Europa creix al ritme més alt en 10 anys i supera els EUA

BarcelonaL’economia de la zona euro va créixer l’any passat un 2,5%, set dècimes més que en l’exercici anterior i el ritme més alt registrat des del 2007, segons les dades preliminars publicades ahir per l’Eurostat, l’agència europea d’estadística. En el cas del conjunt de la Unió Europea (és a dir, incloent-hi tant els països de l’eurozona com els que no ho són) el creixement va ser exactament el mateix, mig punt més que l’any anterior.

A més, aquests registres suposen que, per segon any consecutiu, el creixement tant de l’eurozona com en general de la UE supera el dels Estats Units, on el PIB va augmentar un 2,3% durant el primer any amb Donald Trump com a president. L’excepcionalitat d’aquest sorpasso es demostra amb el fet que el creixement dels Estats Units pràcticament ha duplicat el de l’eurozona durant l’última dècada. En concret, mentre que els països que comparteixen l’euro van registrar un creixement mitjà del 0,8% des del 2008, els Estats Units van tenir-lo de l’1,4%. De fet, per trobar l’últim any en què la primera potència mundial va patir una davallada del PIB cal remuntar-se al 2009. En canvi, a Europa l’últim exercici amb descensos en el creixement va ser el 2013.

Amb tot, cal tenir en compte que durant l’últim trimestre de l’any l’economia europea es va refredar lleugerament respecte als dos trimestres anteriors, ja que el PIB va créixer un 0,6%, una dècima menys.

Lenta desacceleració

De fet, ara mateix les previsions indiquen que, després del pic registrat l’any passat, Europa viurà ara una lenta desacceleració i que, en conseqüència, el creixement del 2017 no es repetirà durant els pròxims anys.

Segons el Banc Central Europeu, el producte interior brut augmentarà un 2,3% enguany, un 1,9% el vinent i un 1,7% el 2020.

El motiu d’aquesta lenta desacceleració (que també es produirà a Espanya, segons els pronòstics) serà la progressiva desaparició de molts factors favorables que han impulsat l’economia en els últims anys. L’euro, per exemple, ha estat barat en els últims anys, però últimament ja ha començat a apreciar-se amb força (la setmana passada l’administració Trump va semblar reobrir la guerra de divises en anunciar que vol un dòlar barat). En paral·lel, es podria produir una desacceleració de la demanda dels països de fora de l’eurozona. En tots dos casos, la conseqüència seria una frenada de les exportacions, segons les previsions que va presentar el BCE el desembre passat. Finalment, el BCE calcula que el preu del petroli pujarà un 17% aquest any, fet que també podria explicar la lenta desacceleració de l’economia.