Eva Fabry: “Per moltes ‘start-ups’ que es creïn, hi ha estereotips de gènere que persisteixen”

BarcelonaSón la meitat de la població, però quan es tracta de la indústria tecnològica ser dona implica formar part d’una minoria. Eva Fabry vol que aquesta realitat no s’allargui més. És la directora del Centre Europeu de Dona i Tecnologia, un organisme pioner al continent que promou la inclusió de les dones en el sector que més ocupació ha de crear en les pròximes dècades. Els últims mesos, l’hongaresa ha participat a Barcelona en un grup de treball de la fundació Mobile World Capital que estudia cap a quina direcció avança el món laboral.

Quin objectiu perseguiu?

El centre es va fundar el 2008, fa una mica més de 10 anys. Ja aleshores les empreses tecnològiques podien preveure que hi hauria una necessitat de treballadors altament qualificats en el sector els següents cinc o deu anys. Bàsicament, la idea era donar suport a les dones: des de convèncer-les perquè estudiessin carreres tecnològiques fins a aconseguir que es quedessin en la indústria.

El 2008 va ser un any complicat...

La crisi financera va arribar i, quan volíem posar en marxa el centre, malauradament, aquestes grans empreses tecnològiques van dir que ho sentien molt però que no ens podien finançar. Originalment la idea era que ens donessin suport amb una certa quantitat de diners i que nosaltres només haguéssim de desenvolupar la resta. Però d’un dia a l’altre vam haver de repensar totalment el model de negoci i intentar lluitar per la supervivència.

Com us en vau sortir?

La crisi va ser més llarga del que pensàvem, però després, gradualment, va començar a entrar finançament. Per descomptat, perquè la falta de personal en el sector tecnològic ara encara és més gran del que ho era quan vam començar. Tenim una gran missió per complir.

Què ha canviat des d’aleshores?

És molt interessant veure com en un període de temps relativament curt el focus ha canviat. Hi ha més referents, això és un punt crucial. El talent de les noies està explotant i és meravellós veure-ho! Almenys ara sembla que guanyen en autoestima i que s’adonen que pràcticament no hi ha límits.

Però la bretxa de gènere persisteix.

Jo diria que hi ha molta recerca que mostra que no pots trencar les barreres o tancar la bretxa d’un dia a l’altre. Per moltes start-ups que es creïn, hi ha estereotips de gènere que persisteixen. Encara que n’hi ha moltes de fundades per dones, si mires la situació en el sector tecnològic, en posicions de lideratge o quan es tracta de captar finançament estem al voltant del 20%.

Com es pot passar d’aquest 20%?

Soc una optimista nata i simplement crec que anar del 15% de representació al 20% va ser un camí més difícil del que serà arribar al 30%. És com una ampolla de quètxup, al principi costa que surti, però després explota. Has de dirigir-te a les noies més joves. Si no comences a atreure-les en aquell moment, després ja no les trobaràs a l’institut o a la universitat.

¿El lideratge de les dones ha de ser diferent del dels homes?

És la meva opinió personal, però crec que estàs més segur quan ets fidel a tu mateix. Per a mi això significa que, si bé tenim capacitats diferents, no crec que les dones intel·ligents tinguin la intenció de copiar el tipus de lideratge dels homes. Per exemple, a l’hora de prendre riscos, molts estudis mostren que és menys habitual que les dones en prenguin sense analitzar-los. Tots recordem Lehman Brothers i els que van causar la crisi financera.

¿En aquests anys ha trobat alguna fórmula màgica per al canvi?

En cap país no és suficient tenir un sol incentiu per donar suport a les dones que es volen dedicar a la tecnologia. A Noruega hi ha una aliança nacional que intenta fer participar ministeris, empreses, pimes i pares. Aquests últims pregunten quina programació informàtica poden seguir per ajudar els seus fills a casa.