Estudiar (i treballar) fora per trobar feina a Catalunya

Amb una taxa d'atur juvenil del 25,3% a Catalunya, estudiar i treballar uns mesos fora és un dels desllorigadors de la falta d'oportunitats laborals. Per exemple, anant d'Erasmus "guanyes habilitats que et serveixen per a tota la vida", explica Laura Rahola, representant de la Comissió Europea a Catalunya, que cita estudis de la UE, un dels últims del 2014, que apunten que amb una estada a l'estranger tens un 50% més de probabilitats d'evitar un atur de llarga durada. Una hipòtesi que confirmen amb les seves experiències Albert Quintana, professor associat del departament de biologia cel·lular, fisiologia i immunologia de la UAB, i Mireia Duran, responsable d'iniciatives públiques a CodeOp, en un debat organitzat per l'ARA a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i moderat pel periodista Antoni Bassas.

Perquè a l'estranger potencies habilitats clau com els idiomes, però moltes d'altres "d'intangibles", en paraules de Quintana. "Sortir fora m’ha fet ser més espavilada", diu Duran, i afegeix que va fer un màster a Georgetown però que abans havia estat d'Erasmus a Bristol. "Ara ja no", se sent entre el públic, i Rahola replica que, tot i que amb el Brexit el govern britànic ha decidit també marxar dels Erasmus, hi ha destinacions fora de la Unió com Israel o, fins ara, Ucraïna.

Per a Rahola, l'Erasmus crea "ciutadania europea". Europa té l'avantatge que "t'amplia l'horitzó", però per molt lluny que vagis et sents, d'alguna manera, "com a casa". I destaca que gràcies a això ja hi ha "un milió de nadons Erasmus", els fills de dues persones que s'han conegut d'intercanvi. "El primer cop que em vaig sentir europea va ser als Estats Units", explica Rahola. "Als EUA, veia un alemany i pensava que era de la família", afegeix Quintana, que va estar-hi set anys i va tornar "amb condicions".

Duran també va triar els EUA i reconeix que els tenia una mica "idealitzats" per Hollywood. Però ser-hi li va permetre treballar al Banc Mundial, i de la seva mà fer missions a l'Àfrica. "Sortir fora t’enriqueix, i a mi m’ha obert moltes portes. Mai he estat a l’atur", diu. Ara treballa a CodeOp, una start-up creada el 2018 que ofereix cursos de competències digitals per a dones, persones transgènere o no binàries que han de superar un sostre de vidre molt resistent en el sector.

¿Els estudiants catalans surten preparats?

Enmig del debat, Bassas llença una de les grans preguntes: "¿Els alumnes de Catalunya surten prou preparats per ser competitius?" "Més del que pensem", respon Quintana. Duran també comenta que quan va anar als EUA li faltava confiança, perquè allà són "molt bons comunicadors". "Però després escoltaves i pensaves: «Quina bajanada que acaben de dir». Parlen molt per dir poca cosa".

No tot acaba amb els Erasmus. Duran descriu que hi ha les beques Leonardo, enfocades a les pràctiques, i també les Schuman, per treballar dins de la UE amb una remuneració de 1.200 euros. A més, la Unió ha llençat la iniciativa ALMA, perquè els joves amb dificultats econòmiques puguin anar a l'estranger.

La Comissió Europea també organitza amb l'ARA un concurs de periodisme sobre la UE que premia les peces periodístiques d'estudiants i graduats –en els últims cinc anys– amb un viatge a Brussel·les per visitar les institucions de la UE. Aquest any el tema a tractar són les oportunitats dels joves a Europa, i el treball guanyador es publicarà en aquest diari. Bassas recorda que un any va acompanyar els guanyadors i van ser en una roda de premsa del llavors president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president rus, Vladímir Putin.