Europa, escanyada pel gas i el petroli de Putin

BarcelonaLa invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha posat de nou sobre la taula la importància geopolítica del petroli i el gas, que s’han convertit pràcticament en una arma més de guerra. Un fet ja vist en altres conflictes, sobretot al Pròxim Orient, però que posa de nou sobre la taula la debilitat d’Europa en matèria energètica. Les claus cal buscar-les en la lentitud en la transició ecològica, que en un món global situa el Vell Continent en una situació de gran dependència.

Europa i els Estats Units no han dubtat en sancionar Putin per aquesta guerra, intentant ofegar financerament el seu règim amb mesures com l’exclusió del Swift –el sistema interbancari global–, la congelació de les seves reserves a l’estranger i la retirada massiva d’empreses occidentals que operaven a Rússia. Però Vladímir Putin té un as a la màniga: el seu petroli i el seu gas. “És una arma molt important, entre el 35% i el 40% de l’energia de la Unió Europea ve de Rússia”, apunta Xavier Ferrer, president de la comissió d’economia internacional i de la UE del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Per entendre aquesta situació cal donar resposta a algunes preguntes:

Les fonts energètiques

El gas i el petroli encara aporten més de la meitat de l’energia

Malgrat les grans inversions en energies sense emissions i renovables, el cert és que en el mix energètic mundial el petroli i el gas –i encara el carbó– tenen un paper predominant. Entre el cru i el gas natural aporten quasi el 56% de tota l’energia del món. I la producció europea d’aquestes dues fonts energètiques és mínima, mentre que Rússia se situa al segon lloc del podi mundial de l’extracció de gas i petroli.

Segons el Banc Mundial, Rússia posseeix el 30% dels recursos naturals del món, especialment petroli, gas natural i metalls preciosos. Amb un PIB d’1,3 bilions d’euros, només el petroli aporta un 8% del total. A més, el país de Vladímir Putin té el 27,8% de les reserves mundials de gas (uns 47.572 milions de metres cúbics). És a dir, una quarta part de la producció mundial de gas és de Rússia i el país té unes reserves per mantenir aquest ritme durant 60 anys. Rússia té una economia “aparentment sanejada, però no està diversificada, ja que un 30% depèn de l’energia”, explica Xavier Ferrer.

Malgrat tot, les empreses energètiques russes no se situen al podi mundial, entre altres coses perquè venen petroli i gas subvencionat al mercat interior. Entre les grans petrolieres i gasistes del món, Gazprom és la vuitena, Lukoil la novena i Rosneft la desena. Cap d’elles supera els 100.000 milions de dòlars de facturació i tenen al davant gegants energètics com els xinesos Sinopec i PetroChina, o les occidentals de l’or negre Exxon, Royal Dutch Shell, BP, Total i Chevron.

Europa, captiva

Més de la meitat de l’energia de la UE depèn de tercers països

Eurostat ho deixa clar. La tendència a la Unió Europea és un augment de la dependència energètica de tercers països. Un 58,2% del total de l’energia a la UE es compra a fora. I la dependència és especialment greu en el cas del gas.

Dins d’aquesta dependència energètica europea, l’aportació russa és de mala substitució. En el cas del petroli, Rússia és el primer subministrador europeu, amb quasi el 30%. La dependència de Rússia encara és pitjor en el cas del gas. Un 41,1% d’aquest hidrocarbur que consumeix Europa procedeix de la Federació Russa. La seva substitució per altres proveïdors també és molt difícil i, a més, hi ha una dificultat afegida: el gas rus entra a Europa en gran part per gasoductes. Substituir aquest proveïment per altres orígens obligaria Europa a importar gas natural liquat (GNL), és a dir, gas que es transporta en vaixells i que requereix una infraestructura de regasificació. El GNL és molt més car que el gas transportat per gasoducte, ja que s’ha de liquar en origen, transportar en bucs, i regasificar a la destinació. Un 25% de les plantes de regasificació d’Europa són a Espanya, però la mala interconnexió energètica de l’Estat amb la resta de la UE fa molt difícil augmentar la quantitat de gas que des d’Espanya es pot injectar a la resta de la UE. 

“Deixar d’importar gas i petroli de Rússia faria caure el PIB d’aquest país en picat i la gent d’allà es replantejaria moltes coses”, indica Víctor Ruiz Ezpeleta, professor de l’EAE Business School. El gran problema és que Europa no pot trencar la dependència de Rússia d’un dia per l’altre. Per fer-se'n una idea, el pla europeu per descarbonitzar l’energia fins al 2050 preveu unes inversions d’un bilió d’euros. A més, caldria electrificar tota l’economia i el transport per no dependre del gas i el petroli.

L’avantatge dels EUA

Biden es pot permetre prohibir importar energia de Rússia

Mentre la dependència europea del gas i el petroli russos impedeix a la UE prendre mesures d’embargament per ofegar econòmicament més el règim de Vladímir Putin, els Estats Units ja han pres mesures concretes i han prohibit comprar petroli i gas als russos. El president dels EUA, Joe Biden, té un avantatge important respecte dels seus socis europeus per prendre aquestes mesures. Els EUA són productors de petroli i gas. De fet, amb les seves reserves es podrien abastir, malgrat que compren energia a altres països. La seva dependència del petroli rus, inferior al 8%, és residual. A més, poden suplir el petroli i el gas rus amb més producció pròpia.

Això és possible perquè utilitzen el fracking. Quan el petroli es va abaratir, moltes empreses de fracking van fer fallida perquè l’extracció que fa servir aquest sistema només és rendible si el preu del barril se situa de mitjana per sobre dels 46 dòlars. Amb l’encariment actual –el barril de cru per sobre dels 100 dòlars–, el petroli i el gas extrets amb aquest sistema són més que rendibles. Segons la consultora Primary Vision, l’any passat hi havia 167 equips de perforació de fracking i a hores d'ara ja han augmentat a 264.

El paper de l’OPEP

Un augment de preu per la incertesa geopolítica

L’OPEP (l’Organització de Països Productors i Exportadors de Petroli) és un càrtel que en les anteriors crisis del petroli ha jugat amb els preus. “Ara, però, el preu es mou per la incertesa, no per una qüestió d’oferta i demanda”, indica Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. Davant la situació a Ucraïna, organismes com l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) han demanat als països productors que augmentin l’extracció per ajudar a moderar els preus.

Però de moment la denominada OPEP+, que són els socis de l’OPEP més alguns països que sense estar al càrtel actuen de manera coordinada –entre els quals Rússia–, ha decidit augmentar la producció en només 400.000 barrils diaris. L’OPEP+ produeix aproximadament el 40% del petroli que es consumeix al món.

Si es compleix el que els líders de l’OPEP+ van acordar en la seva última teleconferència, la producció d’aquests països s’ha de situar en 41,698 milions de barrils diaris. Amb el repartiment que fan aquests països, a Rússia li toca una producció de poc més de 10 milions de barrils diaris. Una producció que es pot veure afectada si persisteix l’embargament dels Estats Units i si altres països busquen altres proveïdors perquè, a més, l’exclusió dels bancs russos del Swift dificulta el pagament d’aquest petroli als productors russos.