De fabricar el mític Patrol a no fer pràcticament res

Barcelona“Los japoneses ”. Aquest va ser el primer eslògan publicitari de Nissan quan va desembarcar a Espanya. Donava un aire de qualitat en el producte. El fabricant nipó va entrar a Motor Ibérica, una empresa creada el 1920 (ara ha fet cent anys), quan l’economia espanyola s’obria i negociava l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea. Era la porta d’entrada de l’empresa japonesa al mercat europeu.

Un cop en mans de Nissan, la companyia va reconvertir Motor Ibérica, que s’havia dedicat a fabricar tractors i camions de la marca Ebro. Els seus primers llançaments, el Nissan Patrol i la furgoneta Vanette, van portar la companyia a l’èxit en el mercat. El Patrol -se’n van produir 196.000 unitats- va ser el primer cotxe fabricat per Nissan a la Zona Franca, a partir del 1983, mentre que la Vanette es va començar a produir el 1985. Amb l’èxit d’aquests productes, els japonesos de Nissan van anar redreçant els comptes de l’empresa, alhora que anaven augmentant el seu pes en el capital, per acabar tenint-ne el control total.

Després d’aquests models van arribar, per substituir-los, una nova furgoneta monovolum, el Nissan Serena, que va veure la llum el 1992 (l’any dels Jocs Olímpics) i el totterreny Terrano, que es va començar a fabricar el 1993. Després arribarien el Tino (2000), la furgoneta Primastar (2005), el totterreny Pathfinder (2005), la pickup Navara (2005), la furgoneta NV200 Evalia (2009), el turisme petit Pulsar (2014) i una nova pickup comercialitzada com a Navara per a Nissan, Alaskan per a Renault i X-Class per a Mercedes (2015).

En aquesta història, només es van fer dos turismes, el Tino i el Pulsar, que mai van tenir gaire èxit en el mercat. El Pulsar era el model per rellançar la marca després de la crisi financera, però es va deixar de fabricar abans del previst, l’estiu del 2018, perquè no va cobrir les expectatives del mercat. Allò va marcar el declivi de la marca japonesa a la Zona Franca.

La planta va arribar al seu rècord de fabricació el 2006, amb 184.000 unitats, però la crisi financera va causar una davallada de la producció. Als efectes de la crisi s’hi van ajuntar unes difícils relacions entre els sindicats i la direcció de l’empresa. Els treballadors sempre es van negar a una doble escala salarial com a sistema per rebaixar costos. L’any 2009 Nissan va presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a un miler d’empleats, tot i que al final va quedar en poc menys de 700.

Patacada final

Però la patacada final va arribar ara fa un any, quan Nissan va presentar un nou ERO per a poc menys de 600 treballadors. Una retallada de l’ocupació per la baixa producció a la planta de la Zona Franca, que treballava per sota del 30% de la seva capacitat. La pèrdua de models es va anar succeint: la multinacional va deixar de produir la NV200 de motor de combustió, de manera que la fàbrica va quedar relegada a fer la versió elèctrica, amb menys sortida al mercat. A més, es va anunciar una retallada de la producció d’aquest model i Mercedes va avançar el final de la vida de la sevapickup.

Els comptes de Nissan a Espanya mostren també aquesta caiguda. L’exercici tancat el març del 2015 va deixar números vermells, però el 2016, el 2017 i el 2018 els va tancar amb beneficis que superaven els 30 milions cada any. Però el 2019 les pèrdues van arribar a 242 milions pel cost de l’ERO.