Europa busca gas en plena pujada del preu del combustible

MADRIDEuropa continua traçant el camí per diversificar les seves fonts energètiques, en particular les que li proporcionen gas, amb l'objectiu de deixar de dependre de Rússia, el màxim exportador d'aquest combustible al Vell Continent. L'últim destí ha estat el Pròxim Orient. La Comissió Europea ha anunciat un acord amb Egipte i Israel per augmentar el subministrament de gas natural liquat fins als 7.000 milions de metres cúbics, és a dir, 2.000 milions més de metres cúbics en comparació amb les exportacions actuals (5.000 milions).

"Volem potenciar la nostra cooperació energètica amb Israel", ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquest dimecres des d'Egipte. De fet, el país en surt molt reforçat, ja que no només començarà a vendre gas al Vell Continent fruit de la necessitat europea de fugir de la dependència russa, sinó que —en paral·lel— mantindrà els vincles comercials amb Vladímir Putin, perquè no ha donat suport a les sancions.

Com es transportarà el combustible? Aquí entra en joc Egipte, que actualment ja ven gas liquat a la Unió Europea. Com que entre Israel i Europa no hi ha gasoductes, el país hebreu enviarà el seu gas al país àrab a través del gasoducte que connecta els dos estats. Un cop a Egipte, el combustible es liquarà i s'enviarà en vaixells als països de la Unió Europea. "Aquest acord contribuirà a la nostra seguretat energètica", ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Urusla von der Leyen.

Tensions amb Gazprom i els Estats Units

L'anunci, però, arriba en un moment en què el mercat del gas torna a estar molt tensat, tant pel que fa al subministrament com als preus. Gazprom fa dies que està collant els estats europeus. Aquest dimarts la companyia gasista russa anunciava una reducció del 40% del subministrament de gas a Europa a través del Nord Stream que vinculava a "qüestions tècniques". A més a més, aquest dimecres l'empresa ha indicat que el subministrament podria caure fins a un 60%. Això es tradueix en una importació de 67 milions de metres cúbics (100 milions menys que en una situació normal). Ara bé, és cert que des que va esclatar la guerra a Ucraïna i van començar les sancions contra Rússia, el president rus, Vladímir Putin, està castigant els països que considera "hostils". De fet, Polònia, Finlàndia o Dinamarca ja han vist com Rússia els tancava l'aixeta del gas.

Aquesta reducció del subministrament ha desencadenat en un augment del preu del gas al mercat de futurs del mes de juliol, la referència per a Europa, del 25% aquest dimecres, fins a arribar gairebé als 121 euros/MWh, el preu més alt des del mes de maig. A això s'hi afegeix l'explosió en una planta de gas natural dels Estats Units, ara mateix un subministrador clau per al mercat europeu (el país envia el 75% del seu gas liquat a Europa), que estarà tancada com a mínim durant tres setmanes.

Onada de calor i caiguda de les renovables

Amb tot, l'escenari internacional ha tingut un impacte directe a Espanya, on, a més a més, l'onada de calor i la caiguda de la producció d'energia renovable ha alimentat, encara més, la demanda i el preu d'aquest combustible fòssil. L'augment de les temperatures es tradueix en un augment directe de la demanda d'electricitat que aquests dies energies com l'eòlica, la hidràulica o fotovoltaica no són capaces de cobrir. A més a més, França manté la meitat de les seves centrals nuclears parades per diferents problemes, una situació sense precedents que ha portat Espanya a exportar més electricitat de la que importa. Per això, el gas ha pres protagonisme. En concret, des de l'any 2008 Espanya no registrava una participació tan elevada de les centrals de cicle combinat, és a dir, del gas en el mix elèctric o pool (398GWh) –la cistella on entren totes les energies que han de cobrir la demanda elèctrica a l'Estat–. Tot plegat ha portat a disparar la cotització del gas al voltant dels 90 euros, és a dir, un 22% més que el preu d'ahir dimarts, cosa que ha aigualit el topall del gas.