La Comissió Europea constata el seu colador fiscal intern

BarcelonaEl que fa uns anys eren tímids esforços per millorar la recaptació, amb la pandèmia ha passat a ser un clam mundial per acabar amb els privilegis de grans fortunes i corporacions a l’hora de tributar. Els Estats Units, amb el canvi de Donald Trump a Joe Biden a la presidència, han fet un gir de 180 graus i volen impulsar un canvi global a l’hora d’acabar amb les pràctiques d’elusió fiscal. La Unió Europea, per contra, porta anys compromesa amb la qüestió però no ha fet avenços significatius.

En el seu informe anual sobre política fiscal de la Unió, publicat ahir, la Comissió Europea recorda que “les polítiques d’impostos poden ser una part integral de les mesures de suport a la recuperació després de la crisi del covid”. “Cal que les polítiques fiscals comparteixin la càrrega de manera justa entre els diferents contribuents, particularment perquè hi ha proves que la crisi del covid-19 ha augmentat la desigualtat d’ingressos i riquesa”, afegeix, per culminar: “Acabar amb l’elusió, l’evasió i el frau fiscal a la UE i a nivell global segueix ben amunt en les prioritats de la Comissió”.

Sense assenyalar explícitament cap dels territoris interns qüestionats per aquesta qüestió (els Països Baixos, Irlanda o Luxemburg), el document, que inclou consells per millorar la recaptació i per fer els impostos més eficients, deixa clar que queda feina per fer en matèria de recaptació.

Espanya segueix a la cua europea en càrrega fiscal

Mentre en comunitats com Madrid continua la croada de la dreta per abaixar impostos, les dades de la Comissió Europea mostren, una vegada més, que Espanya no està entre els països de la Unió Europea on la pressió fiscal és alta. Al contrari: l’Estat figura entre els països on es paguen menys impostos (vegeu gràfic), en una classificació que deixa clar que on més es paga és en països amb un alt nivell de vida com Dinamarca, França i Bèlgica, i on menys, a Irlanda, Romania o Lituània. En cap dels grans països de la UE la càrrega fiscal és més baixa que a Espanya, que apareix a més com el cinquè país amb menys impostos mediambientals i fins i tot el seu pes ha caigut entre el 2009 i el 2019.

Inversió estrangera sota sospita

Una de les conseqüències de les polítiques fiscals laxes és que es dispari la inversió estrangera en territoris concrets. El cas de Luxemburg ho explica nítidament: el 2018 el Gran Ducat tenia una inversió provinent de l’estranger 55 vegades més gran que el seu PIB, i feia inversió a l’estranger per un volum de 65 vegades el PIB del país. Xipre, Malta, els Països Baixos i Irlanda també presenten proporcions d’inversió estrangera molt més gran que la seva riquesa nacional.

‘Royalties’ a Irlanda, dividends als Països Baixos

El mateix informe deixa en evidència la política fiscal d’Irlanda amb la propietat intel·lectual, un factor clau per a les grans tecnològiques mundials. “Un alt volum de pagament de royalties pot ser indicatiu de forats fiscals en la legislació”, diu l’informe. A més, sovint aquests pagaments es fan a territoris considerats paradisos fiscals. El 2018 Irlanda feia pagaments superiors al 20% del seu PIB. Els Països Baixos apareixen com a líders en dividends pagats a altres països, amb una xifra que s’acosta al 50% del seu PIB.

Un forat milmilionari a les arques públiques

Com a conseqüència del frau, de l’evasió i de les pràctiques de planificació fiscal agressiva, a Europa es deixen de recaptar més de 825.000 milions d’euros a l’any, segons un estudi del grup socialdemòcrata de l’Eurocambra del 2019. L’informe presentat ahir assenyala que d’aquesta xifra, més de 45.000 milions es perden pels diners no declarats per particulars que se’ls enduen a paradisos fiscals.

Catalunya, pionera en l’impost al sucre

L’informe, que es refereix a les polítiques del 2020, destaca que set estats europeus i Catalunya van aplicar impostos a les begudes ensucrades. L’estudi recorda que aquests productes tenen un impacte negatiu en la salut i l’obesitat, i és clar: “Si els ingressos que s’obtenen dels impostos són directament invertits a millorar la salut pública, els seus beneficis són encara més grans”. La taxa catalana, que grava amb 4,3 cèntims una beguda de 35 centilitres, està al mig en el rànquing: és la quarta més baixa.