Europa obliga Espanya a eliminar traves a qui es vulgui deduir l’IVA
Una sentència del TJUE tomba les restriccions burocràtiques d’Hisenda a empreses i autònoms
BarcelonaNou cop de la justícia europea contra la legislació espanyola. Aquesta vegada, una sentència del Tribunal de Luxemburg qüestiona la normativa fiscal de Montoro. Concretament les restriccions que hi ha en les deduccions de l’IVA a què tenen dret les empreses i els autònoms. “És una de les sentències sobre l’IVA més importants que s’han publicat els últims anys; una bufetada als formalismes excessius que tenen moltes administracions, entre les quals l’espanyola, per acceptar les deduccions de l’IVA”, explica a l’ARA Pilar Avilés, assessora fiscal del despatx Martínez Comín.
Es tracta de la sentència del cas Senatex. Aquesta empresa alemanya va portar fins a instàncies europees una sèrie de factures (del període 2008-2011) que l’administració alemanya no li permetia deduir-se. El motiu? Que als impresos hi faltava el NIF, el número identificatiu de l’empresa. “Descuidar-se el NIF és un dels errors més habituals, i a Espanya també és un dels motius més freqüents pels quals Hisenda tomba les deduccions; però no vol dir que la deducció sigui incorrecta, sinó que hi ha un detall formal que no s’ha fet bé”, explica Avilés.
La companyia va aportar les factures modificades i un cop aprovades va demanar deduir-se les quantitats els anys en què va generar la factura, però l’administració alemanya l’hi va tornar a denegar. Ara, la justícia europea dona la raó a Senatex i conclou que l’administració alemanya va ser massa estricta, i assenyala que altres països cometen el mateix error.
Com a conseqüència, segons els experts consultats, aquesta sentència obre la porta a una allau de reclamacions -des de petites empreses fins a grans corporacions que vulguin revisar les factures retornades-. L’impacte per a les arques públiques encara és incalculable perquè dependrà del nombre de reclamacions que es posin en marxa.
Repercussió a Espanya
Aquesta sentència qüestiona la rigidesa amb què funcionen algunes administracions, entre les quals l’espanyola, on qualsevol detall formal pot evitar que les empreses es puguin deduir l’IVA. El text del Tribunal de Justícia de la Unió Europea especifica: “El dret a la deducció de l’IVA [...] no pot, en principi, limitar-se”, i afegeix que “el sistema comunitari garanteix la neutralitat d’aquest impost [...] sempre que es compleixin els requisits materials encara que els subjectes hagin omès determinats requisits formals”. La sentència també diu que oblidar-se el NIF és un error formal corregible i, per tant, la factura ha de ser admesa i té dret a deducció.
Tot i això el text també deixa a l’aire molts aspectes. “Especifiquen que hi ha d’haver uns requisits mínims però no remarquen quins”, ressalta aquesta assessora fiscal. “El que queda clar és que la sentència vol que l’IVA, que és un impost summament farragós, sigui més àgil”, afegeix Avilés. De fet, les lleis sobre l’impost sobre el valor afegit no són homogènies i varien en funció de cada país. Però existeix una normativa europea que hauria de funcionar com a base comuna per a tots els països. El que posa en evidència la sentència és que Espanya, com Alemanya, entren en contradicció amb el principi europeu de neutralitat de l’IVA perquè un error en la factura és només un formalisme.
La decisió és ferma i això, segons Avilés, vol dir que “si aquesta sentència comença a fer soroll”, totes les empreses a les quals Hisenda hagi tombat una deducció de l’IVA podrien reclamar. És a dir, les societats podrien “reclamar els diners que van pagar de més i els interessos de demora pel temps que han passat sense tenir els diners a la caixa”, assegura l’assessora.
De moment, Hisenda no es dona per al·ludida. Un portaveu del ministeri va assegurar a l’ARA que no tenien constància de la sentència, tot i que la web de l’Agència Tributària la recull. Segons la portaveu del despatx Martínez Comín, “Hisenda sempre intenta desviar, fins i tot enmig d’una inspecció, quan es presenten al·legacions que fan referència a sentències europees; no en volen sentir a parlar”, diu. No obstant, segons els assessors fiscals, el següent pas lògic és que Espanya modifiqui les lleis i les empreses puguin començar les reclamacions.
LES CLAUS
1. Què diu aquesta sentència europea sobre l’IVA? El Tribunal de Luxemburg dictamina que alguns països posen massa traves a les empreses que presenten factures per deduir-se l’IVA. La justícia europea recorda que aquest dret no es pot limitar per raons de forma, com ara una incorrecció en una factura. En aquest cas l’empresa té dret a corregir-la i deduir-se-la el mateix any en què la va generar. Precisament Espanya és un dels països considerats restrictius en aquestes deduccions.
2. Què implica el dictamen?
Segons els assessors fiscals consultats per l’ARA, Espanya hauria d’adaptar les seves lleis a la normativa europea i, per tant, les empreses que ho desitgin podrien reclamar la revisió de totes les factures que Hisenda ha tombat per defectes de forma a la seva presentació.
3. Qui se’n pot beneficiar?
La sentència obre la porta a la possibilitat que totes les empreses grans, mitjanes o petites puguin reclamar, si ho consideren, els diners que van pagar en concepte d’IVA i que no es van poder deduir (sempre que sigui per un error formal en la presentació). A més, segons els assessors fiscals consultats, els afectats també podrien reclamar els interessos de demora.
4. Què suposa per a Hisenda?
El veredicte del Tribunal de Luxemburg pot suposar una factura milionària per a l’Agència Tributària. El càlcul, però, és impossible de quantificar perquè dependrà de les reclamacions que tirin endavant les empreses i de la reacció de l’estat espanyol davant aquesta sentència.
5. Quina valoració en fan els assessors fiscals?
Per a Pilar Avilés, de la firma Martínez Comín, es tracta “d’una de les sentències sobre l’IVA més importants que s’han publicat els últims anys” i representa “una bufetada als formalismes excessius que tenen moltes administracions, entre les quals l’espanyola, per acceptar les deduccions de l’impost sobre el valor afegit”.