L’estrany cas dels cascos andorrans

Barcelona“Un contracte de compravenda de 848 cascs de motocicleta homologats per la Unió Europea de temàtica del FC Barcelona per un preu per unitat de 14,40 euros...” És un paràgraf d’una sentència redactada recentment pel Tribunal de Batlles d’Andorra. Explica que l’empresa catalana Double SCCL va vendre aquesta mercaderia al comerç andorrà Importacions Xineses Guangdong per un import de

Aquesta transacció no va anar tal com s’esperava. L’empresa catalana va lliurar la mercaderia però no va cobrar mai. El desembre del 2015 va iniciar un procés judicial per la via civil, que va tenir sentència el gener d’aquest any: els dos ciutadans andorrans relacionats amb Importacions Xineses Guangdong havien de pagar els 12.296 euros de manera solidària, més els interessos i les costes. Al maig un d’ells va recórrer i al juliol la sala civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra va refermar la sentència definitivament: els dos ciutadans andorrans han de pagar els 848 cascos de moto amb l’escut i els colors del Barça.

Però aquest procediment judicial -per un impagat que s’ha allargat més de dos anys i mig malgrat que era una quantitat relativament baixa- amagava una sorpresa. Un dels ciutadans andorrans que estaven darrere d’Importacions Xineses Guangdong és Enric Badia Llorens, que figura encara avui com a apoderat d’Emin Capital.

Un actor inesperat

Emin Capital és un fons que té com a cara visible Jordi Badia Llorens, el germà d’Enric, que va irrompre per sorpresa en les pàgines econòmiques dels diaris a finals de l’any 2013. Va ser aleshores que es va anunciar que el semidesconegut fons Emin Capital comprava la Torre Agbar per 150 milions d’euros, on invertiria 60 milions més per convertir-la en un hotel que gestionaria Hyatt. El projecte, segons va explicar Emin, preveia que l’hotel tindria més de 400 habitacions a un preu mitjà de 250 euros per nit i un gran centre de convencions d’uns 3.000 metres quadrats, mirador panoràmic i restauració de qualitat amb un xef reconegut internacionalment. Mesos després, el mateix fons anunciava que havia adquirit per uns 80 milions l’edifici del Deutsche Bank, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal, per fer-hi també un hotel, en aquest cas un Four Seasons. La intenció era invertir-hi 60 milions i que l’hotel tingués unes 150 habitacions.

Les dues operacions van tenir elements comuns. En els dos casos es van fer amb un fort impacte publicitari i es van anunciar abans d’estar signades. I en cap dels dos casos es van portar a terme. La Torre Agbar va acabar en mans de Merlin Properties el 2017 a canvi de 142 milions. I la torre del Deutsche Bank va ser comprada per KKH Capital Group, no pas pel petit fons andorrà que n’havia anunciat la compra un temps abans.

Fonts del sector expliquen que si Emin no va tancar les operacions va ser perquè la moratòria hotelera del govern municipal d’Ada Colau li va dificultar l’operació. En qualsevol cas, altres empreses sí que es van llançar a la compra per a altres usos: l’ara anomenada Torre Glòries és per fer-hi oficines, mentre que a l’antiga seu del Deutsche Bank s’hi faran apartaments de luxe.

Mentre aquests projectes quedaven en no res, l’apoderat d’Emin mantenia aquest peculiar litigi per 848 cascos de motocicleta que no es van pagar. La sentència detalla que al llarg del procés va ser declarat en rebel·lia processal i que va mantenir una disputa també amb l’altre ciutadà andorrà implicat. Enric Badia no ha volgut atendre aquest diari.

El que sí que està clar és que aquest negoci no tenia res a veure amb Emin. Així ho explica Jordi Badia, únic accionista de l’empresa, que en va tenir coneixement per l’ARA i afirma que va fer apoderat el seu germà “per confiança” perquè el representés mentre ell era a l’estranger. Cap altra persona apareix al Registre Mercantil relacionada amb la companyia. L’empresari va explicar també a l’ARA que li retirarà a Enric Badia la condició d’apoderat, gestió que equivocadament creia que havia fet temps enrere.