L'exinterventor de Caja Madrid admet que part del rescat a BFA va ser per sanejar l'entitat

MadridL'exdirector d'intervenció de Caja Madrid des del 2007 i del Banco Financero y de Ahorro (BFA) -la seva matriu- des del desembre del 2010 fins al maig del 2011, Antonio Román, ha admès que la injecció de participacions preferents prestada per l'Estat via FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) a BFA va ser utilitzada per realitzar sanejaments en cadascuna de les caixes que en formaven part, entre les quals Caja Madrid.

Román ha respost així a la pregunta formulada per l'acusació popular que representa l'advocat Andrés Herzog durant el judici per la sortida a borsa de Bankia. A la fiscal Carmen Launa, que ha preguntat abans, se li ha passat aquesta pregunta fonamental.

La història és rellevant perquè el 29 de juny del 2010 els responsables del Banc d'Espanya Pedro González, director del departament de caixes d'estalvis, i Francisco Monzón, van enviar al FROB un informe que era preceptiu per a l'aprovació del préstec de les participacions preferents. ¿Les set caixes eren solvents? La resposta a aquest interrogant s'havia d'enviar a la Comissió Europea.

Segons l'informe signat per González i Monzón -el primer avui jubilat i el segon promogut a director adjunt de supervisió del Banc d'Espanya- deia: "Segons el parer del Banc d'Espanya, les caixes integrants de l'operació analitzada poden qualificar-se com a entitats fonamentalment sòlides".

Era veritat? Hi ha una dada que contradiu l'afirmació de González i Monzón. I és que quinze dies abans, el 14 de juny del 2010, en una reunió a la seu del Banc d'Espanya a la qual van assistir

-segons l'acta del Banc d'Espanya- Pedro González, Francisco Monzón i Javier del Río, de part del Banc d'Espanya, i José Luis Sánchez, interventor de Caja Madrid, aquest últim va exposar el repartiment dels diners públics, 4.465 milions d'euros en participacions preferents, que aportava el FROB. En la reunió es va informar que d'aquesta suma es farien servir 2.500 milions per a Caja Madrid. Aquesta quantitat, a la qual se suma una altra en concepte d'actius fiscals, permetria realitzar sanejaments (cobrir provisions) per valor de 3.600 milions d'euros.

Si eren "fonamentalment sòlides" -condició per injectar els fons públics-, ¿com era possible que s'apliquessin els 4.465 milions per cobrir pèrdues?

Després d'admetre que es van usar per a sanejaments, el lletrat Herzog ha intentat repreguntar si aquesta pràctica resultava compatible amb la definició de "fonamentalment sòlides". Però la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, ha declarat impertinent la pregunta.