L’exrei del joc torna al totxo

BarcelonaOcupa el lloc número 14 en la llista Forbes dels més rics d’Espanya, amb un capital que es calcula en 1.600 milions d’euros. Manuel Lao Hernández (Doña María, Almeria, 1944) és el clar exemple de l’ascensor social, un empresari fet a ell mateix. El que els americans en diuen un self-made man. Ara s’ha convertit en el primer accionista individual -el segon després del Santander- de la socimi immobiliària Merlin Properties, amb un 6% del capital i un seient al seu consell d’administració, en què està representat per la directora general de Nortia Capital, María Ana Forner. La fortuna de Manuel Lao, però, no és recent. L’ha acumulat durant anys i té un moment culminant. El 2018 es va vendre el seu imperi del joc, Cirsa -excepte el negoci de l’Argentina-, al fons Blackstone. El preu mai ha transcendit, però el fons havia valorat el grup en 2.235 milions, tot i que incloïa el deute en la xifra.

El cert, i això està documentat, és que en el balanç i compte de resultats del juliol del 2018, en què es documentava la venda de Cirsa, Nortia Capital, el grup inversor de Manuel Lao, s’enduia un benefici net de 724 milions d’euros. Nortia, el vehicle inversor de Lao, és pràcticament seu, segons les dades del Registre Mercantil. En té el 96,36%. La resta es reparteix entre els seus tres fills -un 1,10% cadascun- i la seva dona, Rosa María Gorina -el 0,34%-. Nortia no tenia només Cirsa, sinó que també té altres negocis, com una finca a Toledo, diversos projectes immobiliaris i dos hotels a Terrassa. El primer el va construir Lao quan la ciutat vallesana va ser nomenada subseu olímpica. Un hotel, l’únic de quatre estrelles de la ciutat, anomenat Don Cándido, en honor al pare de l’empresari, que es deia així.

Manuel Lao va emigrar a Terrassa amb 12 anys, el 1956, i va estudiar mestria industrial. “Un viatge en tren molt llarg”, recordava ell mateix l’any 2000 quan se li va concedir la Clau de Barcelona. Un acte al saló dels miralls de l’Hotel Palace, amb presència de multitud d’empresaris i polítics de l’època, com el llavors conseller d’Indústria, Antoni Subirà, o l’antic president de Foment del Treball, Joan Rosell. Lao, acompanyat de la seva família, va quedar aclaparat i emocionat.

Amb 12 anys, doncs, Lao es va instal·lar a Terrassa, on va treballar a l’AEG. “Si no hagués marxat, hauria acabat fent seva l’empresa”, comentava Joan Rosell, i destacava el caràcter treballador i emprenedor de Lao. Ara, després de crear un imperi familiar, Manuel Lao continua vivint a la comarca del Vallès Occidental, però no a Terrassa, sinó a Matadepera, el segon municipi de Catalunya i el quart d’Espanya en renda per càpita. I la seu de la seva empresa, Nortia Capital, és també a la mateixa comarca, a Sant Cugat del Vallès.

Lao va sortir d’AEG i va fer diferents negocis, sobretot en el món de la construcció i immobiliari, fins que el 1978, amb el seu germà Juan van fundar Cirsa. L’empresa es va convertir en líder de l’oci i el joc a Espanya, però l’any 1998 els dos germans es van separar empresarialment. Manuel va continuar amb Cirsa, que va passar de ser líder estatal del sector a ser una de les grans multinacionals. Quan va vendre l’empresa a Blackstone gestionava 147 casinos, 178 salons, 70 bingos, 75.000 màquines recreatives i 2.000 punts d’apostes esportives a Espanya, Itàlia i l’Amèrica Llatina, a més de negocis de joc online a Espanya, Colòmbia i Panamà. Els ingressos assolien els 1.716 milions i el benefici operatiu superava els 427 milions, amb més de 18.000 treballadors a tot el món.

Tot un imperi que, no obstant, arrossegava en aquell moment un deute de 900 milions d’euros de diferents emissions de bons. Lao s’havia preparat per treure l’imperi del joc a la borsa per captar recursos del mercat, però l’operació no va reeixir. Quan va vendre Cirsa, l’opció de saltar a borsa també hi era, però finalment va optar pel fons Blackstone.

Pla d’inversions

L’entrada de Lao a Merlin no és improvisada. Forma part d’una estratègia definida de diversificar les inversions, segons afirmen fonts pròximes a l’empresa. Ho demostra el fet que la compra de les accions s’ha fet per etapes des del juliol de l’any passat. Però la pandèmia no ha modificat aquesta estratègia i en ple confinament va registrar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que havia superat el 5% de la socimi que presideix Ismael Clemente.

El sector immobiliari ha notat la crisi, però la situació no és la del 2008, i Merlin és un dels principals actors del sector, que participa en un dels projectes més grans dels últims anys: la denominada operació Chamartín. Amb una capitalització a borsa que supera els 3.600 milions d’euros, la participació de Lao a Merlin pot tenir avui en dia un valor de més de 220 milions.