BarcelonaDesprés de la fallida de Lehman Brothers i veient com empitjorava la crisi econòmica, Europa va decidir sotmetre la banca a proves de solvència -tests d’estrès-. Es volia acabar amb la idea que les entitats estaven en una situació precària de capitalització i solvència i, d’alguna manera, retornar la calma als mercats, punt bàsic i necessari perquè torni a fluir el crèdit, que és la gasolina perquè l’economia funcioni.
Els d'aquest diumenge són els tercers tests d’estrès que es fan a la banca europea des que va començar la crisi. Els analistes, aquesta setmana, coincidien a dir que hi ha d’haver entitats que suspenguin, bàsicament perquè les proves siguin creïbles per als mercats. Per què? Doncs perquè en els casos anteriors van aprovar bancs o caixes que després s’ha vist que no han pogut aguantar.
El cas més pròxim és el de Bankia. L’any 2011 aquesta entitat va aprovar amb nota. Però després s’ha vist que no és or tot el que lluu. Bankia va necessitar 23.000 milions del rescat europeu a la banca espanyola. Evidentment ara treu bona nota, perquè després del rescat l’entitat s’ha desfet dels actius dubtosos, ha netejat el balanç i s’ha recapitalitzat. Però no de manera gratuïta.
Però no és l’únic cas. A Europa s’ha viscut aquest mateix estiu un cas similar. Un dels principals bancs de Portugal, Espírito Santo, que l’any 2011 va aprovar els test de solvència, ha estat a punt de fer fallida. La seva salvació ha passat per dividir-lo en dos. L’un, Espírito Santo, és com un banc dolent i recull tots els actius tòxics o problemàtics. L’altre, Novo Banco, té tots els actius bons. Ara serà venut i, evidentment, té pretendents fins i tot entre la banca espanyola perquè s’ha quedat la part bona del negoci.
Un altre dels que va aprovar l’any 2011 va ser Dexia, a Bèlgica. I tot i rebre una nota suficient, no va progressar adequadament i va acabar intervingut. En els test d’estrès de l’any 2010 els bancs irlandesos van aprovar, però poc després Irlanda demanava el rescat. I tots els bancs espanyols van aprovar. Les males notes van ser per a les caixes, tot i que Caja Madrid va aprovar, encara que després va necessitar uns 23.000 milions d’ajudes públiques. Dels que van suspendre, destaca Catalunya Caixa, Caja Duero, Caja España, Banca Cívica (ara en mans de CaixaBank) o Unimm (ara en mans del BBVA). Després de l’examen es va dir que les entitats espanyoles necessitaven 1.835 milions per recapitalitzar-se. Finalment la banca espanyola va ser rescatada amb més de 43.000 milions.