Els EUA declaren la guerra a la inflació i comencen a apujar els tipus d'interès
La Fed avisa que la invasió d’Ucraïna afegirà “més pressions inflacionistes” i avisa que farà més pujades
Els Estats Units han començat la seva batalla contra la inflació, que a la primera potència mundial està al nivell més alt des de fa exactament 40 anys. La Reserva Federal, el banc central del país, ha anunciat avui la primera pujada dels tipus d’interès des del 2018. En concret, els ha situat en el 0,5%, un quart de punt per sobre del nivell que tenien fins ara.
La Fed ha afirmat que la invasió de Rússia a Ucraïna està generant unes dificultats humanes i econòmiques “tremendes” i que les implicacions per a l’economia dels EUA encara són “molt incertes”. Ara bé, el seu pronòstic és que a curt termini aquest conflicte generarà “pressions addicionals” a la inflació. La guerra, doncs, reforça la necessitat d’actuar i, de fet, la Fed ha anticipat que podria haver-hi sis pujades de tipus més durant l’any.
Al febrer, la inflació dels EUA ja estava en el 7,9% als EUA. I el que és més sorprenent: la inflació subjacent (que exclou els aliments i l’energia, que tenen un preu més variable) està en el 6,4%.
A Europa, tot i que la tendència també és a l’alça, com estan notant els ciutadans a l’hora d’anar a comprar, els preus no estan tan amunt. La inflació està al 5,8% i, en el cas de la subjacent, en el 2,9%.
- 1. Per què ha apujat els tipus d’interès la Reserva Federal? Perquè la inflació s’ha descontrolat als Estats Units. Feia 40 anys que els preus no creixien un 7,9% interanual en aquell país. Potser encara sorprèn més que, si mirem la inflació subjacent (que exclou els preus de l’energia i els aliments, que són més variables), també està excepcionalment alta, en el 6,4%, concretament. Això indica que la pujada de la inflació no respon a una situació temporal del preu del petroli o el gas, per exemple, sinó que la inflació és estructural i molt estesa a tots els productes.
- 2. Per què és important aquesta decisió? Perquè assenyala l’inici de l’actuació dels bancs centrals del món contra les conseqüències econòmiques de la reactivació postpandèmia. El covid va aturar l’activitat econòmica de tot el món i, quan es va reiniciar, els preus es van disparar. Els bancs centrals van afirmar que això era una pujada temporal lògica després de la caiguda del covid. Però el pas del temps no ha relaxat els preus, sinó al contrari. La tendència ha seguit a l’alça i la invasió de Rússia a Ucraïna ho ha acabat d’empitjorar.
- 3. Quines conseqüències té per als ciutadans que els tipus d’interès pugin? Totes les decisions tenen coses bones i dolentes. Si comencem per les segones, una pujada de tipus d’interès encareix l’accés al crèdit: demanar un préstec al banc (com per exemple una hipoteca) passa a ser més car. Això refreda l’activitat econòmica i, en última instància, els preus, que és el que vol el banc central en una situació com l’actual. Les conseqüències positives d’una pujada de tipus és que tenir els diners al banc (en definitiva, estalviar) és més rendible, ja que les entitats ho retribueixen més. Per tant, aquesta decisió pot ser bona per a aquells que volen estalviar però, en canvi, penalitza els que estan a punt de demanar una hipoteca o en tenen una a tipus variable.
- 4. I Europa què farà? Apujarà els tipus també? De moment no és clar. La Fed ja havia indicat que ho faria, mentre que el BCE no ho ha dit explícitament. Dependrà de com evolucionin els preus, però si no s’atura l’escalada actual s’hi podria veure abocada.
“Vam donar per descomptat que la inflació no arribaria a nivells del passat, però ara veiem el mal que fa als consumidors tenir aquestes pujades de preu”, ha explicat el president de la Fed, Jerome Powell, en una roda de premsa. “No deixarem que l’alta inflació es consolidi perquè seria molt costós”, ha afegit.
Fins a la invasió d'Ucraïna, la Fed considerava que els preus s'estabilitzarien passat el primer trimestre de l'any i que durant el segon semestre baixarien. Ara, però, la situació ha canviat per l'encariment del petroli o pels problemes en les cadenes de subministrament, segons ha explicat Powell: "La gent no vol tocar productes russos i això complica els subministraments", ha dit. Tot i la pujada anunciada avui i les que hi haurà en els pròxims mesos, Powell ha admès que la inflació "seguirà sent alta aquest any" i que espera que "caigui més ràpidament l'any vinent".
Les pujades de tipus tenen diverses conseqüències. La primera i més immediata, que encareix l’accés al crèdit per als ciutadans i empreses que necessiten demanar diners al banc. Amb això, el banc central pretén refredar l’economia (ja que es demanaran menys crèdits) i, en última instància, farà baixar els preus. D'alguna manera, la Fed està fent mal al creixement econòmic, però un mal que vol ser limitat. Powell ha negat que aquestes pujades de tipus puguin fer caure l'economia dels EUA en recessió. "Per les dades que tenim durant l'any vinent no hi ha gaires opcions que hi hagi una recessió", ha dit. "L'economia és tan forta que pot suportar aquesta pujada [de tipus]", ha afegit després d'explicar que tant el mercat de treball com el creixement del PIB són molt sòlids.
A l'altre extrem, les pujades de tipus també tenen un avantatge per a les persones que estalvien. Tenir els diners al banc passa a ser més rendible del que ho ha sigut fins ara, ja que amb els tipus més alts els bancs premiaran aquells que tinguin diners en dipòsits.
I Europa què farà?
El gran tema, ara, és què farà Europa. Aquí el panorama és una mica diferent, perquè els preus no han pujat tant com als EUA i, a més, el creixement és molt més feble. La zona euro, per exemple, va créixer l'any passat un 5,3% després d'haver caigut un 6,4% el 2020. En canvi, els EUA van créixer una mica més (+5,7%) però havien caigut molt menys en el primer any de la pandèmia (-3,4%). En conseqüència, per als EUA apujar els tipus i frenar el creixement econòmic és suportable. En canvi, per a Europa seria més perillós perquè ni tan sols ha recuperat el nivell de PIB que tenia abans del covid i, a més, l'impacte de la guerra a Ucraïna serà més dur del que ho està sent per als EUA. De fet, cada cop més experts avisen que Europa camina directa cap a l'estagflació, una perillosa combinació d'elevada inflació i creixement zero.
De moment, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va anunciar a la seva última roda de premsa que accelerava la retirada del programa de compres de deute que la institució va impulsar per estimular el creixement econòmic. Va ser la manera que tenia el BCE d'intentar controlar els preus sense apujar els tipus d'interès. Però amb la guerra d'Ucraïna la situació s'ha tornat més inestable i no és clar que amb això n'hi hagi prou. Cal recordar que l'únic mandat que legalment té el BCE és el de controlar la inflació (a diferència de la Fed, que també s'ha de preocupar del mercat laboral). Les pressions per apujar tipus, per tant, podrien créixer en les pròximes reunions del consell de govern del BCE.
