Europa sentencia que la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya és insuficient
La ministra de Treball ja ha anunciat que es reunirà amb sindicats i patronals per abordar una reforma
Barcelona / MadridDesprés d'una llarga espera per conèixer la resolució, ja és oficial. El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) considera que Espanya ha "violat" l'article 24.b de la Carta Social Europea. És a dir, l'organisme conclou que la regulació espanyola de les indemnitzacions per acomiadament improcedent no s'ajusta a la regulació europea, tal com es desprèn de la resolució a la qual ha tingut accés l'ARA i que es publica aquest dilluns. En concret, assegura que la compensació espanyola, que preveu un pagament de 33 dies de salari per any amb un màxim de 24 mensualitats, no té en compte factors com l'impacte de l'acomiadament en la carrera del treballador, les seves circumstàncies personals o els possibles danys morals.
De fet, la UGT –que va ser qui va presentar la denúncia– ja va anticipar la setmana passada que aquest organisme europeu sentenciaria en contra de la regulació espanyola, cosa que a ulls del sindicat obliga el govern espanyol a moure fitxa i reformar la legislació actual. Mentre que des de la patronal espanyola CEOE no comparteixen aquesta premissa, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va avançar la setmana passada que citarà els agents socials per abordar una possible reforma en el marc del diàleg social.
El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha reconegut aquest dilluns que Espanya té l'obligació de complir "de manera immediata i urgent" la resolució del CEDS i ha avançat que ho farà a través del diàleg social, establint "una fórmula d'acomiadament que garanteixi que sigui dissuasiu per evitar acomiadaments per caprici i que sigui conseqüent amb els acomiadaments sense causa". "No pot ser que acomiadar algú quan no hi ha cap motiu per a fer-ho, quan no hi ha cap justificació per fer-ho, a les empreses els surti de franc", ha remarcat.
El Comitè recull en la seva resolució que en la majoria dels casos les indemnitzacions actuals no són reparadores del mal que es fa a la persona. "Els límits màxims fixats per la legislació espanyola no són prou elevats per reparar el dany patit per la víctima en tots els casos i per dissuadir l'empresari. És possible que no es tingui degudament en compte el perjudici real sofert pel treballador afectat en relació amb les característiques específiques del cas, entre altres coses perquè la possibilitat d'una indemnització addicional és molt limitada", estableix la decisió d'aquest organisme europeu.
Fonts de la UGT destaquen que aquest pronunciament per part del CEDS "transforma radicalment el model dels darrers 40 anys". Des del sindicat, la setmana passada insistien que la "importància" d'aquesta resolució rau en el fet que obliga l'executiu de Pedro Sánchez a aplicar una reforma. "És vinculant", assegurava el líder de la UGT, Pepe Álvarez, que recordava que aquest comitè "és un òrgan jurisdiccional i el que fa és sentenciar en conseqüència". En aquesta resolució, el CEDS ha considerat per 13 vots contra 1 que hi ha hagut una violació de la Carta Social Europea per part d'Espanya.
Fi a l'acomiadament lliure
Per al professor de dret del treball a la Universitat de Cadis, Antonio Álvarez, aquesta és una "decisió incòmoda" perquè posa en dubte un dels elements bàsics de la protecció sobre l'acomiadament a Espanya: les indemnitzacions. "Es partia d'una creença errònia que fixar una indemnització per acomiadament improcedent implica que es permet l'acomiadament lliure", raona l'acadèmic. És a dir, alguns empresaris veien aquesta quantitat com un preu a pagar per fer fora un treballador sense motius legals i el CEDS ha dit prou. En aquest sentit, proposa refer l'esquema d'indemnitzacions perquè tingui en compte els danys materials per la pèrdua de la feina (el que es pagaria per un acomiadament procedent), sumat als danys morals atribuïbles a la improcedència de l'acomiadament i d'altres que se'n puguin derivar de la vulneració de drets (per exemple, si l'empresa ha espiat un empleat per intentar buscar motius per fer-lo fora).
Álvarez també insisteix en el fet que aquesta resolució és vinculant, però admet que si Espanya no aplica les reformes pertinents no hi hauria conseqüències més enllà que el comitè seguiria denunciant els incompliments. "Els jutges podrien tenir en compte la carta i afegir indemnitzacions addicionals, però seria un pedaç mentre no es reguli", afegeix. De totes maneres, el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Jaén Cristóbal Molina opina que Espanya ho tindria fàcil per adaptar el sistema actual a les peticions del CEDS. "Diu molt clar què ha de fer. En principi una indemnització amb topall màxim no seria conforme amb l'article 24.b, i això valdria igualment sempre que el treballador pugui demanar una indemnització addicional lliure de límit", remarca.
Per a Molina la clau és que s'assumeixin no només els danys materials que implica l'acomiadament per a una persona, sinó també els morals: "No és res superrevolucionari, no cal canviar-ho tot d'arrel". En la seva opinió, en la resolució de l'organisme europeu també s'hi pot interpretar que demana recuperar els salaris de tramitació, és a dir, les mensualitats que l'acomiadat ha deixat de cobrar des que se li comunica la decisió fins que una sentència declara la improcedència. En canvi, per a Álvarez, això no queda tan clar i aquesta compensació podria quedar només per als casos en què hi ha una readmissió en el lloc de feina.