Europa es posa en alerta davant dels riscos de l'expansió econòmica de la Xina

Brussel·les"El primer en avisar dels perills de la Xina va ser Trump, en el seu moment ningú s'ho va prendre seriosament". El ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, ho ha reconegut amb claredat aquest dilluns després de constatar que, per primera vegada des que ell és el càrrec s'havia parlat de la Xina entre els ministres del ram dels 28 països del club europeu. En una UE preocupada pel Brexit, hi ha una altra preocupació que fa setmanes que guanya pes: la Xina. La detenció d'una executiva de l'empresa Huawei al Canadà i la pressió dels Estats Units per deixar d'utilitzar tecnologia d'aquesta empresa, va ser el detonant que va acabar de disparar les alarmes. Aleshores, Brussel·les ja va avisar que "calia estar espantats", i les autoritats comunitàries han endurit el to i els mecanismes de control. Però la UE és el principal soci comercial d'un gegant asiàtic en expansió que aquest dilluns ha enviat els seus representants a Brussel·les perquè així continuï.

"La Xina espera que tots els països de la UE creïn un ambient de competència lliure i just per a empreses d'altres països". Aquesta petició no cridaria l'atenció sino provingués d'un país amb una economia que encara està en procés de liberalització on el control de l'Estat en diferents graus és gairebé ineludible. És la petició del ministre d'Exteriors xinès, Wang Yi, que ahir es va reunir amb els diferents líders europeus a Brussel·les després que la setmana passada la Comissió Europea publiqués un document elevant el to davant els riscos per a la seguretat i per a l'economia de l'expansió de la Xina a Europa. Després que els Estats Units de Trump hagin revifat la guerra comercial amb la potència asiàtica, Xi Jinping no està disposat a que s'arrossegui Europa, el seu principal soci comercial.

Segons les dades de la Comissió Europea, el 2017 la Unió Europea va importar béns per valor de 375.000 milions d'euros de la Xina, mentre que la Xina va importar-ne 198.000 d'europeus. Diàriament, el flux comercial de béns entre totes dues economies val 1.000 milions d'euros. No hi ha dubte, doncs, que l'un per l'altre són socis estratègics, però la UE creu que les grans empreses xineses que estan invertint milions en sectors estratègics juguen amb avantatge perquè venen inflades de diners públics que, al mateix temps, donen al govern de Xi Jinping accés via participacó en el capital de projectes en certs sectors que poden suposar un risc per a la seguretat europea, com ara el desplegament de la xarxa de 5G.

"Hi ha la creixent sensació a Europa que l'equilibri de reptes i oportunitast presentats per la Xina ha canviat", diuun comunicat conjunt de la Comissió Europea i l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, de la setmana passada. En aquest text, Brussel·les retreu a la Xina que no permet competir amb igualtat de condicions ni en tercers països, ni a casa seva. "La Xina preserva el seus mercats domèstic per als seus campions, protegint-los de la competència amb una opertura selectiva al mercat, amb llicències i altres restriccions i elevats subsidis per a empreses estatals i privades", li retreu Brussel·les, que critica també que les empreses europees tenen grans dificultats per accedir al mercat xinès, mentre que "sobretot en el sector financer, les empreses xineses del sector 'fintech' pagaments online i proveïdors de targetes de crèdit, no deixen d'expandir-se a la UE".

La UE, doncs, es mostra preocupada per les "greus implicacions en matèria de seguretat per a les infraestructures digitals crítiques" i promet abordar-les en les xarxes 5G, però no fa referència directa a Huawei. Europa pot escollir si convertir la Xina en un aliat en les seves particulars tensions comercials amb els EUA o tractar-la com "un rival sistèmic", com s'hi refereix en el document citat anteriorment. Amb aquest text, que s'ha de debatre entre els caps d'estat i de govern a finals d'aquesta setmana, la UE vol enviar un missatge de contundència per avisar la Xina que la UE està reaccionant. Ho fa amb 10 línies d'actuació que inclouen aspectes com el respecte als drets humans o els compromisos per la lluita contra el canvi climàtic. En la reunió d'ahir, el minstre d'Exteriors xinès es va comprometre a respectar tots aquests compromisos

Segons un informe del 'think tank' de la Comissió publicat aquest dilluns, el gegant asiàtic és hegemònic en sectors claus tecnològics com la telefonia mòbil o les telecomunicacions, però també en un sector que la UE vol abanderar com el dels cotxes elèctrics. Però més enllà de la diplomàtica, la UE ha reaccionat, com sempre, per la pressió de França i Alemanya, que han publicat un manifest a favor d'una política industrial europea més ambiciosa, que permeti crear "campions" europeus per competir amb els gegants xinesos. Una petició que ve lligada al veto de la Comissió Europea a la fusió entre Alstom i Siemens. L'eix francoalemany apreta en aquesta direcció mentre observa amb reticència com la Xina juga a dues bandes, prometent inversions milionàries a països amb règims populistes com Itàlia, on Xi Jinping viatjarà a finals de mes. Mentre viatja a Brussel·les prometent transperència i demanant 'fair play', la Xina és a punt de tancar amb Itàlia un acord per entrar a la Nova Ruta de la Seda, un paquet d'infraestructures ferroviàries que preveu connectar Europa, Orient Mitjà, Àsia i Àfrica. Justament el gegant europeu que no ha pogut néixer de la frustrada fusió entre Alstom i Siemens era per competir en el sector ferroviari.