L’estrany cas de la comissió del 100%

BarcelonaEls detalls de l’operació eren tan contundents que l’ARA ho va voler comprovar en primera persona. L’objectiu: confirmar que, en efecte, els canvis de divisa al BBVA surten cars a la butxaca del client. Els antecedents eren els següents: un client va decidir canviar 95 dòlars en euros el 12 de setembre passat. Va anar a una oficina del BBVA (la seva entitat) i, tot i que el canvi del dia indicava que havia de rebre uns 83 euros, en va rebre 77. Pel camí es van perdre 6 euros.

La comprovació d’aquesta costosa operació va resultar encara més extrema. L’ARA va decidir canviar 10 dòlars a euros en una oficina de l’entitat. El canvi oficial del banc aquell dia feia que aquesta quantitat equivalgués a 8,79 euros. Però al compte corrent del periodista s’hi van acabar ingressant 2,78 euros. Què explica aquesta comissió? Doncs el fet que el BBVA aplica un mínim de 6,01 euros a aquestes operacions. I, lògicament, com més petita és la quantitat a convertir en euros, proporcionalment més impacte té aquesta comissió.

De fet, en el cas hipotètic que un client hagués anat aquell mateix dia a canviar 6 dòlars amb 87 centaus a euros, el canvi que hauria obtingut hauria sigut de 0 euros: hauria vist com se li aplicava una comissió del 100%.

“Cost del servei”

Fonts del banc expliquen que la comissió, en realitat, és del 2,9%, però que es carrega un mínim de 6,01 euros quan la comissió queda per sota d’aquesta quantitat. “És la tarifa del cost del servei”, diuen. Aquesta xifra, però, és considerada abusiva per l’associació de consumidors Adicae. “Critiquem la llibertat dels bancs a l’hora d’imposar comissions sense cap límit sobre els clients”, explicava un portaveu. “En aquest cas concret és evident que el fet que en una compravenda de bitllets estrangers existeixi una comissió de 6,01 euros és totalment abusiu en operacions petites”, afegia aquesta veu.

Però aquest no és un problema del BBVA, sinó que és comú a la majoria de bancs. Bankia, per exemple, fixa una comissió del 3% i fixa un mínim de 6 euros per fer l’operació. Malgrat això, fonts del banc asseguren que “habitualment no apliquen” aquest recàrrec.

El Banco Santander, tradicionalment el banc més agressiu d’Espanya, és el que cobra més als clients per canviar divises: la comissió és del 3%, però el mínim que cobren escala fins als 9 euros. Una portaveu del banc explicava que en funció del grau de vinculació aquesta comissió pot ser inferior.

En l’àmbit català, el Banc Sabadell aplica una comissió del 3%, amb una comissió mínima de 8 euros, la segona més cara d’entre els grans. Malgrat això, fonts de l’entitat especificaven que també en funció de la relació amb el client l’operació de canvi de divises pot portar-se a terme sense cap comissió.

CaixaBank, la primera entitat de Catalunya, és l’excepció. L’operació de canvi de divises és molt més barata per al client: només apliquen comissió quan el contravalor és superior als 3.000 euros. A més, en aquest cas la comissió que s’imposa és només de l’1%.

Vaques magres

Des de la Gran Recessió i l’abaratiment fins a arribar a zero del preu del diner, els bancs han tingut veritables problemes per mantenir marges i ingressos. I una de les taules de salvació que han trobat les entitats en el seu negoci més tradicional són precisament les comissions que carreguen als seus clients per l’operativa.

Cal recordar que aquest any les grans entitats de l’Íbex-35 estan patint en els seus comptes de resultats i també en el seu valor en borsa. En l’última ronda de resultats, la que va arribar al mes de juliol, es van conèixer els guanys del primer semestre. Entre els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankia) van guanyar 7.536 milions d’euros, cosa que equivalia a una caiguda interanual del 12%. Un any enrere n’havien guanyat mil més. De fet, només el Sabadell va guanyar més en termes interanuals.

En borsa l’evolució no és gaire millor. El BBVA és, amb una pujada del 4% des de l’1 de gener, l’únic que ha augmentat el seu valor aquest any. El Santander i el Sabadell tenen lleus caigudes (de l’1% i el 3%, respectivament), mentre que CaixaBank i Bankia s’emporten fortes patacades, amb descensos del 17% i el 27% aquest any, respectivament. Fins i tot Bankinter, més petit i tradicionalment rendible, pateix a la borsa el 2019.