Excloure Rússia del Swift: caos inicial i possible rebot en contra d'Occident

Barcelona / Brussel·lesLa decisió dels aliats occidentals d'aïllar Rússia per la via financera a través de la congelació de transaccions del banc central rus i de l'exclusió d'algunes entitats financeres del país de la Societat de Telecomunicacions Financera Global Interbancària (Swift, per les seves sigles en anglès) pot provocar cert caos als mercats a partir d'aquest dilluns, quan obrin les borses, i pot comportar un augment del preu del petroli i el gas, a més d'agreujar la crisi de subministraments, que ja s'havia mostrat amb força amb la recuperació després del primer impacte de la pandèmia.

El primer impacte podria ser un encariment del preu del gas i el petroli a Europa –el barril de Brent superarà els 100 dòlars, segons una desena d'analistes consultats per Reuters– i podria augmentar les tensions inflacionistes al Vell Continent. D'aquí que el Banc Central Europeu (BCE) ja sortís al pas divendres passat en la reunió de ministres de Finances de la UE, en què la seva presidenta, Christine Lagarde, va recordar que la institució no només està analitzant la situació a fons, sinó que "assegurarà" que tots els ciutadans europeus tinguin accés ràpid a liquiditat i que "està preparada per prendre qualsevol decisió necessària per garantir l'estabilitat de preus i la financera a la zona euro".

Possible efecte bumerang

Les reticències occidentals a fer servir aquesta carta tenen a veure també amb la por que tingui un "efecte bumerang" i acabi impactant en les seves economies, tal com alerten alguns experts i també fonts europees. "Té un cost per a Occident", avisa el catedràtic en economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Freixas, especialitzat en banca i sistemes financers. "El que no sabem és quina intensitat tindria l'efecte rebot. No és gens clar que al final el cost per als que imposen la sanció no acabi sent enorme i poc previsible", diu al seu torn el catedràtic d'economia de la UPF José García Montalvo.

En una economia globalitzada en què Rússia és un dels principals socis comercials de la UE i viceversa, són moltes les empreses europees, britàniques i també dels Estats Units que mantenen intenses relacions comercials amb el país exsoviètic. Per això, l'exclusió del sistema Swift provocarà previsiblement que moltes companyies occidentals no puguin cobrar les seves factures dels clients russos o comprar a proveïdors d'aquest país. "El cost per als Estats Units i per a Europa pot ser molt alt", alerta Xavier Freixas, alhora que preveu que "en els pròxims tres mesos les empreses russes patiran molt".

Una mesura quirúrgica

Per això, alguns països com Alemanya, que depenen intensament de l'energia russa, o Itàlia, amb forts lligams econòmics, s'hi han oposat fins a l'últim moment i han pressionat perquè la mesura sigui tan quirúrgica com sigui possible. Segons fonts comunitàries, Brussel·les treballa al màxim per aplicar-la de manera que els efectes col·laterals siguin els mínims. Per això només s'aplicarà a les entitats seleccionades, que encara no s'han revelat, i està previst, per exemple, que les transaccions energètiques no se'n vegin afectades. La mesura està acordada políticament, però cal que es publiqui en els documents legals perquè entri en vigor, una feinada tècnica que segons una segona font comunitària conclourà de manera "imminent", concretament aquest dilluns, segons el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.

De fet, segons Freixas, no és una mesura tan definitiva com es pot arribar a pensar. Per a aquest catedràtic, excloure els bancs russos del codi Swift és "tallar l'autopista principal" dels diners del país, però buscaran altres camins. Per a José García Montalvo, "tot passa per aquesta canonada i si es desconnecta té conseqüències per a totes les parts". Malgrat tot, Freixas sí que veu la possibilitat de certa situació caòtica en els mercats al principi i una afectació per a qualsevol transacció amb Rússia.

A més, fonts comunitàries reconeixen que Rússia ja està buscant alternatives i, de fet, així ho apunta Freixas. Analistes consultats per Reuters expliquen que es podrà tornar a sistemes més antics, però vàlids, com el tèlex o el fax. Moscou també podria desviar part del seu comerç exterior cap a la Xina –el règim de Vladímir Putin i el xinès de Xi Jinping tenen signat un acord comercial– o buscar alternatives als bancs, com les fintech o les criptomonedes. Per a García Montalvo, les criptomonedes, que utilitzen el blockchain, són pràcticament impossibles d'embargar i ofereixen la possibilitat de comerciar sense passar pel sistema financer occidental i sense utilitzar dòlars. "Els russos tenen rubles digitals i els podrien fer anar per substituir els canals financers occidentals", diu, a més d'alertar que fins i tot podrien llançar ciberatacs per obtenir més criptodivises.

A tot això és important no perdre de vista l'enorme impacte que també pot tenir la mesura aprovada definitivament aquest divendres en l'àmbit tècnic per congelar les transaccions del banc central rus amb Occident, cosa que implica congelar uns 630.000 milions de dòlars d'actius. L'objectiu és devaluar el ruble i fer pujar la inflació russa per ofegar-ne l'economia. Tant Freixas com García Montalvo creuen que, possiblement, Putin ja té pensat el seu pla davant aquestes sancions occidentals, especialment perquè quan va tenir lloc la invasió de Crimea ja s'havia parlat de la possibilitat d'excloure els bancs russos del Swift. Freixas ho resumeix amb claredat: un bloqueig pot fer que Europa no pugui comprar gas i que el sistema financer rus col·lapsi. "Nosaltres passarem fred, i ells passaran gana", sintetitza, però creu que Putin ja ho sap i això no l'ha aturat.