Els europeus demanen posar fi al canvi d'horari

Brussel·lesEl pròxim 28 d'octubre es tornarà a canviar l'horari d'hivern, però podria ser una de les últimes vegades que els europeus ho hagin de fer. La Comissió Europea està estudiant la possibilitat de posar fi a la pràctica d'avançar o endarrerir els rellotges dues vegades a l'any, després de les demandes de l'Eurocambra arran dels resultats d'una consulta pública que ha rebut 4,6 milions de respostes.

Un 80% dels participants en la consulta pública oberta per Brussel·les demanen que s'elimini aquesta pràctica, segons ha avançat aquest dijous el diari alemany 'Westfalenpost'. Tot i així, són unes dades que la institució europea ha evitat confirmar. No obstant això, sí que ha avançat que ha sigut la consulta que més respostes ha rebut en la història de la UE: des del 4 de juliol (dia en què es va fer pública) i fins al 17 d'agost hi han participat gairebé 5 milions de persones. De fet, hi va haver tant d'interès que el primer dia la pàgina es va bloquejar durant una estona. Amb tot, segons explica la mateixa publicació, dos de cada tres enquestats són alemanys.

La Comissària de Transports de la UE, Violeta Bulc, informarà aquest dijous els comissaris sobre els resultats de la consulta pública, segons ha pogut saber l'ARA. Però no és ni molt menys la fi del camí: "no és un referèndum" sobre al canvi d'horari, va avisar el passat dimecres el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas.

A partir d'ara començaran a fer la consulta en diversos sectors, també l'energètic, perquè opinin sobre la viabilitat de canviar la mesura; en el Parlament Europeu, que va ser el primer de demanar un possible canvi de la normativa, i en els Estats membres, que són els que tindran l'última paraula. De fet, diversos països ja ho han demanat, com Finlàndia, Lituània o Alemanya, on hi ha hagut grans debats sobre aquesta qüestió.

Segons informes citats per la Comissió Europea a l'hora d'avaluar si cal eliminar el canvi d'horari, l'efecte global d'estalvi d'energia (que és la raó principal que sempre s'ha esgrimit per aplicar aquesta mesura) és "marginal", tot i que depèn de la localització geogràfica. També hi ha estudis que indiquen que, tot i que l'horari d'estiu genera efectes positius perquè els dies són més llargs (i, per tant, hi ha més temps per a l'oci a l'aire lliure), el canvi pot tenir un impacte en els "bioritmes" de les persones. Però a hores d'ara no hi ha resultats que concloguin si un canvi d'horari tindria un impacte negatiu en la salut.

Tanmateix, Brussel·les entén l'interès que desperta la mesura. Espera que la decisió es prengui de manera consensuada per evitar disparitats entre els països, especialment pels efectes que podrien tenir en el mercat interior, on les diferències podrien provocar "inconvenients per al transport, les comunicacions, els desplaçaments i la disminució de la productivitat en el mercat interior de béns i serveis", tal com ha assegurat l'organisme comunitari.

L'executiu insisteix que cal mantenir un sistema harmonitzat per evitar que els països prenguin mesures de manera unilateral. La normativa actual, vigent des del 2001, obliga tots els països a canviar l'horari d'estiu i estableix una hora i una data comunes a tota la UE. A banda, els països dins un fus horaris han de seguir les mateixes directrius. Al continent n'hi ha tres: el d'Europa Occidental (en què hi ha el Regne Unit o Portugal), el d'Europa Central (on hi ha Espanya o Bèlgica) i el d'Europa Oriental, on hi ha vuit països de l'est, com Grècia o Romania.