Economia26/06/2018

La UE denuncia el sobrecost i la “ineficiència” de l’AVE

El Tribunal de Comptes Europeu critica la construcció de línies amb criteris polítics

Laia Forès
i Laia Forès

Brussel·lesLa inversió en els trens d’alta velocitat (AVE) a Espanya és “ineficaç” i sovint hi han pesat més els criteris polítics que no pas els criteris objectius i les necessitats reals. El Tribunal de Comptes Europeu va fer públic ahir un informe demolidor que denuncia els sobrecostos i retards de les obres de l’AVE, el dèficit de passatgers d’algunes línies i el fet que els trens circulin a una velocitat molt inferior a la prevista en algunes línies a l’Estat.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’informe que ha fet l’organisme europeu ha analitzat la construcció de línies ferroviàries d’alta velocitat en sis estats membres -Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Portugal i Àustria- per estudiar la despesa que s’ha fet per construir 5.000 quilòmetres de línies d’alta velocitat, xifra que representa la meitat de tota la xarxa d’alta velocitat europea. El document conclou que no s’arribarà a complir amb l’objectiu de triplicar els quilòmetres de via per arribar als 30.000 el 2030. La crítica pels retards i el sobrecost de les obres és general, però els auditors carreguen especialment contra Espanya.

Cargando
No hay anuncios

La principal crítica que es fa a l’Estat va molt més enllà de l’incompliment dels objectius. Els auditors europeus denuncien que les anàlisis cost-benefici han servit de poc i que han pesat més els criteris polítics. El resultat: línies d’AVE deficitàries. “La decisió de construir línies d’alta velocitat es basa habitualment en consideracions polítiques -assegura l’informe-. La majoria d’estudis tenen ràtios cost-benefici molt baixes i alguns no eren viables des d’una perspectiva socioeconòmica”. Tot i així, però, els diferents governs van decidir tirar endavant aquestes línies “clarament deficitàries”. És una bufetada monumental a la principal política en infraestructures engegada pel PP i el PSOE, els dos partits que han pres les decisions sobre l’ambiciosa xarxa de l’AVE a Espanya des dels anys noranta, tot i que el document no cita explícitament cap partit polític.

AVE sense connexió al Prat

Els auditors posen com a exemple de malbaratament de diners i mala planificació el fet que les línies de l’AVE no arribin als aeroports de Madrid i Barcelona i, en canvi, arribin a l’aeroport de Ciudad Real, una infraestructura fantasma sense avions ni passatgers. L’objectiu marcat per Brussel·les és connectar els principals aeroports europeus amb línies d’alta velocitat abans del 2050. El govern de Mariano Rajoy estudiava la possibilitat de portar l’alta velocitat fins a Barajas, però encara estava en l’aire una connexió amb el Prat. De fet, la principal terminal aeroportuària de Barcelona no té ni connexió directa amb la xarxa de Rodalies de Renfe.

Cargando
No hay anuncios

L’informe també critica que totes les obres de les línies d’AVE a l’Estat hagin patit retards importants i sobrecostos. “Són la norma en lloc de l’excepció”, afirma contundent el document dels auditors. En el cas de la línia que uneix Madrid amb Barcelona i la frontera francesa, es va tardar 16 anys a construir-la. El sobrecost total en els projectes i les línies examinats és de 5.700 milions d’euros en els projectes i de 25.100 milions d’euros en les línies. Vuit dels 30 projectes que ha examinat el tribunal s’havien demorat almenys un any, i cinc de les deu línies havien experimentat retards de més d’una dècada.

Cargando
No hay anuncios

L’informe també assenyala que en el conjunt de països analitzats -també a Espanya- els problemes d’ineficiència tenen com a conseqüència que molts trens circulin a velocitats inferiors a les previstes: només un de cada dos ho fa a la velocitat màxima. Els auditors també carreguen contra la manca d’interconnexió ferroviària entre estats membres i descriuen la situació de l’alta velocitat europea com un “mosaic de línies nacionals sense una coordinació transfronterera adequada”, la qual cosa comporta “connexions deficients”. Tanmateix, reconeix que la Comissió Europea “no disposa d’instruments jurídics ni poders” per garantir que els estats membres resolguin el problema.

Espanya és el soci europeu que més fons europeus ha rebut per invertir en xarxes ferroviàries d’alta velocitat: 11.200 milions d’euros entre l’any 2000 i el 2017, el 47% del total. La UE ha invertit més diners en alta velocitat a Espanya que a França, Alemanya, Itàlia i Polònia juntes. L’Estat, a més a més, és un dels socis europeus on l’AVE ha sortit més car als contribuents: 1.159 euros per ciutadà. És el doble de França (603 euros per contribuent), que és un dels països on l’alta velocitat s’utilitza més, amb 19,2 milions de passatgers per quilòmetre. A Espanya la ràtio és quatre vegades inferior: 5 milions de passatgers per quilòmetre.