que la companyia aplica algoritmes d’intel·ligència artificial per detectar paraules o imatges –per exemple, cossos despullats– que puguin promoure conductes inapropiades. "Hi ha moltes feines humanístiques i relacionades amb el llenguatge que també son essencials per automatitzar aquesta tasca", conclou.