Els experts avalen el pla d'Escrivá per ajornar jubilacions

BarcelonaEl ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, sorprenia aquest dilluns amb el seu pla per intentar ajornar l'increment de jubilacions i prejubilacions que es preveu a curt termini per la incertesa econòmica. La proposta, que de moment és només això perquè s'ha d'acabar de negociar amb els agents socials i aprovar al consell de ministres, preveu a grans trets un pagament anual de fins a 12.000 euros o augmentar la pensió un 4% als treballadors que decideixin continuar treballant tot i tenir l'edat i els anys cotitzats per retirar-se. Alhora, es vol endurir el sistema de penalitzacions per als treballadors que es vulguin jubilar anticipadament. Però és factible el pla? Tal com està plantejat, aconseguiria l'objectiu?

Montserrat Guillén, catedràtica del departament d'Economia de la UB, deixa clar que tècnicament el pla és correcte i és "un incentiu" perquè la gent es jubili més tard. Els motius –afegeix– per tirar-lo endavant es basen en l'allau de jubilacions que hi haurà a curt termini i que el govern espanyol "ha de frenar com sigui". "El pla, doncs, no és una mesura per arreglar l'actual sistema de pensions, sinó la incertesa causada per la pandèmia i que provocarà que els que puguin es jubilin", matisa.

Guillén puntualitza que és una mesura que ja han tirat endavant altres països, com Alemanya i França, però el que sí que és insòlit és que es faci un únic pagament. "La majoria de països de la Unió Europea premien que la gent continuï treballant perquè continuen cotitzant i no suposen una càrrega per a la Seguretat Social", concreta. Ara bé, la catedràtica de la UB també apunta que l'ambigüitat amb què Escrivá va fer l'anunci, sense donar-ne gaires detalls, pot tenir l'efecte contrari al que busca. "Hi ha un alt percentatge de població que és incrèdula davant aquesta mena de reformes a mitjà termini", deixa clar.

64 anys i 5 mesos, l'edat real de jubilació

Per al catedràtic d’economia de la UPF, José García Montalvo, l'última reforma del sistema de pensions constata que l’edat de jubilació teòrica i la real s’ha anat distanciant (la real és de mitjana 64 anys i 5 mesos i la teòrica de 65 anys i 10 mesos). "Fa molts anys que s’intenta ajustar aquesta bretxa”, explica. Montalvo recorda que abans la prejubilació no tenia un cost tan important per a l’empresa, però el govern va endurir les penalitzacions per intentar desincentivar aquesta mena d'acords, tot i que sense gaire èxit.

L’acadèmic confia que aquest pagament únic pugui ser més útil que la via sancionadora. “Amb el bastó no hem aconseguit gaire, ara provem amb la pastanaga. S’ha de fer alguna cosa, perquè si no els problemes de finançament de la Seguretat Social seran impossibles de resoldre”, insisteix Montalvo.

El professor d'economia aplicada de la UB, Raül Ramos, coincideix amb el catedràtic de la UPF i afegeix que amb aquest pla, a més, s'aconseguiria fer conviure el talent sènior amb el dels joves. "Permet facilitar l'adaptació dels joves a l'empresa aprofitant el coneixement que tenen els treballadors més grans i que actualment s'està perdent perquè es fan moltes jubilacions anticipades".