Els estats de la UE ja es plantegen deixar per al 2022 l'impost a les tecnològiques

Brussel·lesQue els gegants tecnològics paguin més impostos a Europa és un objectiu cada vegada més llunyà. Les institucions europees i els diferents estats membres fa temps que intenten posar-se d'acord per articular un impost conjunt, però la decisió s'ajorna cada vegada. Fonts comunitàries expliquen que en la reunió de ministres de finances europeus de la setmana que ve es treballarà ja amb la proposta de no aplicar aquest impost en l'àmbit comunitari fins al gener del 2022. L'objectiu inicial era crear aquest tribut sobre les activitats digitals el 2019, però a principis de novembre ja es va posar sobre la taula la proposta de deixar-ho per a principis del 2021, una data que ara s'allunya encara més.

La setmana que ve és el límit que s'havien fixat per decidir. En l'última trobada França i Alemanya havien arribat a proposar que s'aprovés l'impost la setmana que ve, però que no entrés en vigor fins al 2021, és a dir, una mena de moratòria que doni més temps per convèncer els indecisos. Però, vista la situació, les mateixes fonts expliquen que els països s'inclinen perquè quedi per al 2022.

Aquest ajornament continu s'explica perquè, malgrat els avenços, els països estan dividits. Hi ha diverses posicions. D'una banda, els països que reclamen que s'aprovi com més aviat millor i que fins i tot ja l'han aplicat o tenen previst aplicar-lo. França i Espanya lideren aquest grup amb Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Portugal, Grècia, Bulgària, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia. Però, de l'altra, hi ha tres països que presenten "objeccions" de caràcter més tècnic: Lituània, Letònia i Malta. I també hi ha els escèptics –aquells que cedirien si els del bloc del 'no' també ho fan–: Estònia, Xipre i Luxemburg. Alemanya i els Països Baixos se situen a la banda del 'no', però tampoc són taxatius. Asseguren que estan a favor d'aplicar l'impost, però que cal fer-ho de manera global. Els països que estan absolutament en contra de la creació d'aquesta figura fiscal en l'àmbit europeu, però, són Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Irlanda.

Vista aquesta situació, sembla difícil que es pugui acordar una posició la setmana que ve, malgrat que l'agenda del Consell preveu prendre la decisió. El que sembla més factible –malgrat que no hi ha unanimitat– és que s'aprovi l'estructura de l'impost però que es decideixi no fer-lo entrar en vigor fins al 2022. ¿I perquè es fixen aquesta data? Ara s'aferren la data de publicació d'un informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en què es dibuixarà un impost global. Països com Alemanya defensen que l'enfocament adequat ha de ser mundial perquè tenen por que els Estats Units –d'on són la majoria de les tecnològiques que hauran de tributar– prenguin represàlies, per exemple contra la potent indústria de l'automòbil alemanya.

Per això defensen que el més adequat és posar-se d'acord amb altres grans economies per aplicar una mesura d'aquestes característiques. En tot cas, l'informe de l'OCDE no està previst fins a finals del 2020 i per això sostenen que no hi ha temps per aplicar-lo el 2021. Per això la proposta del Consell Europeu serà establir com a nova data d'entrada en vigor d'aquest impost global l'1 de gener del 2022.

Tot plegat dilueix cada vegada més la realitat d'aquest impost malgrat que la Comissió Europea calcula que els estats podrien aconseguir 5.000 milions d'euros d'ingressos aplicant un impost al 3% de la facturació de certs serveis digitals per a les empreses que facturen més de 750 milions d'euros arreu del món i més de 50 milions a la Unió. La intenció és que s'apliqui sobre activitats de comerç electrònic, de publicitat online o de compravenda de dades, tot i que Alemanya es mostra contrària a aquesta última. Espanya ja té la proposta sobre la taula i ja ha assegurat que l'aplicarà encara que la UE no aconsegueixi arribar a cap acord.