Les executives del Mobile volen “trencar amb el sistema”

BarcelonaEs fa evident que el sector tecnològic continua donant l’esquena a les dones quan entres en un restaurant del Mobile World Congress (MWC) a les 14.00 h i només hi ha homes dinant. O quan l’estació de metro que porta al congrés de telefonia es converteix en una desfilada de corbates. Només un 30% dels treballadors de les TIC són dones, i encara estan menys representades en els càrrecs directius (un 19%), segons dades de la Comissió Europea. Però les directives del sector estan decidides a posar fi a aquesta situació. Durant les xerrades del Women4Tech, organitzades al MWC a instàncies de la Comissió Europea, dones fortes d’importants empreses tecnològiques van fer una crida a “trencar el sistema”.

“Cada persona d’aquesta sala és una eina per fer-ho”, va dir ahir la sòcia i líder global de la multinacional Mercer, Patricia Milligan, davant un auditori format per enginyeres i empresàries (i molt pocs homes): “La nostra obligació és reclamar la igualtat de gènere”.

Un problema per al negoci

La marginació de les dones no només és un problema per al col·lectiu, sinó també per al negoci. Si les dones participessin en l’economia en la mateixa proporció que els homes, el PIB global anual augmentaria un 26%, segons un estudi del McKinsey Global Institute. “Quan les dones van bé, l’economia va bé”, va assegurar la vicepresidenta de Facebook a Europa, el Pròxim Orient i Àfrica, Nicola Mendelsohn. A la seva companyia, el 67% dels treballadors són homes, així com el 73% dels càrrecs de responsabilitat. “No n’hi ha prou -va lamentar-, hem de seguir treballant”.

“El problema és que no hi ha dones enginyeres”, va plantejar la directora general de Google a Espanya i Portugal, Fuencisla Clemares. Només el 19% dels enginyers de la companyia, i el 24% dels càrrecs de responsabilitat, són dones, malgrat “l’aposta de Google per la igualtat”. “Cal engrescar les noies a estudiar enginyeries”, va receptar. La deslocalització de les empreses, així com les dificultats per a la conciliació laboral i familiar en els alts càrrecs també es van apuntar com a causes de la desigualtat de gènere. “El sector en què els llocs de treball estan creixent a més velocitat té la representació femenina més baixa”, va lamentar Patricia Milligan. Però com resolem el problema?

Empresa i polítiques públiques

Si bé els 21 ponents que van participar en les xerrades del Women4Tech compartien indignació, les seves propostes per acabar amb la desigualtat no acabaven de coincidir. L’aplicació de les quotes femenines a l’empresa va ser el gran tema evitat durant les xerrades. Només Lorena Boix Alonso, cap de la unitat de mitjans i continguts digitals de la Comissió Europea, va defensar la “intervenció de polítiques públiques” per superar el repte. “Les empreses saben que guanyarien més diners contractant dones, tenim les dades, i malgrat això no ho fan”, va recordar.

En canvi, Mendelsohn es va mostrar contrària a “relegar les dones al departament de diversitat: aquest és un assumpte de tots”, i Miller li va donar la raó: “Tenim molts grups per promoure la igualtat de gènere: no funcionen”. “Deixem de parlar de programes i fem alguna cosa com a dones executives, des de la cúspide de la cadena”, va demanar a l’auditori. Per exemple, esponsoritzant altres dones en la seva carrera.

Però l’emprenedora i executiva multidisciplinària Patti Fletcher va considerar que aquestes solucions són insuficients: “No n’hi ha prou promovent les dones. Necessiten, a més, comptar amb l’ambient, l’entorn i els contactes de què els homes ja disposen per poder tenir èxit”. Per a la doctora, integrar la intel·ligència artificial en els processos de selecció de personal podria resoldre part d’un problema que és “estructural”.

En sortir de la trobada es respirava la voluntat d’avançar en la matèria. L’interrogant continua sent, però, saber com s’ha de fer.