La candidatura de Calviño per a l'Eurogrup guanya força amb el suport de França

Brussel·lesLa vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, se la juga aquest dijous per intentar ser la primera dona que presideix l'Eurogrup, l'òrgan informal que reuneix tots els ministres de finances dels dinou països que fan servir l'euro, clau en les decisions de política econòmica europea. Serà una votació secreta en què Calviño necessita deu vots (majoria simple) per batre els altres dos candidats, l'irlandès Paschal Donohoe i el luxemburguès Pierre Gramegna. I, de moment, Calviño té al seu costat els pesos pesats. El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ha fet públic aquest dijous el seu suport a la candidatura de la vicepresidenta espanyola perquè considera que comparteix "la voluntat d'una intengració més forta de l'eurozona". Així ja són Alemanya, França, Itàlia,Portugal, Grècia i Finlàndia els vots amb els que compta la candidatura espanyola.

El govern de Pedro Sánchez s'ha bolcat a fer campanya per un càrrec que, malgrat ser informal, té un gran pes estratègic. L'Eurogrup ja ha tingut un paper clau a l'hora de decidir la primera part de la resposta econòmica a la crisi provocada pel coronavirus: ha aprovat un paquet de mig bilió d'euros de crèdits d'emergència (que encara no s'han fet servir). Però també serà determinant en la confecció final i, sobretot, el seguiment i la gestió del pla de recuperació econòmica que els líders de la Unió Europea haurien d'aprovar d'aquí a deu dies. Al cap i a la fi, va ser en el si de l'Eurogrup on es va cuinar el rescat a Grècia i totes les seves condicions, per exemple.

La candidatura de Calviño suposaria, a més, la continuïtat en el difícil equilibri de poders entre famílies polítiques, eixos geogràfics i criteris demogràfics. Qui es retira del càrrec és el portuguès Mário Centeno, socialista i d'un país del sud europeu. Cal recordar que en el repartiment de càrrecs comunitaris actualment és la família conservadora i Alemanya qui ostenta la presidència de la Comissió Europea (Ursula von der Leyen); la família liberal i Bèlgica tenen el Consell Europeu (Charles Michel); els conservadors i França tenen el Banc Central Europeu (Christine Lagarde) i els socialistes només disposen de llocs menys estratègics: el Parlament Europeu (per a l'italià David Sassoli) i l'Alt Representant de la UE (per a l'espanyol Josep Borrell). Els altres dos candidats que s'enfronten a Calviño provenen un de la família liberal i d'un país petit (el luxemburguès) i de la família conservadora, l'irlandès.

Justament en les travesses per aconseguir suports per al càrrec hi entrava també la candidatura per presidir l'Organització Mundial del Comerç (OMC), per a la qual s'especulava amb la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, i el comissari de Comerç, l'irlandès Phil Hogan, però finalment cap dels dos s'hi ha presentat i, per tant, aquesta variable queda fora de l'equació i es mantenen els eixos de color polític i de geografia comunitària.

Per això els països del sud com Itàlia o Portugal donen suport a la candidatura de Calviño, que també és ben vista per altres països del sud com Grècia malgrat tenir un govern conservador, per exemple. Però una de les claus és que la vicepresidenta espanyola té el suport explícit d'Angela Merkel i ara també d'Emmanuel Macron. De Calviño se'n valora la seva experiència i coneixement tècnic per haver estat a Brussel·les com a responsable dels pressupostos de la Comissió Europea. I també pesa el fet que aconseguir la presidència la convertiria en la primera dona en ocupar aquest càrrec i, a més, en un ambient tradicionalment molt masculinitzat. De fet, és l'única dona entre els dinou ministres de finances de l'Eurozona.

Però malgrat comptar amb els suports més pesats, encara no té garantits els 10 vots necessaris. Es tracta d'una votació secreta, que es farà a través d'un sistema telemàtic i cal majoria simple. Cada vot té el mateix valor, no val més el d'un país més gran, per exemple. Si en la primera ronda ningú obté els 10 vot, s'eliminarà el candidat amb menys vots i es tornaria a votar. El principal obstacle per a Calviño és la pinça dels nòrdics amb els Països Baixos i Àustria al capdavant més partidaris de les candidatures conservadores i contraris per principi a una major integració de l'Eurozona.

Espanya ja va fracassar en l'intent de col·locar Luis de Guindos al capdavant de l'Eurogrup i aquesta vegada ha fet forta campanya per assegurar-se un càrrec que, malgrat que ha de mantenir la neutralitat i el paper de moderador, pot ser clau a l'hora de garantir no només que a Espanya li arribin els fons de recuperació necessaris sinó també com arriben aquests fons, amb quines condicions i sota quines promeses pressupostàries. I amb un govern de coalició amb Podem, aquest és justament el punt fort de Nadia Calviño a Brussel·les.