Eulen: un model empresarial en auge a la nova economia

Barcelona“Quin servei necessita?” Aquesta és una de les primeres frases que es poden llegir a la pàgina web d’Eulen, l’empresa de multiserveis que gestiona, a través d’una concessió, la vigilància a l’aeroport del Prat i que té els seus treballadors en vaga -ara suspesa temporalment per l’atemptat-. El menú d’internet respon a la pregunta oferint fins a nou serveis diferents: neteja, seguretat, logística, manteniment, serveis sociosanitaris, de medi ambient i tres serveis molt més genèrics, serveis auxiliars, de recursos humans (per trobar personal) i d’integració d’altres serveis per a empreses. Per cobrir tot plegat, Eulen té més de 86.000 treballadors, dels quals 47.500 a Espanya, segons la seva web.

Aquest model de negoci de “serveis integrals” -que Eulen comparteix amb la resta d’empreses multiserveis- està en auge des que es va aprovar la reforma laboral del PP, el 2012. Són societats que no tenen una activitat específica registrada, sinó que ofereixen una mena de calaix de sastre de possibilitats a tercers. Segons ha explicat a l’ARA el secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, fins i tot les grans multinacionals n’estan creant: “Les grans constructores també han fet divisions i ara transiten del seu objectiu inicial com a empresa cap al simple fet d’aportar mà d’obra afegint-se un marge”. Segons un informe recent del sindicat UGT, fins al mes de juny a Catalunya hi ha 969 empreses d’aquest tipus detectades: la majoria, 580, amb seu a Barcelona.

Salaris per sota de conveni

Entre les multiserveis més actives, la UGT destaca CTC, Randstad Project Services, ISS Outsourcing, Grupo Constant Servicios, Instalebre i Clece. En conjunt, el miler de societats de serveis integrals donen feina a més de 32.000 catalans, que segons els sindicats i la Inspecció de Treball tenen pitjors condicions laborals que la resta perquè, a hores d’ara, la reforma laboral permet a les multiserveis tenir convenis propis al marge de la negociació col·lectiva, cosa que fa que els treballadors cobrin en alguns casos fins i tot un 50% menys que altres companys del sector.

La Inspecció fa mesos que “investiga intensament” sectors com el de la neteja, l’hostaleria i les cambreres de pisos, però l’àmbit en què actuen aquestes empreses s’amplia ràpidament: “Hi ha empreses de telefonia, de telemàrqueting i fins i tot d’envasat que han acabat externalitzant el que considerem que són parts essencials del seu negoci”, explica Ginesta. “S’estenen com la pólvora, augmenten a un ritme altíssim i moltes es basen en convenis anul·lats, per tant els apliquen il·legalment. Per això les denunciem a la Inspecció”, afegeix Núria Gilgado, responsable d’acció sindical de la UGT.

La Generalitat també creu que traspassen una línia vermella: “És cert que la legislació les permet, però estan al límit de fer la feina d’una ETT sense tenir la regulació ni els límits que tenen la resta”, admet Ginesta. Segons les dades a les quals ha tingut accés l’ARA, la Inspecció de Treball ha fet més d’una trentena de revisions, i en tres de cada quatre casos s’hi han trobat infraccions sancionables per un valor gairebé de 100.000 euros. Controlen sobretot els casos de subcontractació fraudulenta o cessió il·legal de treballadors, una pràctica que s’ha confirmat en pràcticament la meitat de les empreses inspeccionades.

El problema, però, no és nou: “Des del 2012 aquestes empreses han quadruplicat el nombre de treballadors en detriment dels empleats que abans estaven contractats a les empreses principals”, explica Gilgado, que afegeix: “Les diferències salarials que tenen són d’un 30% o un 40% menys”.

A més -tal com fa Eulen al Prat-, la presència d’empreses multiservei en la gestió d’una concessió pública també podria créixer. “Al final, són les que s’acaben convertint en el millor postor de la licitació”, admet Ginesta. La solució passa per posar-los límits, una qüestió que ja fa mesos que és sobre la taula de la comissió de Treball, a Madrid.