La UE calla i alimenta el misteri sobre la caiguda del Popular

MadridSi el Banco Popular és ara part del negoci del Santander -i per només un euro- és gràcies a una operació envoltada de secretisme i sospites que van pilotar les autoritats europees. Ahir, la presidenta de l’entitat que es va encarregar d’aquesta resolució, Elke König, va sortir del Congrés de Diputats amb una carpeta plena de retrets i l’advertiment que rebria una allau de preguntes per escrit, totes les que després de tres hores de compareixença es va negar a respondre. Tots els partits sense excepcions van criticar la seva opacitat: malgrat això, König va continuar defensant que la liquidació del Popular va ser pertinent i que el seu preu “adequat” era d’un euro. Al mateix temps, es va negar a publicar tota la informació que així ho justificava.

La presidenta de la Junta Única de Resolució (JUR) va aconseguir treure de polleguera Ana Oramas, la presidenta de la comissió que investiga les causes de la crisi financera fins a la liquidació del Popular. König va començar la compareixença defensant en tot moment la resolució que la JUR (amb l’ajuda del FROB) va dur a terme del Popular. Segons aquesta auditora alemanya, es van evitar “riscos” per a l’estabilitat i el contagi del sistema i es va actuar pensant en tot moment en els clients “sense fer servir recursos públics”. Cal recordar que el Banco Popular va ser venut per un euro al Santander el 7 de juny després d’haver superat el test d’estrès el 2016 i després que el mes anterior hagués arribat a valer 2.000 milions d’euros.

Però König ahir va defensar que un euro era el preu “adequat”. Va justificar que “els termes comercials eren adequats després de la valoració que en va fer el comprador independent i donades les circumstàncies”. Una de les grans incògnites és saber com es va valorar l’entitat els dies previs a la resolució i saber del cert si la xifra que el Santander va proposar a la JUR el 7 de juny a la matinada era realment la d’un euro. Diversos mitjans han publicat que l’informe de Deloitte la va valorar en 1.500 milions en el millor escenari i en -2.000 en un dels pitjors. Aquesta és una xifra clau perquè els inversors i accionistes que van veure desaparèixer els seus diners puguin reclamar compensacions. Justament, König va lamentar ahir que aquesta operació s’hagi convertit en “una festa” per als advocats. Hi ha milers d’accionistes que han presentat recursos a Espanya i a Europa, demanant fins i tot que s’anul·li la resolució.

Informació “confidencial”

Abans de König va comparèixer l’exdirector de supervisió del Banc d’Espanya els anys vuitanta i ara analista independent Aristóbulo de Juan, que va assegurar que el desenllaç del Popular va ser un “fracàs” dels seus gestors i que hauria tingut remei. Segons De Juan, hi va haver incongruències comptables en la trajectòria final del Popular que no es van voler veure. “¿Com s’explica que en 32 dies un banc que estava molt bé estigués molt malament? No pot ser, una pèrdua d’ingressos d’un banc és gradual i explota quan hi ha alguna espurna”, va etzibar.

Preguntes com aquesta o sobre si l’absorció del Popular ja estava preparada són les que König no va respondre. La presidenta de la JUR va insistir que l’informe d’avaluació de Deloitte i el de resolució contenien informació “confidencial”, “perjudicial per a l’interès públic i per al Santander”, i que podria desestabilitzar el mercat. Però fins i tot el FROB ha mostrat el desig que es faci públic i un recurs d’un inversor forçarà a publicar com a mínim una part de la informació. Això sí, König està estudiant quina i ja va avisar que serà un informe editat. Una actitud que va fer posar vermella la presidenta de la comissió: “Ha desaprofitat una oportunitat única per demostrar als accionistes del Popular que les coses es van fer bé”.